Els pagaments digitals creixeran el 63% i els usuaris es duplicaran en 5 anys

Els consumidors han canviat el seu comportament de pagament els últims anys, abraçant l’àmbit digital per realitzar les seves compres en establiments físics. Targetes ‘contactless’, però també el mòbil i fins i tot el rellotge (sempre que sigui intel·ligent o ‘smartwatch’), han anat desplaçant l’efectiu en una tendència que s’ha accelerat amb ajuda de la Covid-19. 

A priori, això s’explica perquè aquest tipus d’eines permeten incorporar la targeta de dèbit o crèdit de l’entitat financera del particular, o la del mateix establiment (supermercats, centres comercials i altres comerços ofereixen aquest tipus de plàstics), al dispositiu mòbil. I d’aquesta manera és possible realitzar la transacció sense contacte amb el TPV de la botiga: n’hi ha prou amb aproximar el mòbil o ‘smartwatch’ al terminal i autenticar la compra amb l’empremta o amb el que sol·liciti l’‘app’.

Durant mesos, en els moments més durs de la pandèmia i les restriccions de mobilitat, «va augmentar de manera exponencial el consum mòbil, deixant de banda els diners en efectiu per por de manejar-lo, i afavorint l’ús de mitjans de pagament alternatius», comenta Roberto Monge, director d’operacions de Telecoming, companyia espanyola especialitzada a desenvolupar tecnologia de monetització de serveis digitals. En resposta, moltes empreses van haver de reforçar les seves eines i canals de pagament ‘online’ per mitigar la caiguda de la demanda. 

A més dels factors associats a la crisi sanitària, el canvi d’hàbits s’està veient empès per la important disminució dels punts d’accés a efectiu. Segons un informe del Banc d’Espanya, a tancament del 2020 el nombre d’oficines bancàries havia disminuït prop del 50% respecte al 2008, mentre que el total de caixers automàtics s’ha reduït el 20%. 

Una evolució que ha portat Espanya a situar-se com el tercer país d’Europa amb més nombre de pagaments ‘contactless’, per darrere del Regne Unit i França. En concret, l’anàlisi realitzada per Telecoming estima que aquest any s’efectuaran a Espanya un total de 2.594 milions de pagaments sense contacte a través d’‘smartphones, targetes i ‘wearables’, per un valor de 41.862 milions d’euros. 

Les projeccions elaborades per aquesta empresa, amb dades de Juniper Research, anticipen que aquest tipus de transaccions creixeran a un ritme anual del 10% entre els ciutadans espanyols, mentre que l’avenç en el conjunt d’Europa serà una mica més intens, ja que es preveu un ritme anual mitjà del 17%. Amb l’horitzó posat el 2026, a Espanya el volum d’operacions superaria els 4.228 milions de pagaments, el 62,9% més que el 2021, i l’import arribaria als 63.974 milions d’euros. 

Més del doble d’usuaris

Respecte al nombre d’usuaris, aquest informe preveu un repunt des dels 14 milions de persones que actualment utilitzen diferents aplicacions de pagament mòbil per realitzar les seves compres, fins als 31 milions el 2026, cosa que suposaria més que duplicar aquesta base de clients. 

El «gran augment en els volums de pagaments mòbils (Apple Pay, Google Pay i Samsung Pay)» durant els pròxims cinc anys serà el «principal impulsor» d’aquest creixement, assenyala Roberto Monge. 

Perquè analitzant els serveis de pagament, l’informe planteja que el 2021 la tecnologia HCE Wallet (Host Card Emulation), que connecta la targeta de crèdit o dèbit de l’usuari amb els servidors dels bancs, és la que més usuaris concentra, amb un total de 6 milions. Per darrere hi hauria Apple Pay i Google Pay, amb 3 milions d’usuaris, respectivament, i Samsung Pay, amb 2 milions.

No obstant, al 2026 la situació canviarà: l’informe de Telecoming indica que Apple Pay, Google Pay i Samsung Pay triplicaran el volum d’usuaris i aglutinaran el 93% del total, en detriment d’HCE Wallet, que minvaria la seva base d’usuaris fins als 2 milions. 

Partint del total de transaccions, són les targetes les que lideren els pagaments sense contacte, amb un total de 2.136 milions de transaccions el 2021 a Espanya, davant els 459 milions de transaccions a través del mòbil. Amb tot, el pronòstic de l’empresa augura que el format mòbil es dispararà fins als 1.161 milions de transaccions el 2026, amb un volum de 15.195 milions d’euros.

A més, indica que el 2023 el 100% de les targetes bancàries seran ‘contactless’ i hi haurà en circulació 76 milions de targetes sense contacte a Espanya, i que la despesa mitjana per compra amb targeta ‘contactless’ es mantindrà a l’entorn dels 17 euros els pròxims anys. 

La bretxa digital

«És un fet que la tecnologia ha perfilat nous hàbits de consum en els quals el pagament sense contacte està cada dia més integrat», assegura el director d’operacions de Telecoming. Amb tot, aquest expert descarta que es pugui parlar de la desaparició dels diners en efectiu i que, fins i tot, «és més possible que la digitalització faci desaparèixer abans el plàstic que l’efectiu». «No s’ha d’oblidar que hi ha una bretxa real de col·lectius no bancaritzats, com els més joves, o les anomenades generacions silver, que no s’han integrat encara en l’economia digital», puntualitza. 

Notícies relacionades

Emergència digital: els reptes de la societat que ve

Un horitzó estable per a Naturgy

Aquesta bretxa digital és una de les preocupacions sobre la qual també adverteix la companyia de gestió de crèdit Intrum, que considera que una transició completa cap als diners i pagaments digitals podria comportar conseqüències negatives com «l’augment de l’exclusió social». I, juntament amb aquesta, altres com «l’increment del ciberdelicte, la despesa excessiva o, en el cas de les empreses, una amenaça més gran per als minoristes».

Com a prevenció, Monge proposa treballar «en dues línies». En primer lloc, el directiu parla de fomentar l’educació tecnològica i financera en tots els col·lectius, «perquè entenguin els riscos i les oportunitats que implica l’ecosistema de pagaments digitals». En segon lloc, proposa «desenvolupar mitjans de pagament inclusius», aprofitant que la penetració mòbil a Espanya és de les més altes d’Europa. «Estic convençut que si tant els desenvolupadors com reguladors i comerços treballem en aquestes línies, ho aconseguirem», conclou.