Del marró al verd: tots contra l’energia fòssil

«És lògic que les empreses adaptin els seus models de negoci davant la pressió de l’opinió pública, inversors, reguladors...», apunta el responsable del programa Clima i Energia del Reial Institut Elcano, Gonzalo Escribano. Fa temps que les energies netes van deixar de necessitar ajudes i són molts els inversors que aposten per aquest sector. Un exemple és la incursió d’Amancio Ortega de la mà d’una petroliera com Repsol en un parc eòlic a l’Aragó.

«La sostenibilitat s’està convertint cada cop amb més intensitat en un eix clau de la transformació de les empreses, com a conseqüència no només de la regulació, sinó també dels canvis en les exigències dels consumidors i els inversors», explica el soci de sectors regulats i anàlisi econòmica a EY, Antonio Hernández.

Segons el World Economic Outlook (WEO) de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), el petroli i les energies fòssils com el carbó i el gas perden cada cop més pes relatiu a favor de les renovables. L’última actualització d’aquest informe reflecteix una caiguda abrupta del carbó fins a la seva completa desaparició el 2050 i un màxim de la demanda de petroli l’any 2025 i 2026. I, per primera vegada, després de la desenraonada pujada de preus dels últims mesos es planteja un creixement pla per al gas a partir del 2040.

A Espanya, després que totes les companyies hagin posat punt final al carbó (totes les plantes estan en procés de tancament) i firmessin el camí final de la nuclear (totes les centrals es tancaran entre el 2027 i el 2035), Endesa ha sigut la primera elèctrica a posar data a l’adeu del gas: 2040. «Comença la dècada de les renovables. La pròxima dècada tenim un escenari nou per a l’energia en sectors de l’economia en què l’electricitat era una cosa desconeguda. S’obre la dècada de l’electricitat», proclamava el conseller delegat d’Enel, propietària del 70% d’Endesa, Francesco Starace.

Les grans elèctriques tenen previst destinar la meitat de les seves inversions dels pròxims anys a impulsar les renovables. Iberdrola invertirà 14.300 milions, dels quals més de 7.000 es destinaran a energies netes. Endesa, d’altra banda, calcula que dels 7.500 milions d’euros que invertirà fins al 2024, 3.100 milions seran ‘verds’, i Naturgy calcula destinar 8.400 milions dels 14.000 previstos fins al 2025. Les grans petrolieres tampoc volen perdre aquest tren, conscients que han de diversificar la seva activitat per poder ser viables en el futur.

Multienergètiques

Tot i que el focus del negoci continua sent el cru, la majoria de les petrolieres han convertit les renovables en la destinació principal de les seves inversions. Repsol preveu invertir 19.300 milions d’euros fins al 2030, dels quals 6.500 milions es destinaran a iniciatives baixes en carboni. A més de l’àrea elèctrica, la generació i comercialització d’electricitat (després de la compra de Viesgo) i l’impuls a la mobilitat elèctrica, Repsol està immersa en l’adaptació de les seves refineries a la producció de biocombustibles. Fa un mes la companyia va fer, juntament amb Iberia, el primer vol amb biocombustible produït a Espanya a partir de residus. Va aconseguir reduir l’emissió d’1,4 tones de CO2 gràcies a l’eficiència energètica que aporta l’avió i el biocombustible.

BP i Cepsa també pretenen seguir una direcció similar. L’objectiu és deixar de ser una companyia eminentment petrolera i reconvertir-se en multienergètica. Un bon exemple és la companyia estatal noruega Statoil, que des del 2018 es diu ‘Equinor’, amb l’objectiu de tenir més presència industrial en energies renovables. Entre el 2021 i el 2026, Equinor va anunciar una inversió bruta en energies renovables de 23.000 milions de dòlars per multiplicar per deu la capacitat d’energia renovable i ser «una de les principals empreses eòliques marines d’àmbit mundial». No obstant, els diners que sostindran aquesta inversió encara procedeixen del petroli i del gas. «El ritme del canvi augmentarà cap al 2030 i el 2035», apuntava al Capital Markets Day el seu conseller delegat, Anders Opedal.

El furor de l’hidrogen

A més de l’impuls cap a les renovables, l’últim any la mobilitat elèctrica i els biocombustibles, les elèctriques i les petrolieres espanyoles s’han bolcat en l’hidrogen verd. La gran pega d’aquest vector energètic és la seva falta de competitivitat i la incògnita de quan i com assolirà la maduresa necessària i, per això, les companyies s’encomanen als fons europeus per impulsar-ne el desenvolupament. El Pla de Recuperació calcula, almenys, 1.500 milions d’euros a aquest nou agent energètic.

Repsol preveu destinar 2.500 milions a aquesta tecnologia d’aquí al 2030, mentre que Iberdrola activaria inversions per valor de 1.500 milions d’euros. Aquesta setmana l’elèctrica va anunciar un acord amb la sueca H2 Green Streel per construir una planta d’hidrogen verd a la península. I Enagás està impulsant diversos projectes amb diferents socis per un total de 6.300 milions d’euros. Naturgy i Endesa no han quantificat la inversió, però tenen previstos projectes en aquesta àrea.

«Les empreses han vist que l’hidrogen verd té futur perquè hi ha diners dels fons europeus i la tecnologia hi és, però s’ha d’anar amb compte perquè hi ha cert component de bombolla en la batalla per caçar fons europeus», apunta el catedràtic de la Universitat Pontifícia de Comillas i director del centre d’investigació Economics for Energy, Pedro Linares.

La resta del món

Notícies relacionades

Els països rics obliden les seves promeses i en tornen a contaminar més del compte

D’Elx al MoMA gràcies al cuir

Si bé aquesta tendència cap a la sostenibilitat és global, no tots els països segueixen les mateixes pautes que Europa, amb enormes diferències amb països com la Xina, i grans paradoxes com que en plena ‘era verda’ el gegant Saudi Aramco sigui una de les empreses més valorades del món.

L’excomissari d’Estat d’Energia, Miguel Arias Cañete, advertia aquesta setmana que la Unió Europea és la regió més ambiciosa en termes de reducció d’emissions per la qual cosa és una tasca diplomàtica fer que els altres països «creïn marcs regulatoris estables que atraguin la inversió privada, no només a Suïssa sinó també a Guinea Bissau o qualsevol altre país del món».