José Bogas: «Vetar inversions va en contra de l’atractiu que pugui tenir Espanya»

A Endesa no li ha anat malament l’últim any, malgrat la crisi. Ha augmentat el seu benefici i la transició energètica s’ha accelerat...

El 2020 ha sigut un any estrany, però els resultats han anat molt bé [un 36% més de benefici ordinari] i hem continuat progressant en la nostra estratègia. Sent una empresa que fa uns anys era bàsicament carbonera i analògica, ara estem en una transformació cap a una empresa més neta, renovable i digital.

Aquest any, malgrat el rebot econòmic, preveuen repetir els 4.000 milions d’Ebitda ordinari del 2020.

No estem com l’any passat, però ni de bon tros serà un any normal encara. Continuem immersos en la incertesa. La prudència ens va portar a augurar repetir els resultats del 2020, que van ser extraordinaris, i no hem canviat aquesta previsió.

¿És més possible que es quedin per sota o que la superin?

S’estan confirmant les nostres previsions més baixistes i fins i tot podria ser pitjor del que pensàvem. No s’estan donant les circumstàncies per aconseguir uns resultats millors dels previstos, però seguim confiats a obtenir els que havíem compromès, estem treballant per a això. 

¿Quines són les seves prioritats?

Les prioritats són les renovables i la xarxa. Però més enllà d’això, diria els clients. En aquest sector hi ha centenars de comercialitzadores i totes neixen sent ja digitals. La manera de combatre això és la digitalització i la ‘plataformització’. Fa dos o tres mesos hem tret una tarifa anomenada Tarifa Única que és un model de subscripció.

Tot i que encara ens falten un parell d’anys per cristal·litzar tot el valor, ja utilitzem ‘advance analytics’ o intel·ligència artificial per analitzar els clients. I oferim una tarifa plana depenent dels productes. Pots tenir gas, electricitat, serveis de manteniment, etcètera, i també volem posar tercers, perquè sigui realment una plataforma. 

¿Per exemple?

Doncs d’aquí a uns dies inclourem Netflix, que no té res a veure amb nosaltres. La idea es basa en el fet que a Netflix potser li interessa si li aconsegueixo clients i a mi no em costa. Hi ha companyies que són digitals des del seu naixement, però els que ja tenim les bases de dades i hem aconseguit enviar-ho tot al núvol podem tenir un valor diferencial.

Com a empresa pertanyent a un grup estranger, ¿quin impacte creu que tindria que el Govern vetés l’entrada d’un fons extracomunitari a Naturgy?

Tot el que sigui vetar va en contra de l’atractiu que pugui tenir Espanya. A més, hi ha sectors més o menys estratègics que estan regulats. ¿Algú pot imaginar una empresa en un sector com l’energètic que decidís anar contra el Govern i fer centrals nuclears i de carbó? S’hauria tornat mig boja. Hi ha mecanismes per regular les coses. 

¿Què respon als qui diuen que Endesa s’ha descapitalitzat?

No crec que Endesa s’hagi descapitalitzat ni que, com diuen alguns, aquesta suposada descapitalització tingui a veure amb uns dividends que volia Enel. Avui valem una mica més que el 2005, quan Gas Natural va llançar la seva opa, malgrat que llavors teníem el negoci de Llatinoamèrica. Enel no ha volgut que paguéssim el 100%. Portat a l’extrem, deia que el 0%. Problema de liquiditat no en té, i retenir el dividend li permetia mantenir el control d’aquests diners i reduir el deute del grup. La meva baralla era explicar-li que, tal com estava el mercat, havia de donar el 100% del benefici pels accionistes minoritaris. Llavors sempre em deien: ‘Però quan comencem a invertir has de baixar-lo’. I ara distribuirem el 70%.

¿I què contesta als qui insinuen que la remuneració que rep per donar servei a les illes explica la seva política de dividends?

En les extrapeninsulars, el 2019 vam fer un ‘write off’ (reducció del valor comptable dels actius) de 400 milions i aquest any de 400 milions més, cosa que significa que les illes no estan ben remunerades. Ve d’un canvi de fa anys, que hem recorregut i esperem guanyar. No s’ha sigut conscient del mal i els problemes que ha provocat a les illes. Estem parlant amb el Govern i crec que el que pugui solucionar-se se solucionarà. Però les illes mai han sigut les que ens han permès donar els diners.

¿Creu que Enel pot utilitzar Endesa com a moneda de canvi en una operació corporativa?

No és un escenari que contemplem. Som un 25% d’Enel. Quan hi va haver rumors que ens vendria a uns fons, me’n vaig anar a Roma, vaig sopar amb el conseller delegat, Francesco Starace, i l’hi vaig preguntar. Em va dir: ‘Han vingut i m’han preguntat si Endesa estava en venda. Els he dit que no, però que em facin una oferta, perquè si al seu dia es va valorar a 40.000 milions, al final de les opa, i paguen 80.000 milions, això no ho recuperaré.

No van presentar oferta, però no saps el problema que m’haguessin creat. Amb tants diners, o reduïa la mida i pagava dividends extraordinaris, o havia de buscar una alternativa a Endesa. He posat gent a buscar l’alternativa i hem arribat a la conclusió que tornaríem a comprar Endesa’.

¿I es planteja Endesa créixer de forma inorgànica?

Tot el nostre creixement és orgànic. Però tenim múscul per emprendre inversions sempre que proporcionin valor als nostres accionistes. Hem estat ficats en moltes operacions però hi ha molta bombolla. Estàvem en converses molt avançades amb una petita comercialitzadora que havíem valorat, amb magnificència, en 120 milions, i finalment es van pagar més de 200 milions. I hi va haver un concurs de venda d’unes hidràuliques d’EDP, que vam posar un preu fins i tot temerari i se la van emportar els d’Engie per un 50% més.

Projectes renovables, que a nosaltres ens costen 50 euros per megawatt i estem comprant a 70, 80, 90, però hi ha hagut negociacions en les quals ens n’han demanat 200, hem dit que no i l’han venut a altres... L’han venut a gent que ha pagat un tiquet per entrar al sector.

Hi ha molts consumidors que no saben quina tarifa tenen o quina és la seva companyia. ¿Fan autocrítica de per què passa això?

Sí, no en tenen ni idea. ¿Per què passa això? La tarifa es publica al BOE i hi ha moltes coses que t’obliguen a posar. I per entendre-la has de fer un màster. Nosaltres creiem que això ho hem de gestionar internament i cada vegada anar més a tarifes que per 100 euros al mes ho tenen tot.

Després de l’última subhasta renovable es va queixar de la baixa rendibilitat del seu preu (25 euros de mitjana). ¿Es planteja deixar d’acudir a les licitacions?

No les necessitem. Els incumbents no necessitem el finançament, tenim un avantatge enorme que són els nostres clients. Però jo li exigeixo al projecte el mateix que trauré si el desenvolupo per mi mateix. En l’última subhasta vam presentar 1.200 megawatts i en vam guanyar 50 al preu més alt, a 28,9 euros. El cost de les plaques o dels molins, el cost de construcció, el cost de desenvolupament... tot això influeix en el preu.

I després hi ha altres paràmetres com que amortitzo les plantes en 25 anys. Hi ha qui les amortitzen en 40. I això és una cosa per estudiar perquè la subhasta et cobreix 12 anys i t’has d’inventar, fins i tot en el meu cas, uns altres 13 anys de preus, però en el cas d’altres s’han d’inventar 28 anys. I el sistema marginalista desapareixerà entre el 2030 i el 2035. Ningú es creu que a 25 euros el megawatt sigui rendible.

Riu...

Sí. Ves a saber com han fet els comptes perquè n’hi ha cada un... I hi ha una bombolla. N’hi ha alguns que faran el projecte i després el venen. És una altra fórmula.

Acaben de comprar 11 parcs solars. ¿El focus és la fotovoltaica?

Ara mateix és més fàcil de desenvolupar perquè és més barata, els temps de construcció són més ràpids i, el més important, Espanya ha sigut eòlica sempre, per la qual cosa els millors emplaçaments ja estan agafats. 

¿I entrar en eòlica marina?

Ara per ara és una tecnologia que costa molt i per a mi no té sentit desenvolupar-la. I, compte, perquè aquí segur que no tinc raó perquè hi ha molta gent que ho està fent.

Vostè s’ha pronunciat en contra de nacionalitzar elèctriques a Espanya, però l’Estat italià controla Enel amb un 23% del capital. ¿No hi ha una certa paradoxa?

Certament, hi ha una paradoxa. Però vull desmitificar. Jo he viscut quan Endesa pertanyia a l’Institut Nacional d’Indústria (INI) i a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) i, més enllà de fer-te anar que els expliquessis el pla estratègic i alguna recomanació, no es ficaven en la gestió. Pel que he viscut a Itàlia, la intervenció és també mínima. 

Endesa aposta pels fons europeus. ¿El preocupa que el debat polític sobre el control d’aquests pugui perjudicar les empreses?

Penso que no hi ha cap raó oculta o rara, però han de ser els polítics qui ho diguin. És un tema complex, perquè són molts milions i han de tenir un determinat control. Però, d’altra banda, la rapidesa amb què s’executin és bàsica per reactivar l’economia i transformar el país. 

Han anunciat inversions de 7.900 milions fins al 2023, però també han afirmat que podrien accelerar-les i augmentar-les «si es redueix la pressió regulatòria i la càrrega fiscal». ¿Què demana al Govern?

Hi ha moltes coses que podrien agilitar les inversions, com elevar el límit màxim d’inversió en distribució per poder assolir les previstes en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC). Si volem afavorir l’electrificació de l’economia, cal treure aquestes càrregues i impostos de la factura. Aquest Govern almenys està prenent decisions en aquest sentit.

Notícies relacionades

Espanya avança cap a una mobilitat 100% elèctrica

Així és el nou etiquetatge d’eficiència energètica que entra en vigor al març

Fa l’efecte que feia molt temps que el sector elèctric no estava tan content amb un Govern.

Hi ha una cosa fonamental que és el PNIEC. Hem estat treballant molts anys sense horitzó. Ve no només del Govern, sinó de la Unió Europea. Un pot estar-hi més o menys d’acord, però hi ha un pla i això és bàsic. I Espanya potser és el millor país d’Europa per estar-hi, perquè el pla és molt ambiciós i proporciona moltes oportunitats.