Apuntalant la sostenibilitat

La Confederació Nacional de la Construcció (CNC) calcula que a Espanya hi ha 10 milions d’edificis que sumen 26 milions de vivendes. El 55% van ser aixecats al marge de qualsevol reglament relacionat amb criteris d’eficiència energètica, un 40% amb la normativa bàsica del 1979 i només el 5% a partir dels successius codis tècnics d’edificació aprovats des del 2006, que inclouen certs paràmetres en sostenibilitat. L’estadística reflecteix que el parc immobiliari, en la seva immensa majoria, manca d’elements relacionats amb l’arquitectura bioclimàtica i, segons la Unió Europea, els edificis són els responsables del 36% de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. Amb l’objectiu de revertir aquesta realitat, Brussel·les ha harmonitzat una política comuna en matèria immobiliària. Des del setembre passat, qualsevol llicència d’obres visada en territori nacional està supeditada a la nova directiva, que persegueix reduir el consum elèctric amb la vista posada en l’autosuficiència i les energies netes.

«L’òptim és aïllar molt bé l’edifici, que tingui una bona orientació i bons materials per disminuir la necessitat d’aportacions energètiques de fonts externes, pensant sempre que la millor energia és la que no es consumeix», indica la responsable de Medi Ambient de la CNC, Begoña Leyva. De fet, el Govern central vol aprofitar els fons europeus per continuar avançant en aquest camí, fins al punt que té previst destinar 5.300 milions a un pla d’eficiència energètica que podria beneficiar unes 480.000 vivendes.

Mentre això arriba, l’adaptació de les promocions de vivendes al nou reglament s’està materialitzant ja en la incorporació de petites plantes fotovoltaiques, instal·lacions de geotèrmia o dispositius d’aerotèrmia. Fins i tot alguns residencials estan incloent petits aerogeneradors. TM Grup Immobiliari, amb seu a Torrevella, a Alacant, i que desenvolupa promocions al País Valencià, Múrcia, Balears i Andalusia, és una de les firmes que s’han avançat a l’aplicació de les noves normes per al sector de la construcció. Ho ha fet reforçant l’aïllament de les vivendes amb materials de més espessor, disposant finestres que inclouen tres capes de vidre i que, a més, compten amb un sistema de control solar per evitar el reescalfament a l’estiu, i incloent aerotèrmia com a solució per reduir en tres quartes parts el consum d’aire condicionat, calefacció i producció d’aigua calenta sanitària.

«El que indica el nou reglament és que has d’aïllar millor l’edifici perquè perdi menys energia i en consumeixi menys, i que la generació d’aigua calenta es produeixi fent-ne servir entre un 5% i un 10% més de renovables. L’increment de costos d’aplicar aquestes mesures es pot xifrar entre un 2% i un 4% sobre el valor total. Nosaltres hem anat un pas més enllà amb l’aerotèrmia, que en una vivenda de tres dormitoris pot estalviar uns 40 euros al mes en electricitat», assenyala el subdirector de la promotora, Manuel Fernández-Figares. Precisament, estalvi energètic, sostenibilitat i sensibilitat mediambiental són tres de les premisses que des de fa 25 anys promou l’estàndard Passivhaus, el més exigent en matèria d’eficiència.

Des de la Plataforma d’Edificació Passivhaus (PEP) d’Espanya, amb 800 socis entre tècnics, arquitectes, promotors i constructors, expliquen que els edificis d’aquesta tipologia aconsegueixen reduir en un 75% les necessitats de calefacció i refrigeració i la poca energia suplementària que requereixen es cobreix a partir de renovables. Els cinc principis bàsics que compleixen les construccions d’aquest tipus són incloure un molt bon aïllament tèrmic, finestres i portes d’altes prestacions, absència de ponts tèrmics, hermeticitat de l’aire i sistemes de ventilació mecànica amb recuperació de calor, és a dir, un dispositiu per conductes que arriben a totes les estances i renoven l’aire, però mantenint invariable la temperatura. Segons dades de l’agrupació, en l’actualitat hi ha més de 138.000 metres quadrats certificats com a Passivhaus a Espanya, repartits en 141 projectes. «Les previsions per als pròxims dos anys és que arribarem a més de 367.000 metres quadrats en 298 projectes, cosa que evitarà el consum de 12,89 milions de kWh cada any i es deixaran d’emetre 2.451 tones de CO₂ anuals a l’atmosfera», destaquen des de PEP. Les seves estadístiques apunten que en els últims dos anys s’ha certificat la mateixa superfície que en els vuit anteriors.

«Cada vegada existeix un interès més gran pel Passivhaus i no només de particulars, sinó també de les administracions», afirma Arturo Andrés Jiménez, integrat a la junta de govern. Tot i que l’estàndard va començar a implantar-se al nord de la Península, ja ha arribat a pràcticament totes les comunitats. Des de la plataforma remarquen especialment els exemples de País Basc, Navarra o Aragó, «comunitats punta de llança que han apostat per aquest estàndard tant en àmbit públic com privat».  

L’edifici Flumen, en construcció a Saragossa, serà el primer destinat a VPO que comptarà amb el certificat Passivhaus Plus del país. Inclou plaques fotovoltaiques a la coberta i tindrà zero emissions. El bloc ha sigut projectat per Grup Lobe, empresa dedicada al disseny, construcció i comercialització de vivendes que aposten per l’eficiència energètica com a valor diferencial i que es posiciona com un referent al sector del Passivhaus, amb promocions en punts com Saragossa, Madrid i València. Fonts de la companyia que dirigeix Juan Carlos Bandrés detallen que ja han certificat 750 vivendes d’aquest tipus al país. Si se sumen els projectes que tenen en marxa, la xifra s’eleva fins als 2.076. Pedro Arconada és propietari d’una Passivhaus des de fa nou anys a Carrión de los Condes (Palència). És una vivenda que, segons diu, ha arribat a ser visitada fins i tot per delegacions del Japó interessades en aquest tipus de construcció. Calcula que la factura de la llum decreix entre un 70% i un 80% en comparació amb una casa convencional. Ho sap per experiència pròpia i, també, perquè treballa com a tècnic certificador d’obra lligat al Passivhaus Institut. «És com un pla de pensions. Quan et compres una vivenda, tens una hipoteca al banc, amb un termini estipulat, però la hipoteca energètica la tindràs tota la vida i, d’aquesta forma, es redueix molt», diu amb relació al pagament de factures per subministrament.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

També Ramón Campo s’ha beneficiat dels avantatges de la construcció eficient al transformar les oficines de la seva firma, Innovafoto, amb la filosofia Passivhaus. Ubicat a a pocs quilòmetres de València, va ser el primer edifici empresarial al país, aixecat el 2006. «El més important és crear un envoltant que faci un efecte cova per conservar la temperatura. En una construcció normal l’habitual seria pagar factures de llum de fins a 2.000 euros, mentre que aquí no s’abonen més de 300 o 400 euros», recalca. El més important, emfatitza, és la màquina de ventilació, «el pulmó que impedeix que es perdi la calor i el fred, i manté una temperatura estable», prossegueix.

El creixent interès per aquesta nova tipologia de vivendes està afavorint que noves empreses s’afegeixin a aquesta forma de construcció eficient, com Passivhaus Mediterráneo, que obre cada dia les portes de la seva casa pilot a Elx, a Alacant, per mostrar als interessats les possibilitats d’aquestes construccions. En aquest cas, la propietat inclou plaques fotovoltaiques i bateries que acumulen l’electricitat. «La factura energètica mai passa de 35 euros mensuals, bona part dels quals cal recordar que són imposats. Parlem de preus de construcció de 1.350 euros per metre quadrat amb tot, al marge del terreny», apunten des de la constructora, que, com moltes d’altres, comencen a afegir-se ja al corrent que busca continuar consolidant el consum zero.