Els diners sí que són cosa de nens

Una altra part de la seva història, potser menys comentada, és la precocitat. Amb 6 anys va iniciar el seu primer negoci: comprava llaunes de Cola Cola, xiclets i caramels, i els revenia porta per porta. Va trobar ràpid la manera de generar benefici i la progressió va ser imparable. Com ell mateix ha narrat, va comprar les seves primeres accions amb 11 anys i als 13 ja declarava els seus impostos. Avui compta amb una fortuna estimada en més de 100.000 milions de dòlars.

¿Què acciona l’atracció pels números en un nen de 6 anys? ¿Algun factor, a més del biològic, genera aquesta màgia? Atenent informes, estadístiques i experts, hi ha una resposta comuna: l’educació financera. I com més aviat arribi, millor, com recomanen l’OCDE o la Comissió Europea.

En paraules de Warren Buffett, una gran influència va ser el seu pare, que li va inculcar «els hàbits correctes». «L’educació comença i continua a casa: els nens repliquen als seus pares», apunta Elisabet Ruiz-Dotras, doctora en Economia i professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Segons explica, a la llar es van assentant els conceptes financers bàsics, a causa d’aquesta tendència dels més petits a imitar els comportaments del seu entorn. «Si en una família els diners es malgasten, és molt probable que els fills facin el mateix, a menys que hi hagi conseqüències i ho hagin viscut», exposa. 

Què són els diners

Com s’hereten els hàbits bons però també els dolents, Ruiz-Dotras identifica una idea que cal transmetre quan els petits «aprenen a sumar»: el valor dels diners. «En una edat molt primerenca els nens han d’entendre que els diners no són gratis ni infinits», afirma, i que està «associat a una contraprestació». Juntament amb aquests conceptes, suggereix introduir el valor de la paciència, perquè «l’estalvi sempre s’aconsegueix amb la paciència». «I cal cultivar-la, perquè amb els diners som molt emocionals», insisteix.

Eines com la guardiola o la paga seran aliats de pares i mares en la tasca d’iniciar els seus fills en les finances. Un telèfon mòbil amb saldo de prepagament pot ser una bona manera d’ensenyar-los a organitzar-se amb un pressupost i planificar la despesa. Perquè, ¿com fer-los entendre que no podran xatejar si esgoten les dades el dia 10 del mes?

I, amb els valors de l’estalvi i la planificació allotjats, arriba l’oportunitat d’obrir un compte bancari digital: «Que sàpiguen mirar quants diners hi ha; quant s’han gastat», comenta la professora de l’OUC. Entitats com Abanca, Banc Mediolanum, Openbank o Bankinter s’acosten als seus clients futurs amb comptes infantils i també els ofereixen ‘fintech’ com Revolut o MyInvestor: normalment enfocats a poder estalviar, sense comissions, i en alguns casos, amb regals. Fins i tot es comercialitzen targetes de dèbit o prepagament amb control dels pares.

La clau està a simplificar i ser pràctics, explica Alfonso Arellano, economista sènior de la Unitat de Sistemes Financers a BBVA Research i professor associat a la Universitat Complutense de Madrid. Quan són petits, la visió econòmica es pot plantejar igual que aconsegueix la salut, quan se’ls ensenya a rentar-se les mans o raspallar-se les dents. «Podem posar-ne exemples; preguntar-los ‘¿què passa si et dono 5 euros i et trec 1 euro?’», comenta l’expert, que parla de donar «píndoles d’educació financera» adaptades al cicle vital de cada persona.

Una bona base pot ajudar a adoptar millors decisions sobre l’economia personal, evitar pèrdues patrimonials o un endeutament excessiu, saber afrontar imprevistos... «Si acabo com Warren Buffett, fantàstic. Però si acabo amb una situació financera que em permet desenvolupar una vida plena, doncs fantàstic també», assevera Arellano. 

Quan el Banc d’Espanya i la CNMV van voler esbrinar el nivell de coneixements financers de la població, van preguntar sobre inflació, tipus d’interès compost i diversificació de riscos. Els resultats de l’‘Enquesta de Competències Financeres’, publicada el 2018, són poc encoratjadors: la nota mitjana ronda el 6 i entorn d’un quart dels entrevistats té coneixements baixos o molt baixos. Des d’aleshores, una pandèmia i una altra crisi han fet prendre consciència als ciutadans. Ara, la seguretat financera és prioritat per al 54% dels espanyols, segons l’‘Informe Europeu de Pagaments de Consumidors’ d’Intrum. Sota aquesta premissa, quatre de cada 10 volen millorar els seus coneixements perquè creuen que la formació que han rebut ha sigut insuficient. 

¿I el col·le?

Si un bon nombre d’adults no entén aquests conceptes, ¿com s’encarregaran d’acostar-los als nens? Aquí és on entra en joc el sistema educatiu. Tot i que en aquest camp també hi ha un ampli marge de millora, com recorden des de la Fundació Contea.

Si al Regne Unit o els Països Baixos són punters és per les seves estratègies nacionals d’educació financera, perquè existeix un recolzament del govern o perquè l’educació financera és assignatura obligatòria, mostra un altre estudi realitzat per Contea i Fundació PwC. A Espanya, assignatures com economia, finances, administració d’empreses o emprenedoria, que es van incloure en el currículum escolar el 2014, tenen un caràcter opcional i no arriben a tots els alumnes de batxillerat, recorda José Manuel Oviedo, ‘senior advisor’ a la Fundació Contea.

També és rellevant com els centres aborden aquestes matèries, per a les quals s’haurien de fer servir mètodes «didàctics, interactius, amb ús de les TIC i experiències del món laboral...», afegeix José Luis Lizcano, secretari d’aquesta entitat. A més, incideix Lizcano, és fonamental que la formació sigui continuada i no només amb els joves, sinó també per als professors.  

Per suplir aquestes carències d’escoles i instituts, des de Contea demanen adoptar el model de col·laboració publicoprivada, liderada per les administracions, que tan bé funciona en països com els anteriorment citats. I mentre això arriba, diverses iniciatives aplanen el camí. Una de les més conegudes és Finances per a tothom, promoguda pel Banc d’Espanya i la CNMV, agrupa organismes governamentals i altres entitats i desenvolupa activitats per conscienciar de la importància d’estar financerament formats.

Al seu torn, projectes privats treballen per impulsar una educació financera que «beneficia la societat a mitjà i llarg termini», destaca Ángel Martínez-Aldama, president d’Inverco, que també reclama més suport dels poders públics. Aquesta associació va llançar el 2019 el programa ‘Rumb als teus somnis’. Destinat a estudiants de Formació Professional, imparteixen sessions amb les quals, a partir d’un pressupost d’ingressos i despeses, «obrir una mica el seu horitzó a efectes de complir els seus somnis, que no són només comprar un mòbil o fer un viatge l’any que ve, sinó formar una família o comprar una casa», concreta Martínez-Aldama.

El nivell que s’han trobat a les prop de 60 aules per les quals han passat en aquests anys és «més aviat baix», tot i que la resposta és molt positiva i «la majoria diuen que els agradaria repetir i que els ha sigut útil». 

Notícies relacionades

Jugar amb les matemàtiques per ser el professional del futur

Contra les crisis, educació

Un altre projecte recent, però que ha impactat ja uns 5.000 nens, és ValueKids, la pota infantil de Value School, creada pel gestor de fons Francisco García Paramés per promoure la cultura financera, la inversió i l’estalvi. Col·laboren amb les escoles per fomentar la capacitat crítica i la reflexió entre els 5 i 8 anys, i anar introduint conceptes més complexos fins als 16 anys. Amb els més petits utilitzen materials desenvolupats ‘in house’ com jocs de cartes, marionetes, jocs de canvi... I sempre en format presencial. L’atac als grans alterna sessions presencials i jocs propis més complexos, com una revisió del clàssic Monopoly que combina «la perspectiva econòmica amb la social», amb ‘apps’, ‘webinars’, vídeos i kahoots.

«Volem que siguin conscients de les decisions que prendran, del que voldran en el futur i dels riscos que es trobaran i com poder afrontar-los», enumera el coordinador de ValueKids, Fernando Sánchez de Bernardo, que resumeix que l’objectiu final és que els individus estiguin «menys sotmesos als vaivens econòmics». «Ni tan sols estalviem perquè pensem que l’Estat ens ho donarà, però potser no, o no com pensem. Hem de ser independents i evitar ensurts. I això passa per desenvolupar les nostres pròpies competències financeres», conclou.