Energia verda

Espanya, fàbrica mundial de renovables

  • Espanya rendibilitza l’aposta que va fer per les renovables fa 15 anys i es converteix en referent mundial del sector

Espanya, fàbrica mundial de renovables

Activos

6
Es llegeix en minuts

L’aposta que va fer Espanya fa quinze anys per les renovables està donant fruits en un moment clau d’eclosió de projectes eòlics i fotovoltaics a tot Europa pels compromisos adquirits pels Estats amb Brussel·les per reduir les emissions de CO2. El president del Govern, Pedro Sánchez, va destacar fa dues setmanes a Croàcia el potencial de les empreses industrials de renovables espanyoles com a «líders mundials».

Els números confirmen que el sector és un referent internacional. Espanya és el segon país del món amb més patents d’energies renovables per habitant, només per darrere d’Alemanya i per davant dels Estats Units; el tercer exportador mundial d’aerogeneradors darrere de Dinamarca i Alemanya; disposa d’empreses líders com Power Electronics, que és el principal fabricant d’inversors solars (que converteix l’energia contínua que capten les plaques en alterna) a Europa i Amèrica i ja produeix el 90% dels components dels parcs eòlics i el 60% dels solars.

El sector està a punt de rebre una pluja de 6.000 milions dels fons europeus de reconstrucció, centrats a trobar solucions per a l’emmagatzemament (com gigafactories de bateries per al cotxe elèctric) i l’impuls de l’hidrogen verd (produït amb energia renovable), que és clau per a la descarbonització de sectors com el transport o la indústria. Les empreses es van centrar en les exportacions després de la gran recessió del 2008 que va frenar el desplegament de parcs eòlics i fotovoltaics al país i ara estan a tota potència per complir els objectius del clima i perquè el 2030 el 74% de l’energia produïda a Espanya procedeixi de fonts renovables.

La patronal eòlica insisteix en el potencial de la indústria. «El sector eòlic, amb 250 centres industrials a Espanya, és un cas significatiu de desenvolupament amb presència al 100% de la cadena de valor. Té un impacte en l’economia de 4.000 milions d’euros (un 0,35% del PIB), amb unes exportacions valorades en 2.000 milions d’euros i 600 milions pagats en impostos i tributs», remarca Juan Virgilio Márquez, director general de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE). «El sector genera ocupació de qualitat i a llarg termini. Ja dona feina a 30.000 persones i la previsió és duplicar aquests llocs de treball abans del 2030», afegeix.

La indústria fotovoltaica va tenir una contribució directa al PIB espanyol de 3.717 milions d’euros el 2020, va donar ocupació a 58.892 treballadors i va exportar per valor de 2.000 milions d’euros, segons dades de patronal UNEF (Unió Espanyola Fotovoltaica). Les empreses espanyoles són punteres en la fabricació de les estructures i tots els components elèctrics dels parcs solars, però l’assignatura pendent és la producció de les plaques solars, que s’importen de la Xina.

José Donoso, president d’UNEF, incideix que Espanya és líder mundial en tecnologia fotovoltaica. «Espanya va invertir molt en investigació a mitjans de la primera dècada del segle i ara en collim els fruits. Entre les 10 empreses més fortes de seguidors solars (la tecnologia que fa que la placa busqui el sol) cinc són espanyoles i, de les deu d’inversors, tres són nacionals».

El president de la patronal lamenta que després es va produir una aturada que va obligar les empreses a «exportar el 100% de la seva producció» i es va emportar per davant algunes empreses. «Això demostra que les empreses espanyoles que han sobreviscut són realment competitives perquè fa molts anys que inverteixen en R+D+I. La valenciana Power Electronics és líder als Estats Units en inversors i la navarresa Ingeteam a Austràlia. En el cas dels seguidors, la murciana Soltec és una de les firmes més importants del món. Hi ha un sector industrial més petit amb empreses com l’asturiana Praxia, que fa estructures», assegura Donoso. 

Història d’èxit

Pablo Cuesta, CEO de Praxia, coincideix amb Donoso que Espanya lidera la tecnologia per la seva aposta primerenca per les renovables. «És una història d’èxit. Ser dels primers països en el desenvolupament de renovables ha tingut un impacte industrial molt important. Les plaques solars es van deixar de fabricar a Espanya el 2005 per la competència xinesa. No obstant, en la resta dels components som molt competitius». Praxia factura 10 milions a l’any amb les estructures que fabrica, té 25 empleats a les seves instal·lacions d’Oviedo i exporta a 35 països.

Power Electronics, que té la seu a Llíria (València), es dedica des de 1987 a la fabricació de material electrònic per a projectes fotovoltaics, emmagatzemament i mobilitat elèctrica. La companyia va tancar el 2020 amb unes vendes de 490,7 milions d’euros i un creixement de facturació del 42% respecte a l’any anterior. Raúl Padierna, director comercial a Espanya i Portugal de Power Electronics, remarca que el desenvolupament industrial del sector a Espanya és clau perquè «permet l’autoproveïment tecnològic fotovoltaic sense dependència de l’exterior. Això té com a conseqüència el creixement de la indústria i la retenció de talent».

L’empresa d’Oviedo Exiom Group (que té previst tancar aquest any amb una facturació de 100 milions d’euros) sí que produeix plaques solars, tot i que els fabrica a les seves dues factories situades a la província xinesa de Jiangsu. Omar González, CEO d’Exiom Group, assegura que «l’entramat empresarial que hi ha a la Xina fa possible accedir a determinats components indispensables per a la fabricació dels plafons».

Eòlica

EòlicaEl sector industrial eòlic està controlat per cinc grans empreses amb centres de producció a Espanya: Siemens Gamesa, Vestas, GeneralElectric (propietària d’LM Wind Power), Nordex Acciona Windpower i Enercon. L’empresa més gran és Siemens Gamesa, que té nou fàbriques a Espanya que donen feina a 1.200 persones i factura 10.000 milions d’euros a l’any. Els aerogeneradors estan compostos per la torre, les pales i les gòndoles (denominades ‘nacelles’), on van les turbines.

Siemens Gamesa està especialitzada en les ‘nacelles’ i els seus components (les multiplicadores que augmenten les revolucions del gir, els generadors i tota l’electrònica). «El 70% dels components produïts a les nostres plantes espanyoles el 2020 van ser exportats als Estats Units, Xile, França, Polònia, Turquia, Grècia, Dinamarca i Portugal», detalla un portaveu de la companyia.

Un segon element clau són les pales, que es fabriquen amb tecnologia punta com les ales dels avions per optimitzar-ne el rendiment. A Espanya destaca la producció de Vestas (amb una planta principal a Daimiel –Ciudad Real– i una altra al municipi de Lugo de Viveiro, que està en procés de tancament) i d’LM Wind Power, amb plantes que donen ocupació a 1.473 persones altament qualificades a les Coves de Vinromà (Castelló) i Ponferrada (Lleó). José Luis Grau, director d’operacions a Espanya d’LM Wind Power, remarca que la indústria espanyola genera ocupació de qualitat i exporta tecnologia a tot el món. «Espanya va ser pionera i això li ha permès desenvolupar una indústria d’alta tecnologia que dona ocupació a 30.000 persones», indica Grau.

 Emmagatzemament

Notícies relacionades

El gran repte del sector és l’emmagatzemament de l’energia renovable. La firma de Puçol (València), Ampere Energy (que factura 4 milions a l’any), produeix bateries intel·ligents que optimitzen les instal·lacions d’autoconsum amb plaques solars. José Álvarez, vicepresident executiu de la companyia, assenyala que és un sector que creixerà exponencialment.

«Les plaques i les bateries són 10 vegades més eficients que fa 20 anys. Un sistema nostre complet per a un unifamiliar costa uns 10.000 euros i s’amortitza en 8 anys amb el que s’estalvia en el rebut. A partir d’allà, tens 12 anys d’energia gratis, ja que els equips duren uns 20 anys», afirma.