Satèl·lit de telecomunicacions

Sateliot orbita en l’era dels nanosatèl·lits

  • La companyia preveu gestionar 100 satèl·lits de comunicacions el 2015 i facturar 236 milions

Sateliot orbita en l’era dels nanosatèl·lits
3
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

En temps de pandèmia i crisi econòmica, el sector tecnològic es consolida com el motor de l’economia. Dins d’aquest macrosector punter s’ha revifat en els últims anys la ignició del sector espacial. Els experts asseguren que el negoci previst serà d’alta volada i que entorn de l’espai la nebulosa empresarial beneficiada pot arribar a límits més enllà del previsible. El banc d’inversió Morgan Stanley estima que «la indústria espacial global podria generar ingressos de més d’un milió de milions de dòlars o més el 2040», contra els 350.000 milions actuals a escala mundial. Apunta que les oportunitats més importants es configuren a curt i mitjà termini en el negoci de l’accés a internet de banda ampla per satèl·lit. En aquesta batalla està immersa Sateliot, operador de telecomunicacions satel·litari que va llançar el 22 de març el seu primer nanosatèl·lit d’una constel·lació d’un centenar prevista per al 2025. El seu dispositiu dotarà de connectivitat global i contínua tots els elements que compondran l’univers de la internet de les coses (IoT) –com el cotxe o la casa connectats– sota una arquitectura 5G.

El servei ofert per Sateliot es basa en una constel·lació de nanosatèl·lits d’última generació, ubicats a baixa altitud, que actuen com a torres mòbils. L’empresa és independent i ven els seus serveis a grans companyies de telecomunicacions per cobrir zones on les tecnologies terrestres no arriben. El llançament del nanosatèl·lit ha estat embolicat en la bandera catalana del Govern de Catalunya, que ha finançat en part el projecte (574.750 euros) i que rebrà el servei de l’aparell quan sobrevoli Catalunya. Cada 90 minuts el nanosatèl·lit dona una volta completa al planeta i es comunica durant una mitjana de sis minuts amb la base espacial catalana. Però Sateliot ha firmat ja acords amb altres clients i afirma estar en converses «amb el 34% de les operadores mundials». També impulsa projectes pilot al Brasil i Alaska.

Si fa unes dècades el sector espacial girava entorn d’aparells geoestacionaris de la mida d’un autobús, desenvolupats durant dècades i amb preus d’entre 100 i 500 milions d’euros, ara aquesta indústria treballa amb satèl·lits de la mida d’un microones, desenvolupats en qüestió de mesos i amb preus d’entre 1 i 5 milions, que ja inclouen tota la missió completa i amb tecnologies adaptables per al sector marítim, d’infraestructures, medi ambient, agricultura.

Segons Jaume Sanpera, fundador i CEO de Sateliot, «ens trobem en un moment ideal per fer una aposta decidida pel sector del New Space i desenvolupar un nou mercat amb un efecte tractor i aglutinador d’altres tecnologies. Una aposta que, a més, s’hauria de reforçar amb la inversió d’una part dels fons de recuperació de la Unió Europea destinats a potenciar aquest sector clau per al creixement econòmic».

Notícies relacionades

Sateliot preveu començar a oferir servei el 2022 per facturar més de 236 milions d’euros el 2025. Entra la firma en una nova fase tecnològica, que li permetrà fer proves de camp en entorns reals, cosa que proporcionarà informació molt útil de cara a l’evolució i al disseny integral d’aquesta constel·lació somiada d’artefactes pensats per multiplicar els serveis de telecomunicacions.

La companyia estima que tancarà l’any 2025 amb una plantilla total superior a 100 persones. Per fer-ho possible, Sateliot ja ha tancat per valor de cinc milions la seva sèrie A, el primer tram de finançament que compta amb la participació majoritària d’inversors i fons europeus. Precisament, aquesta operació s’emmarca en un pla de finançament específic dividit en tres fases ben diferenciades: la sèrie A, que servirà per completar les fases de R+D relacionades amb la càrrega útil i el llançament dels primers nanosatèl·lits; la sèrie B, l’objectiu del qual és desplegar 16 nanosatèl·lits 5G més per llançar el servei comercial de cara al 2022-2023 i, finalment, la sèrie C, per valor de 70 milions, per al desplegament total de la constel·lació d’artefactes que garanteixi un servei comercial pràcticament en temps real. 

Temes:

Empreses