Entrevista a Carlos Sotelo

«Hem fet del món un garatge, tancat i amb el motor en marxa»

«Hem fet del món un garatge, tancat i amb el motor en marxa»
7
Es llegeix en minuts
Xavier Pérez
Xavier Pérez

Cap de redacció Motor

Especialista en Periodista de motor centrat en el sector de l'automòbil i la motocicleta, així com en totes les árees d'economía relacionades amb la industria de l'automoció, la movilitat sostenible i l'electrifcació.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Carlos Sotelo va començar sent d’aquests que donava gas a fons. Pilot i amant de la gasolina als anys 90. Va ser protagonista en la competició, sent un dels millors espanyols al Ral·li Dakar. Avui és el CEO i fundador de la marca de motos elèctriques Silence, un projecte 100% nacional que està cridat a ser un dels puntals per al desenvolupament de la mobilitat sostenible al nostre país. Enginyer tècnic industrial per la UPC, va ser director a Europa de Vmoto e.max del 2008 al 2012, moment en què va crear Scutum CO, l’empresa de motos elèctriques que va acabar donant vida a Silence Urban Ecomobility.

Fervent defensor de la mobilitat elèctrica, aposta per un entorn més sostenible a les ciutats oferint solucions i apostant per la tecnologia pròpia. El seu producte és bo, i de fet són els que produeixen els escúters elèctrics per a Seat. Acaba d’obrir la seva ‘flagship’ al centre de Barcelona, i adverteix que les ciutats afronten un moment crític en què s’han de prendre decisions polítiques amb cap. «No necessitem decisions que, de vegades, a l’únic que porten és a fer unes fotos i a dir que estem fent molt esforços, quan realment no estan fent res».

¿Com veu el canvi que estan tenint les ciutats i quin paper juga la mobilitat sostenible que predica?

Soc un defensor de les ciutats. I penso que la transformació de la mobilitat ha de començar per aquí. És urgent i necessària. No és lògic assumir una massificació de vehicles de combustió pel centre de la ciutat. Tot i que això no evita que sigui crític amb el que s’està fent en molts llocs, amb la manera en què s’aborda el tema.

No es tracta de fer fora els vehicles privats de les ciutats, es tracta de fer fora els vehicles contaminants. El que s’ha de fer és que es converteixin en elèctrics. La mobilitat sostenible és totalment inclusiva, però ha de ser coherent. Estic en aquest projecte de mobilitat elèctrica des del 2012, i penso que s’està anant molt a poc a poc. Aquesta transició a la mobilitat zero emissions està sent lenta. Espero que a partir d’ara es prengui més consciència des de la classe política, des dels governants, perquè tot això s’acceleri. I es faci d’una forma ràpida, eficaç i eficient. Penso que aquí falta molta eficiència.

S’han de prendre decisions amb cap. No s’ha de posar un pedaç en una punxada, s’ha de canviar la roda. El pedaç és només per a quan es desinfla. Aquí no val anar posant pedaços, que s’ha vist que és el que han fet fins ara.

¿Creu que el model de Silence és exportable a totes les ciutats?

Sí. Sobretot perquè és escalable. Des de la nostra ‘flagship store’ en desenvoluparem d’altres perquè puguin ser a totes les ciutats, primer d’Europa i després, tant de bo, del món. Seria un repte més ampli, però ¿per què no? Oferim la mobilitat que penso que ha d’existir a totes les ciutats.

Crec que l’aposta de la mobilitat és per a les ciutats i les àrees metropolitanes, sobretot, amb vehicles que circulen de 80 a 100 quilòmetres per hora i de zero emissions. Cap aquí és cap on s’ha d’anar perquè els seus habitants puguin viure amb seguretat quant a la qualitat de l’aire, quant al soroll, quant al que realment és la qualitat de vida. En els últims 20 anys estem patint la massificació de la mobilitat. Tots ho veiem, però ara ens hem adonat de la dimensió.

Si tu engegues un cotxe en un pàrquing tancat, de quatre per quatre metres, i tanques la porta, et mors en 15 minuts a tot estirar.

Llavors, segons vostè, ¿som en aquest moment del garatge?

Totalment. En aquest moment hi ha circulant al món més de mil milions de cotxes de combustió. Hem fet del món un garatge on hem engegat un cotxe amb el motor. I no un, sinó mil milions de cotxes, i en moltes zones estan concentrats. Sembla radical, però la combustió acaba matant.

¿Què pensa dels problemes que s’estan detectant que afecten la distribució tecnològica, com el dels xips?

Tenim una balança molt desequilibrada, que obeeix a una altra mala gestió dels nostres governs europeus. Hi ha gran desequilibri entre l’exportació-importació amb els països asiàtics, concretament amb la Xina. Tenim un dèficit comercial molt gran, i això s’ha produït arran de no saber on s’han d’ubicar les fàbriques.

Les plantes han d’estar repartides per tot el territori mundial. Les fàbriques no es poden situar només a Àsia. És una mostra més de la desestabilització que hi ha al món. És una globalització al descobert, que no pot ser. Crec que a Europa ens n’hem adonat ara, a base de patir la pobresa en què ens estan ficant els governants, que no podem deixar que la indústria se’n vagi a Àsia.

Repeteixo, els temes de desproveïment arriben per mala gestió dels nostres polítics. Ens havíem de globalitzar, sí, però no val tot. Ara estem pagant aquest preu. 

Tornant a la mobilitat urbana. ¿Pensa que les ciutats apliquen polítiques correctes?

Crec que el primer que s’ha de fer és detectar quins són els problemes dels ciutadans. No val dir que el problema ets tu, que vas amb el teu cotxe. No val dir que em carrego tots els cotxes perquè sí, perquè així trec la Kodak, i faig la foto per als meus votants. Primer posem-nos d’acord tots a detectar aquests problemes. 

Que són...

N’hi ha dos. La pol·lució i el soroll. ¿I què cal fer? Doncs si no soc gaire tonto, treure tot el que pol·lueix, siguin taxis, siguin autobusos, siguin cotxes privats, però tots. No val treure’n només uns. Traguem el problema de la pol·lució i després traguem el problema del soroll. ¿Qui fa soroll? Igual els cotxes que són de combustió, o els autobusos que són de combustible i les furgonetes de repartiment.

¿S’han de regular els actors de la nova mobilitat urbana?

Bé. És el que deia. El tema és que si no tenen clars els problemes de la ciutat ¿com els solucionaran? És gairebé impossible. Sobretot perquè apareixen un altre tipus d’artefactes i has de circular per unes ciutats que, no ens enganyem, no estan dimensionades per a tants tipus de vehicles. Persones a 5 per hora, patinets a 15, bicicletes a 30, vehicles privats i autobusos i taxis a 50. No hi ha tant espai, senyors.

La solució no són les bicicletes, només ho són per al centre de les ciutats. Al centre de la ciutat, les persones es poden transportar amb bicicleta, en patinet, però jo crec que la solució no és la bicicleta. El problema de les ciutats són les àrees metropolitanes. Les famílies se n’estan anant a viure als afores de les ciutats. No es vindrà a la ciutat en bici des de 15-20 quilòmetres cada dia. Crec que no es tracta d’aquest model, es tracta d’un model sostenible i d’un model zero emissions. 

¿Què proposa des de Silence?

Nosaltres creiem molt en uns vehicles respectuosos i, a més, uns intercanvis de bateries. Volem posar-ho en marxa l’any que ve. Un sistema d’intercanvi de bateries. És a dir que en l’àrea metropolitana hi hagi un lloc en què tu puguis canviar-te la bateria, sense necessitar un temps de recàrrega, i a més això permet que l’accés al vehicle elèctric sigui molt més econòmic perquè no has de comprar la bateria. És un bon model, però tot dependrà de quant triguem a desenvolupar-lo. És un model que necessita molta infraestructura i volem iniciar-lo el 2025. 

¿Infraestructura pública o privada?

M’encantaria que fos publicoprivada. Crec que des del Ministeri d’Indústria d’Espanya tenen el repte de la transformació de la mobilitat. I tant de bo que el nostre sistema s’entengui des del Ministeri d’Indústria i es recolzi. 

¿Creu que els polítics estan remant en la mateixa direcció?

Notícies relacionades

Crec que els governs estan anant a poc a poc. La pandèmia ens ha ensenyat la bandera vermella, i és el moment de replantejar moltes coses i apostar per un altre tipus de mobilitat. Vull pensar que els ministeris de Transició Ecològica i el d’Indústria, els dos més importants que hi ha a Espanya, han d’apostar per projectes, per projectes espanyols, per projectes d’aquí, sobretot pel que fa a la transformació de les ciutats.

Crec que ho faran i Espanya podrà fer un salt si lidera en mobilitat. Aquest seria part del meu somni. És una cosa clau. Perquè ho intentarà França i ho intentarà Alemanya. I és el que haurà d’intentar Espanya. I allà les empreses nacionals jugaran un paper decisiu.