Espanya prepara la seva pròpia NASA

La nova agència neix en el context del 'New Space' (nou espai) que engloba la indústria privada de vols i llançament de satèl·lits. Fins ara, aquest tipus de missions només les podien afrontar agències espacials continentals perquè implicaven el llançament de satèl·lits d’entre dos i tres milions d’euros.

No obstant, el sector privat treballa en el llançament de nanosatèl·lits de 25 quilos que costen menys d’un milió d’euros. Aquests nanosatèl·lits estan centrats en l’observació de la terra i aportaran una allau de dades amb un alt valor científic. La informació permetrà, per exemple, millorar el reg o analitzar les conseqüències del canvi climàtic a la costa. 

Espanya és dels pocs països europeus que encara no compta amb una agència pròpia com és el cas de Portugal, França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, Polònia, Luxemburg, Suècia, Suïssa, Àustria o Romania. Tot i que no de manera centralitzada, a Espanya ja hi ha organismes que gestionen l’activitat espacial. L’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) i el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) han gestionat nombroses missions.

A més, l’any passat Espanya va ser el cinquè país que més va contribuir al programa espacial europeu amb 249,5 milions d’euros, que suposa un 5,1% del pressupost per a les activitats i programes de l’Agència Espacial Europea. La facturació de la indústria espacial espanyola va arribar als 863 milions d’euros el 2019 (últimes dades fetes públiques). El Govern d’Aragó ha demanat a l’Executiu central que la nova agència espacial fixi la seu a la província de Terol, que ja acull la base de llançament de l’empresa privada de coets PLD Space i l’Observatori d’Astrofísica de Javalambre. 

El ministre de Ciència i astronauta, Pedro Duque, defensa que ha arribat el moment que Espanya tingui la seva pròpia agència espacial: «La situació de la recerca i la innovació espanyoles en matèries lligades a l’espai ha millorat molt en els últims temps. Des de fa un parell d’anys hem augmentat significativament la nostra participació en l’ESA i, per tant, més empreses s’han capacitat per arribar a nivells d’alta competitivitat».

Segons el ministre, aquestes millores han permès aconseguir contractes molt importants amb activitats d’alt valor afegit, i s’ha incrementat l’activitat en programes bilaterals entre Espanya i la NASA, l’agència espacial nord-americana. D’altra banda –explica Duque–, el desenvolupament de tecnologia espacial en general ha permès que les dades o serveis basats en l’espai arribin a ser imprescindibles per a moltes àrees del Govern i es plantegen inversions des de diferents ministeris i organismes.

«Per tant, creiem que aquest és un bon moment per crear una agència espacial capaç de coordinar els interessos de diferents ministeris, d’optimitzar les diferents inversions i de donar recolzament tècnic als programes que es concebin de forma bilateral amb altres països», afirma el ministre.

La indústria espanyola ha rebut amb entusiasme l’anunci del Govern. L’Associació Espanyola d’Empreses Tecnològiques de Defensa, Seguretat, Aeronàutica i Espai (Tedae) recorda que ho van reclamar formalment l’octubre del 2019 a l’Agenda Sectorial de la Indústria Espacial Espanyola. La patronal (que representa 85 empreses dedicades a la indústria aerospacial, aeronàutica, defensa i seguretat) incideix que l’espai és un sector «altament estratègic» que necessita una política nítida d’Estat centralitzada en l’Agència Espacial Espanyola.

«La gestió i defensa dels interessos nacionals en matèria espacial es desenvolupa en un entorn internacional complex, competitiu i molt exigent que inclou un bon nombre d’organitzacions i agències internacionals. L’Agència Espacial Espanyola dotaria de més coherència la interlocució exterior i l’acció del conjunt de les administracions públiques en matèria espacial», remarca Tedae. 

Andrés Tiseira, professor de grau en Enginyeria Aeroespacial de la Universitat Politècnica de València (UPV), remarca que la nova agència té molt sentit perquè a Espanya les competències en el sector estan repartides en diversos ministeris i això comporta la «pèrdua d’oportunitats». «El Govern ara s’ha decidit perquè estem en vista d’un ressorgiment del sector amb l’interès per arribar a Mart o els treballs a l’Estació Espacial Internacional», diu.

Diferents models

A Europa, hi ha diferents models d’agència que s’han adequat a la capacitat industrial, a l’estratègia política i al potencial inversor de cada país. Tedae incideix que els fons europeus de recuperació suposen una gran oportunitat per llançar amb força el projecte d’Agència Espacial Espanyola amb l’impuls d’«una sèrie de programes tractors que permetin el desenvolupament de la indústria en un moment en què el sector espacial en àmbit global es troba en una etapa de fort creixement».

En aquesta línia, un ‘pool’ de 23 firmes i institucions espanyoles aeroespacials s’han aliat en un projecte que busca impulsar una xarxa de 30 nanosatèl·lits d’observació terrestre per obtenir dades clau per al monitoratge mediambiental i la transició ecològica. El projecte l’encapçala la companyia Open Cosmos (firma liderada pel mallorquí Rafael Jordá i que té la seu a Londres) que ofereix el llançament de nanosatèl·lits. L’objectiu últim de la xarxa de més de 30 satèl·lits d’observació terrestre d’Open Space és construir models digitals per abordar amb una allau de dades d’alt valor científic els principals reptes a què s’enfronta Espanya quant a sostenibilitat, digitalització i optimització de múltiples sectors econòmics. El primer llançament serà entre el 2023 i el 2024 i confirma el canvi de model del sector aeroespacial espanyol.  

Carlos Fernández de la Peña, vicepresident de Dades i Serveis Satel·litaris d’Open Cosmos, puntualitza que les funcions de la futura Agència Espacial Espanyola ja es fan des de diferents departaments del Govern, però ara millorarà la coordinació.

«L’important és gestionar la relació amb l’Agència Espacial Europea. Cada país aporta una quantitat a la ESA i l’Agència Espacial Europea l’hi torna en forma de contractes. Aquesta funció ara la té el CDTI i ho fa molt bé. Però hi ha altres tasques que potencialment són de l’agència espacial com el pla nacional sobre l’espai que inclou elements com el transport, la seguretat, la defensa o la investigació mediambiental. Això ara mateix a Espanya és dispers. A mi em sembla un gran avenç que hi hagi una agència espacial. La indústria està contenta perquè la coordinació millorarà», afirma el directiu d’Open Cosmos. Fernández de la Peña defensa que l’agència espanyola i l’europea són totalment compatibles.

«Hi ha projectes espacials com el programa Copèrnic per a l’observació de la terra que només tenen sentit a nivell continental. L’ESA té 6.000 milions d’euros de pressupost i això només s’aconsegueix a nivell continental», diu.

Al marge d’aquests grans projectes, hi ha un conjunt d’empreses emergents amb un creixement molt ràpid que s’han centrat en els satèl·lits petits i que formen part del sector 'New Space'. Open Cosmos i el fabricant il·licità de coets reutilitzables PLD Space formen part d’aquest segment. «És en aquest àmbit dels satèl·lits petits en què l’Agència Espacial Espanyola pot aportar més. Nosaltres fem aquest tipus de satèl·lits de 25 quilos. Estem molt esperançats que la nova agència suposi un impuls al sector 'New Space'», diu el vicepresident d’Open Cosmos.

El Govern d’Aragó està treballant perquè la província de Terol es converteixi en la seu de l’Agència Espacial Espanyola. La consellera de Ciència, Universitat i Societat del Coneixement del Govern d’Aragó, Maru Díaz, ha dirigit una carta al ministre Pedro Duque en què detalla els motius pels quals Terol és «un lloc singular i idoni» per a la NASA espanyola. La missiva, a la qual ha tingut accés aquest diari, remarca l’existència del Centre d’Estudis de Física del Cosmos d’Aragó, les condicions lumíniques de 23 municipis que compten amb la certificació «starlight» per observar les estrelles, la tasca de l’aeroport de Terol, que tramita els permisos per operar com a base de llançament, i la presència de la primera empresa fabricant de coets, PLD Space.

Observatori espacial

La carta detalla que l’Observatori de Javalambre disposa de dos telescopis «equipats amb càmeres panoràmiques d’última generació i un conjunt de filtres òptics especialment dissenyats per fer un cartografiat de l’univers en tot el rang de l’espectre òptic». Una segona clau és l’aeroport (sense ús comercial) de Terol, on l’empresa PLD Space està desenvolupant el primer coet espacial de fabricació nacional. «PLD Space muntarà tres bancs de proves per provar el seu llançador de satèl·lits comercial (el coet Miura 5) i ampliarà les seves instal·lacions d’assaig de motors de l’aeroport de Terol amb una inversió de quatre milions», afirma la consellera.

Juan Peña, CEO d’Orbital EOS, creu que l’aposta del Govern «és una notícia excel·lent. Països com Grècia o Portugal ja tenen aquest tipus d’agències nacionals i nosaltres trigàvem». Orbital EOS utilitza les imatges dels satèl·lits de l’Agència Espacial Europea i de la NASA per controlar l’erosió de la costa i els abocaments contaminants al mar. El CEO incideix que aquest tipus d’usos es multiplicarà en els pròxims anys amb els microsatèl·lits. 

Notícies relacionades

Puig sortirà a borsa el 3 de maig amb un valor de fins a 13.900 milions

Un horitzó estable per a Naturgy

Les autonomies també s’han llançat a promoure les seves pròpies iniciatives. La Generalitat va anunciar a l’octubre la creació de l’Agència Espacial de Catalunya per impulsar el llançament de nanosatèl·lits i recolzar la indústria. El País Valencià va fundar fa dotze anys el Consorci Espacial Valencià, que és l’embrió d’una miniagència espacial.

Vicente Boria, president executiu del consorci i professor d’Enginyeria Aeroespacial a l’UPV, explica que l’entitat es va crear després d’assumir uns laboratoris externalitzats de l’ESA de comunicació per satèl·lit. «Som pioners i crec que podríem ser molt útils per a l’assessorament de la nova Agència Espacial Espanyola», diu.