Sector en procés d’adaptació

El moble, la resistència industrial

  • La demanda de mobiliari de llar creix i compensa la caiguda de les vendes a hotels i restaurants

  • Els empresaris temen que una vegada passada la pandèmia la despesa de les famílies torni a l’oci

El moble, la resistència industrial
6
Es llegeix en minuts

La pandèmia ha impactat de ple per a bé i per a mal en el sector del moble, una indústria que a Espanya agrupa gairebé 7.000 empreses i avui dona ocupació a 63.124 treballadors, només 70 empleats menys que el 2019. Més d’un terç de la producció es destina a l’exportació.

Les vendes per a la llar es van disparar després del confinament i van compensar en part l’enfonsament del canal contract, que assorteix de mobiliari hotels, restaurants i oficines, cosa que va permetre que el sector facturés l’any passat a Espanya 4.153 milions d’euros, només un 9,9% menys que el 2019, segons l’estudi de l’Observatori Espanyol del Mercat del Moble de l’Institut Tecnològic del Moble (Aidimme).

La caiguda del negoci al sector del moble el 2020 ha sigut un 1,1% inferior a la del PIB nacional (-11%). «És menor perquè hi ha subsectors del moble que sí que han augmentat les vendes malgrat la pandèmia. L’any 2020 va ser de crisi i recuperació en ‘V’. Durant el confinament es va parar tot amb caigudes de vendes superiors al 24% i a partir de l’estiu alguns sectors es van recuperar amb força. La pujada de vendes va ser especialment intensa en els mobles de bany i de cuina», afirma Vicente Sales Vivó, autor de l’estudi de l’Observatori del Moble d’Aidimme.

Atenció a la llar

El director de la fira del moble Hábitat (València), Daniel Marco, incideix que la pandèmia ha fet que la gent valori més casa seva. Aquesta declaració la confirma qualsevol visita als municipis que viuen de la producció de mobles a Espanya, com Iecla (Múrcia), que ara té problemes per trobar treballadors per a les fàbriques de sofàs.

«Hi ha hagut una renovació del mobiliari de la llar, tot i que el sector del moble és molt ampli i l’evolució ha sigut desigual. Les famílies han estalviat molts diners en oci i viatges i n’han destinat una part a la llar. D’altra banda, el canal contract sí que ha estat molt afectat pel tancament d’hotels, restaurants i oficines. Els fabricants tenen esperances en la recuperació amb la tornada del turisme», diu Marco.

Vicente Pons, director comercial de l’empresa Point, coincideix amb Marco en la pròxima recuperació del canal contract. Point és una empresa familiar amb seu a Xaló (Alacant) dedicada al mobiliari d’exteriors per a hotels i llars que l’any passat va facturar 7,5 milions d’euros. La companyia coneix les dues cares de la moneda, ja que el 30% de les seves vendes són del canal domèstic (retail) i el 70% de contract.

«En ‘retail’ hem augmentat les vendes un 4%, però en contract hem baixat un 12%. Les cadenes hoteleres són els nostres principals clients i a Espanya els seus establiments fa molts mesos que estan tancats i alguns propietaris pateixen problemes financers. Estem notant el canvi del perfil de propietari. Abans a Espanya tractàvem amb cadenes petites i ara amb fons d’inversió. Nosaltres treballem amb quatre fons. Un ha comprat 80 hotels i un altre 30, i ells sí que estan invertint en la reforma dels establiments de cara a la tornada del turisme. El 2021 hem notat la recuperació del contract i estem convençuts que tancarem un bon any», diu Vicente Pons.

Sense estabilitat

Alguns fabricants que treballen en els dos segments estan preocupats per la possibilitat que ben aviat es produeixi una disminució del consum de llar en vista de la possibilitat de tornar a gastar en oci i en viatges amb l’avenç de la campanya de vacunació.

«La demanda del moble de llar està dopada perquè els consumidors no tenen gaires alternatives i veurem què passa en el futur. A més, necessitem estabilitat perquè cada poc temps tenim un sobresalt. França acaba d’anunciar el tancament de tot el comerç no essencial durant un mes i per a nosaltres és un país molt important. Això canvia la teva visió d’un dia per l’altre», diu Conrado Padilla, CEO de l’empresa de Iecla de matalassos, sofàs i butaques Ecus.

La firma, que l’any passat va facturar 20 milions després de baixar un 5% la seva xifra de negoci, confirma que està patint amb el canal contract, però remarca que les seves vendes han pujat a les botigues i sobretot a internet. «Nosaltres esperàvem una recuperació més ràpida del sector hoteler, però amb prou feines tenim cartera de comandes, tot i que ja hi ha certs moviments a les Canàries i el Carib», afirma Padilla.

Segment juvenil

Un exemple que l’alegria va per barris és el de l’empresa lleidatana de mobiliari juvenil Muebles Ros, que va tancar el 2020 amb una facturació de 21 milions d’euros (superior a la del 2019). «L’any passat va ser millor de l’esperat i aquest exercici confiem a arribar als 25 milions de facturació», afirma Enric Ros, CEO de Muebles Ros (que té la seu a Artesa de Segre i dona ocupació a 300 treballadors).

Ros explica que «des de la crisi del 2007 el sector del moble de llar està molt perjudicat. Moltes empreses han tancat i si se suma la irrupció d’actors com Ikea, es pot comprovar que ha quedat bastant debilitat. La Covid, que d’entrada ens dibuixava un panorama desolador, ha posat en relleu la importància de la llar i el seu mobiliari. Ja sigui per necessitat (després d’anys sense invertir) o per disfrutar, el fet és que ha donat aire a un sector que no s’ha sabut transformar i al qual li queda molt per arribar a entendre que el client ha canviat. No obstant, malgrat el bon moment que vivim, tot apunta que l’oci tornarà a desplaçar la despesa a la llar».

Les exportacions representen el 37% de la facturació dels fabricants de moble a Espanya i s’han vist penalitzades per les limitacions imposades al comerç a determinats països i pel col·lapse del trànsit marítim per la falta de contenidors. Tot i així, Amparo Bertomeu, directora general de l’Associació Nacional d’Industrials i Exportadors de Mobles d’Espanya (Anieme), insisteix que malgrat les dificultats per la pandèmia el 2020 les exportacions només han caigut un 10%.

«En el primer semestre acumulàvem una baixada del 21,5%. Jo ho veia molt negre. En el segon semestre hem recuperat un 11,5%. L’esforç que hem hagut de fer per revertir la situació ha sigut increïble. Hi ha mercats en què hem crescut molt, com a França. No sabem quant durarà la ratxa», afirma Bertomeu. L’any passat les empreses espanyoles van exportar per valor de 2.086 milions d’euros.

Teletreball

Notícies relacionades

Els fabricants de mobles d’oficines han patit per l’increment del teletreball (que a Madrid encara ronda el 45%) i s’han vist obligats a reinventar-se. L’empresa alacantina Actiu (especialitzada en moble d’oficina i que el 2019 va facturar més de 90 milions) afirma que la seva prioritat l’any passat va ser capejar el temporal i mantenir els seus 350 empleats.

La companyia ha readaptat l’oferta als canvis que s’estan produint a les oficines, amb models flexibles que combinen el teletreball amb el treball presencial en mobiliari compartit. Soledat Berbegal, consellera d’Actiu, assenyala que cada vegada es potencien més aquests projectes a través d’«espais polivalents per optimitzar els recursos». Kiko Torrent, president de l’Associació d’Indústries del Moble i Afins del País Valencià (Avima), remarca que malgrat tot els fabricants són optimistes. «Aquesta crisi ha servit per posar en relleu la importància de la llar. Abans de la pandèmia la gent valorava més gastar-se mil euros en un iPhone 11 que en un sofà, i això ha canviat», assegura Torrent.

Temes:

Empreses