De Mazinger Z a envasos per a mercaderies perilloses

Joan Oriola és el director de Producte d’aquesta empresa d’origen familiar. Segons recorda, va ser el seu avi, Cecilio Lledó, qui la va posar en marxa. «Va veure –assenyala– una oportunitat en la indústria joguinaire de la comarca pròxima de la Foia de Castalla, que en aquell temps necessitava nombroses empreses auxiliars. Nosaltres vam apostar pel plàstic, fabricant peces amb la tècnica del bufament». Així que van elaborar de tot, fins i tot components d’alguns dels personatges de l’animació més coneguts en aquella època.

Però va arribar la crisi de la joguina, per la forta competència dels països asiàtics, i el taller va decidir reorientar la producció. «El que es va fer va ser aprofitar els coneixements, així com la maquinària, per endinsar-se en el món de l’envàs, aprofitant un moment en què la comercialització d’aigua procedent de brolladors havia agafat molta popularitat al País Valencià. També hi havia fàbriques de lleixiu a tots els pobles, per la qual cosa era una bona oportunitat», recorda.

En aquest context ja van agafar el testimoni la mare i l’oncle d’Oriola, la Mari Loli i el Cecilio, abans de desembocar en la tercera generació, que és la que avui està agafant les regnes de l’empresa. «Al principi –assenyala el director de Producte–, tot es venia, però l’exigència per part dels clients ha anat en augment, així com les normatives que s’ha de complir. Així que la política de l’empresa ha sigut la d’apostar clarament per la qualitat i les últimes tecnologies».

El mercat va orientar la firma cap als envasos rígids, i més en concret cap als destinats al transport de mercaderies perilloses, incloent en aquest camp productes agroquímics, detergents, alimentació industrial o indústria química. «Ens hem focalitzat sobretot en el sector industrial, i en aquests moments som líders a nivell europeu en aquest tipus d’envasos de gran capacitat». Es tracta de d’envasos i bidons que van des dels 250 mil·lilitres fins als 60 litres, passant per l’intermedi, de 20. Oriola, en aquest sentit, crida l’atenció que per al tipus de substàncies als que es destinen, «no val qualsevol tipus d’envàs ni qualsevol tipus de plàstic. Han de ser molt resistents, comptar amb una vida útil de 4 o 5 anys i complir les exigents normatives en la matèria».

Per aconseguir-ho, complint tots els paràmetres de qualitat, l’empresa té clar que la inversió en tecnologia és un aspecte fonamentall. De fet, disposa d’una màquina per a la fabricació d’envasos de 20 litres, única al món, que combina una producció d’alt rendiment amb un baix consum energètic. «L’hem dissenyat nosaltres mateixos d’acord amb les nostres necessitats», diu.

Un altre concepte que tenen molt clar a Envaplast és el de la sostenibilitat. Segons el director de Producte, «els nostres envasos són 100% reciclables, i complim el que marca la legislació i tots els passos del que s’ha anomenat l’economia circular. Respecte a l’electricitat, i tenint en compte que som una empresa amb consums de 1.400 quilowatts a l’hora, hem de destacar que tota l’energia, que comprem a través de subhasta, procedeix de fonts renovables. Encara més, seguim la política de residu zero, ja que ho reutilitzem completament tot».

Notícies relacionades

Els ninots afro troben un aliat en Trump

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Envaplast produeix al voltant de 20 milions d’envasos rígids de gran capacitat a l’any, i malgrat que els clients són tots nacionals, «el 80% dels nostres productes viatgen per tot el món». La companyia, d’altra banda, no ha notat la crisi econòmica derivada de la pandèmia de coronavirus. «És cert –afirma– que la venda de detergents s’ha reduït en el sector de l’hostaleria i dels hotels. Però la resta ha continuat funcionant amb normalitat, perquè els nostres envasos són per a productes procedents de sectors de primera necessitat».

Benimarfull és un poble de l’àmbit rural amb només 400 habitants, per la qual cosa l’ocupació que genera l’empresa té una importància afegida a l’hora de fixar població. Segons explica Joan Oriola, «som 36 treballadors, dels quals una desena són del mateix poble i els altres de localitats del voltant. Els d’aquí, a més, són els més veterans i exerceixen com a encarregats... Es podria dir que pràcticament van néixer a l’empresa, en una ocupació que va passant de pares a fills».