Productes de construcció i bricolatge

BigMat fa un salt de tres anys

  • La cooperativa estima que ja inclou una quota del 12,4% després de comprar La Plataforma de la Construcción

BigMat fa un salt de tres anys

Ana Morales

3
Es llegeix en minuts

El mercat de la reforma es mou. L’arribada dels fons europeus obre un enorme negoci en la rehabilitació per a la millora de l’eficiència energètica de les vivendes. I la cooperativa de productes de construcció i bricolatge per a professionals i particulars BigMat ha guanyat impuls en la lluita per guanyar quota de mercat, després de tancar al juny la compra de La Plataforma de la Construcción, amb què incorpora les 12 botigues d’aquesta firma a Espanya, sis a Madrid i sis més a Barcelona.

L’adquisició de l’empresa especialitzada en productes per a la construcció, propietat fins al mes passat de la francesa Saint-Gobain, reforça la presència de la companyia a les dues províncies i li obre la porta de les dues ciutats per ampliar la seva extensa xarxa d’establiments. En total, el grup BigMat Iberia, que inclou Espanya i Portugal, compta amb 700 punts de venda a la Península i les Illes.

La cooperativa no ha informat de l’import de l’operació, tancada amb finançament aportat pels socis, però calcula que accelerarà el seu ritme de creixement l’equivalent a tres anys del seu pla estratègic, ja que impulsarà els seus ingressos des dels 1.000 fins als 1.100 milions d’euros i elevarà la seva quota de mercat fins al 12,4%.

Estratègia de creixement

BigMat va néixer a Espanya el 1997, seguint un model creat a França, com a central de compres d’un grup reduït de magatzemistes, i en les últimes dues dècades ha crescut fins a convertir-se en el líder de capital espanyol del sector. Avui engloba més de 500 operadors, entre els socis de la cooperativa BigMat i les seves filials: les centrals de compres Divendi i MasObra, la societat de portes i finestres Bigwin, la divisió de serveis per als socis BigLog i el marketplace de propostes de reforma Yo Reformo.

La recent adquisició de La Plataforma de la Construcción respon a l’estratègia que s’ha plantejat BigMat «a mitjà i llarg termini» per eixamplar el seu espai, segons va destacar a la nota amb què va informar de la compra. Però la cooperativa també vol aprofitar el ‘know-how’ de la firma d’origen francès per ajudar els seus socis a millorar, com apunta Jesús Prieto, director general de BigMat Iberia. La idea integra l’altre vessant del seu pla de creixement, un procés intern que persegueix la millora de la gestió dels seus socis, la seva professionalització i, fins i tot, moviments de concentració.

«Busquem fusions entre els socis perquè disposin d’un equip directiu i una forma de gestionar moltíssim més evolucionada», explica Prieto. «Aquesta és la manera d’aconseguir que puguin competir contra els grans del sector», afirma.

«Un gran grup espanyol»

Amb la seva «filosofia cooperativista», la firma vol consolidar la seva aposta per consolidar-se com «un gran grup espanyol» que inclogui una quota de mercat «més que raonable». En aquest sentit, BigMat treballa des de la seva central per optimitzar el model de negoci dels associats. Amb la seva tasca de consultoria i anàlisi, «com una empresa vertical», proposa millores als diferents establiments i imparteix cursos especialitzats en consideració al client, recerca de negoci o gestió.

Notícies relacionades

BigMat va sorgir com a central de compres d’un grup reduït de magatzemistes. Però la idea, com remarca Prieto, va més enllà de les centrals de compres a proveïdors. «Una central de compres també és una central de vendes; el que s’ha de fer és ajudar el soci a vendre», diu.

«Molt a prop del client»

I en l’estratègia de vendes juga un paper clau la «capil·laritat» de BigMat amb la seva xarxa de botigues. «L’avantatge que tenim rau en els nostres establiments, comptem amb locals professionals i som molt a prop del client, en molts casos a distàncies de 20 o 30 quilòmetres», afirma orgullós Prieto. Aquesta implantació, però, no ha dissuadit BigMat de llançar-se a la venda ‘online’, que va posar en marxa l’any passat en plena pandèmia del coronavirus. Amb la vista en el futur més pròxim, la companyia espera que els fons europeus puguin servir d’ajuda en un sector que serà clau si les administracions aposten per iniciatives com la rehabilitació per a la millora de l’eficiència energètica. Però Prieto es mostra caut: «L’objectiu ha de ser que el consumidor final se’n beneficiï, però hem d’esperar; no hi ha res concret».