Revolució en els cultius

D’aquestes innovacions presentades, s’ha de destacar el projecte Harnesstom, una iniciativa europea que pretén millorar la genètica del tomàquet en condicions d’altes temperatures, sequera, salinitat i malalties emergents per finalment poder determinar quins són els gens amb què es poden aconseguir varietats molt més resistents «a un problema tan greu de l’actualitat com és el canvi climàtic, que ja està comportant greus conseqüències», segons assegura la caixa rural en un comunicat. En relació amb aquest projecte, s’han d’esmentar les més de 200 varietats de tomàquet, tant tradicionals com de diferents localitats del País Valencià, així com d’altres autonomies espanyoles i altres països d’Europa, que s’assagen en aquest centre d’experiències.

Terra

Una altra de les iniciatives rellevants presentades dijous passat és el projecte DSS-Mulch-CO2. Aquest programa té com a principal objectiu la recuperació de terres. Per poder aconseguir-ho, al centre de Paiporta s’està experimentant amb cobertes sobre terra de palla d’arròs, entre altres cultius en cítrics, que permeten reduir l’aigua de reg. Gràcies a la utilització de cobertes vegetals i a la implantació de ‘mulchings’ –cobrir el terra al voltant dels cultius amb una capa de restes de plantes i altres materials d’origen natural o mineral– s’aconsegueix que augmenti el segrest de carboni, és a dir, millorar el rendiment agrícola, mentre s’aconsegueix que es redueixi l’erosió, s’incrementi la fertilitat del sòl i que també es fomenti la biodiversitat, cosa que aconsegueix unes pràctiques agrícoles millorades que ajuden a poder combatre el gran problema del canvi climàtic.

Roberto García, director de Desenvolupament Sostenible de Grup Cooperatiu Cajamar, indica en declaracions a aquest diari la importància de les recerques i assajos que s’estan portant a terme a Cajamar Innova per aconseguir millorar el reg i la fertilització a les parcel·les mitjançant sensors. Aquests s’instal·len a diferents nivells de profunditat i permeten reinterpretar els resultats per aconseguir una automatització del reg efectiva i digitalitzada. Carlos Baixauli, director del Centre d’Experiències, va recalcar que «aquestes recerques permetran saber quant i quan s’ha de regar, ajustant el volum i la freqüència de reg». 

El cultiu superintensiu de figuera és una altra de les línies de recerca més destacades. Per a aquesta s’ha habilitat una parcel·la d’un total de 1.000 metres quadrats amb coberta de malla amb el principal l’objectiu d’aconseguir una fórmula per al cultiu de la figuera que sigui molt més eficient. L’objectiu és aconseguir una bona producció des del primer any de cultiu. Quant a fruites com el caqui també s’està treballant amb un material vegetal nou que permeti produir aquesta fruita sense astringències, fent clons per a portaempelts que siguin com més homogenis millor. 

Durant el transcurs de la jornada, es van poder conèixer les més de 300 varietats de fruites i hortalisses, igual com les seves respectives fitxes tècniques, en què figura tota la informació i les característiques relacionades amb cada producte i el seu procés i forma de cultiu. Carlos Baixauli explica que les recerques que s’estan portant a terme busquen com a resultat «obtenir productes d’alta qualitat i atractius per al consumidor». 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Pebrots, albergínies, melons, síndries o carbassons són alguns dels aliments que s’experimenten en aquest centre. En un altre ordre de coses, Roberto García destaca la «importància d’una bona comunicació tant per part dels agricultors com dels consumidors, d’una banda, perquè el client conegui tot el procés que hi ha darrere d’un producte saborós i amb bones qualitats, i d’altra banda, perquè l’agricultor sàpiga els gustos del consumidor i pugui ajustar la seva oferta a la demanda dels compradors».

Sector

El director de Desenvolupament Sostenible del Grup Cooperatiu Cajamar recalca també que es tracta d’un sector cada vegada més professional i modernitzat, per això la caixa rural ha realitzat un total de 55 activitats, entre els mesos de gener i juny, dedicades a la transferència de coneixement, esdeveniments i cursos presencials i ‘online’, en què han participat un total de 5.479 persones. García afirma que l’objectiu de tot això és que «ningú quedi exclòs d’aquest procés i que tots els agricultors estiguin capacitats per començar a aplicar totes aquestes noves eines a les collites».