Comparador

Les targetes renovables busquen rentar la seva mala fama

  • Les entitats donaran més transparència a un dels productes amb més queixes

Les targetes renovables busquen rentar la seva mala fama

Ferrán Nadeu

4
Es llegeix en minuts
María Refojos
María Refojos

Redactora del suplement 'actius'

ver +

Pagar la reparació d’una rentadora amb una targeta de crèdit i acabar amb un deute de 20.000 euros. Aquesta situació, que sembla extrema, és un possible resultat del finançament renovable. La sentència del Tribunal Suprem del març del 2020 va posar sota els focus aquest tipus de crèdits al consum pels seus elevats interessos, als quals va penjar l’etiqueta d’usura. Des d’aleshores s’han multiplicat les queixes i denúncies vinculades a aquest producte financer, que ja és un dels que més reclamacions genera davant el Banc d’Espanya. Ara, des de l’Associació Nacional d’Establiments Financers de Crèdit (Asnef) aquesta mateixa setmana s’ha creat un protocol per portar la transparència a aquestes targetes i combatre, així, la seva mala fama.

Les targetes renovables donen l’opció d’ajornar el pagament en quotes fixes o en un percentatge del deute, i permeten mensualitats molt baixes (fins al 3% dels diners sol·licitats). Un altre dels suposats avantatges és que es converteix en una línia de crèdit il·limitada, ja que els diners tornats poden tornar a ser deixats. Les dues característiques exposen l’usuari a endinsar-se «en una espiral de deute de la qual no surts», afirmen des de l’associació de consumidors Adicae, que ha identificat més de 200 targetes renovables o que ofereixen aquesta modalitat. Perquè, segons indiquen, que una targeta de crèdit ‘normal’ es faci ‘renovable’ pot ser tan senzill com negociar amb l’entitat i arribar a un acord. «I l’accés a crèdit il·limitat és molt temptador, sobretot en col·lectius vulnerables», diuen.

Deute infinit

¿On hi ha la trampa? En el deute adquirit, que mai es redueix. «El crèdit renovable es retroalimenta», mentre que en el crèdit al consum a l’ús sí que es va amortitzant el capital principal, corrobora Almudena Velázquez, directora legal de reclamador.es. Aquesta plataforma ‘online’, que ha gestionat 2.630 consultes i 250 reclamacions per aquestes targetes, les desaconsella. «S’ha de ser molt prudent i no deixar-se portar pels missatges que només els donen la part positiva, perquè la realitat d’aquests crèdits és que encadenen els consumidors durant anys i sense saber realment quan deixaran saldat el deute», afirma Velázquez.

Contra la forquilla del 8% o 12% d’interessos que sol comportar el crèdit al consum, el cost mitjà de les targetes de crèdit renovable al març era del 17,91% TEDR, segons el Banc d’Espanya. No obstant, puntualitzen tant l’associació de consumidors Asufin com Asnef, aquest percentatge és més baix del que s’aplica en realitat ja que el preu final, reflectit en la TAE, inclou despeses i comissions addicionals com els de renovació, d’assegurances, de contractació, etc. Segons el ‘III Baròmetre’ d’Asufin, de març, la TAE mitjana supera el 22%.

Com menor sigui la quota mensual, més temps es trigarà a tornar els diners i més interessos es pagaran, un camí que pot portar, com en el cas de la rentadora, a un fatal sobreendeutament. Per reforçar la regulació, al gener va entrar en vigor una ordre ministerial. Ara, el Govern exigeix més transparència al comunicar les condicions i el cost, així com més control de la solvència i oferir simulacions sobre l’import sol·licitat i les quotes.

Transparència i confiança

Mentrestant, les entitats s’intenten ajustar als nous criteris. L’última mesura, presentada aquesta setmana per Asnef, és el ‘Protocol de Transparència del Crèdit Renovable’, una guia per fer comprensible la informació que ha de conèixer l’usuari abans de contractar. Perquè l’exercici assoleixi el seu públic objectiu, és essencial la col·laboració dels qui comercialitzen aquestes línies de crèdit, habitualment a través de targetes: bancs i altres entitats de serveis financers, però també supermercats o gasolineres.

Després de les clatellades judicials i la resposta institucional, les entitats han començat a retallar interessos i estan veient, reconeix secretari general d’Asnef, Ignacio Pla, «que és necessari facilitar una eina més al consumidor; oferir informació absolutament clara perquè prengui una decisió lliure, conscient i informada».

Notícies relacionades

Així doncs, la responsabilitat del ciutadà comença on acaba la informació que rep sobre el producte que contractarà. I aquesta, ara per ara, és escassa. «El problema de les targetes renovables és que es comercialitzen d’una manera molt poc transparent. No se sol informar del complex sistema d’amortització del deute», diu Patricia Suárez, presidenta d’Asufin, que ha passat de tramitar 69 reclamacions el 2019 a 259 el 2020.

La ‘newsletter’ d’Actius

Gemma Martínez dona veu als protagonistes de la nova economia, que s’atreveixen a dir coses diferents.

Subscriviu-vos-hi

Ignacio Pla parla de transmetre confiança i es mostra convençut que «la majoria» de les entitats s’afegiran al protocol i l’entregaran als seus clients, «perquè el coneixen i l’han afavorit». En cas de ser així, es veurien avenços: el 56% del finançament concedit el 2020 pels socis d’Asnef estava vinculat al crèdit renovable. WiZink, part perdedora en aquesta sentència del Suprem i amb un saldo de 3.400 milions en aquestes targetes, assegura tenir un «fort compromís amb la transparència» i s’adherirà a la iniciativa d’Asnef.

Temes:

Bancs