Inversions en hidrogen verd

Iqoxe i Cristian Lay obren una altra etapa de sostenibilitat

  • Després de l’explosió que va costar tres vides, Iqoxe preveu invertir 45 milions en hidrogen verd i ser proveïdor de fabricants de bateries

Iqoxe i Cristian Lay obren una altra etapa de sostenibilitat

Activos

5
Es llegeix en minuts

La tarda del 14 de gener del 2020 un dels reactors de la planta química de Iqoxe a Tarragona va explotar. Com a conseqüència, tres persones van morir. El cas continua obert als tribunals i l’empresa pugna per afrontar el futur amb nous projectes. Iqoxe forma part del grup empresarial d’origen extremeny Cristian Lay (CL), hòlding molt diversificat amb implantació majoritària a Catalunya, Extremadura i el País Basc.

Iqoxe ha anunciat que vol invertir 45 milions d’euros en dos anys en la denominada Vall de l’Hidrogen de Tarragona i començar a produir carbonat d’etilè, un component bàsic per a la fabricació de bateries per als cotxes elèctrics.

Aquesta inversió hauria de ser el catalitzador d’una nova etapa per a l’empresa Iqoxe després de l’accident. «Mai, mai, mai havíem viscut res semblant. Va ser una desgràcia absoluta. No hi ha dia que no pensem en el que va passar, però hem de continuar treballant, donar llum a tot el que va passar i seguir endavant», explica Miguel Ángel Leal, conseller delegat de la divisió industrial de CL.

En el marc d’aquest procés judicial obert, Leal és prudent i mesurat. «Ara confiem que la justícia ajudi a reconduir la situació», afirma.

Iqoxe va decidir que no reprendrà la fabricació del producte MPEG500 després de l’explosió del reactor, que era un reactor nord-americà amb menys de tres anys de funcionament, i teòricament era tecnologia punta. Però, malgrat això, l’accident va passar. Volem saber què va passar i per a això vam demanar un informe a l’Institut Químic de Sarrià (IQS) i la Generalitat en va sol·licitar un altre a la consultora DLV GN i tots dos coincideixen que la causa exacta de l’explosió no se sap. Res feia preveure que passés, però va passar. La decisió és taxativa. No, no es recuperarà aquesta planta ni es produirà el producte», diu Leal.

El pla per reactivar l’activitat d’Iqoxe ara passa per la Vall de l’Hidrogen, un acord estratègic coordinat per la Universitat Rovira i Virgili i Enagás per a, juntament amb el recolzament explícit de la Generalitat de Catalunya, impulsar l’hidrogen com a font energètica i accedir als fons NEXTGEN-EU.

Són més de 100 les organitzacions públiques i privades que formen part d’aquesta iniciativa i Iqoxe també s’hi ha sumat. Iqoxe construirà una planta d’electròlisi amb tecnologia de membrana polimèrica (PEM) de 17,5 megawatts de potència. Produirà 1.500 tones d’hidrogen i 13.000 tones d’oxigen a l’any, tots dos d’origen renovable i alimentat per una nova planta fotovoltaica de 35 megawatts. Al final de la dècada, la companyia preveu arribar a les 4.500 tones d’hidrogen i les 39.000 tones d’oxigen. Les obres acabarien a finals del 2023

Iqoxe també ha previst començar a produir carbonat d’etilè. Leal estima que l’empresa passarà de 130 a 180 llocs de treball, amb un increment de la facturació del 30%. El 2019, últim any amb comptes publicats, Iqoxe va facturar 122 milions d’euros i va obtenir un benefici de 10 milions. «Però més que per l’augment de la facturació, amb el carbonat d’etilè també aconseguirem reduir a la meitat les emissions de CO2 de la producció. Ens ajudaria a electrificar la mobilitat i el projecte és molt il·lusionant, més que per la xifra de negoci pel que representa per l’obertura de noves vies de negoci en un context de sostenibilitat», explica Leal. Iqoxe també està intentant produir òxid d’etilè a partir de matèries primeres no derivades del petroli.

Un altre objectiu és incrementar l’autoconsum energètic fotovoltaic i arribar al 2030 complint tots els objectius de sostenibilitat.

El grup

El grup, que va néixer en una petita joieria de Jerez de los Caballeros, actualment és un entramat empresarial pintoresc. Especialment per la seva diversificació elevada, de la qual no és possible preveure excessives sinergies. No obstant, els seus fundadors defensen aquest model com a clau per minimitzar riscos.

El grup CL l’integren un total de 24 empreses amb presència a 24 països. La marxa del grup es va veure afectada l’any passat per l’accident d’Iqoxe, però també per la pandèmia, que va afectar de manera desigual per l’elevada diversificació de l’activitat d’aquestes 24 empreses.

La facturació va ser semblant a la del 2019, mentre que l’ebitda va caure el 25%. A nivell grup, Leal explica aquesta diversificació tan elevada i en sectors dispars: «Sempre apliquem els mateixos principis. El primer és reinvertir per continuar creixent. Estem atents a les oportunitats d’inversió. Passarem d’un grup el 2017 que facturava uns 488 milions d’euros a un altre que el 2021 estarem entorn dels 1.500 milions de facturació. Volem continuar creixent i continuar aplicant la millora contínua en processos productius, coneixement, recursos humans o seguretat. Volem créixer en qualsevol àmbit empresarial. Qui no creix al final acaba decreixent. I per a això són les inversions i els esforços de l’organització en totes les empreses de CL», explica.

Empresa familiar

CL té a Espanya uns 3.000 treballadors, amb més presència a Catalunya, Extremadura i el País Basc. La filosofia de la firma és la d’una companyia familiar experta a reflotar empreses en dificultats i convertir-les en referents dels diferents sectors en què treballen, ja sigui indústria, energies renovables, química o consum, les quatre grans divisions en què es divideix internament.

Notícies relacionades

La diversificació, tant sectorial com geogràfica, es tradueix en menys riscos a l’hora d’invertir. «Els sectors essencials com el cartró ondulat van aguantar bé. També la part d’higiene. O el PET. En el cas de la venda per catàleg es va paralitzar, igual que la joieria. En el cas de les renovables va ser molt complicat gestionar les inversions a Xile, Mèxic o a l’Argentina per la situació de la Covid. L’adquisició del grup Gallardo [siderometal·lúrgic i tractament de ferralla] ens va permetre recuperar part de la facturació perduda», explica el directiu de CL i fill del fundador, Ricardo Leal.

Leal espera que el drama d’Iqoxe no suposi una clatellada per a tot un grup que aposta per la sostenibilitat i la gestió adequada dels recursos. El fet d’arribar a ser proveïdor de referència dels fabricants de bateries a Espanya és una bona aposta de futur i situarà Iqoxe en una posició excel·lent per ser proveïdor d’un component bàsic que és el carbonat d’etilè. «Ja estem intentant veure com començar a produir-lo, pel seu caràcter fonamental en la futura mobilitat. També estem intentant produir òxid d’etilè a partir de matèries primeres no derivades del petroli. I intentem incrementar l’autoconsum energètic fotovoltaic. Al final volem arribar a l’any 2030 complint tots els objectius de sostenibilitat», afirma Leal. 

Temes:

Empreses