Ecoalf: plàstics «mar enfora»

Coses de la vida. Una simple ampolla d’aigua que un excursionista abandona al costat de la vora d’un riu i que és arrossegada mar endins quan una gota freda es precipita sobre terra ferma o que algú la llença a l’aigua des de la platja, per posar dos exemples, pot acabar un temps després formant part de la tela d’una caçadora o d’una motxilla. Aquest és el camí que han emprès desenes de tones de plàstics cada any a través d’‘Upcycling the Oceans’,una iniciativa amb cinc anys de trajectòria que implica 550 barcos pesquers de tot Espanyai diverses empreses que contribueixen a netejar els mars i, de passada, a potenciar una indústria sostenible.

Aquesta singladura es va iniciar en realitat fa aproximadament una dècada, quan l’empresari Javier Goyeneche va constituir l’empresa Ecoalf, una firma tèxtil que va néixer amb el sant i senya de la sostenibilitat, tal com explica Irene Díaz, directora de la fundació del mateix nom que la companyia va posar en marxa per desenvolupar els seus projectes més solidaris. Ecoalf, present ja a quinze països i amb una facturació estimada de 18 milions el 2019, està especialitzada a produir articles d’alta qualitat i disseny amb teixits sorgits del reciclatge d’altres matèries, com xarxes de pesca, pneumàtics, plàstics o cafè. Entre altres desafiaments, la firma ha aconseguit elaborar soles de sabata amb pneumàtics i crear polièster a base d’ampolles de plàstic tractades amb un procés químic.

Pescadors

Ecoalf es va posar en marxa amb el reciclatge de plàstics recollits a terra. El 2015, així que creix la sensibilitat cap a la destrossa que els humans estan provocant als mars, tempteja l’opció de donar un cop de mà a la costa i neix ‘Upcycling the Oceans’. El propòsit és que els pescadors no tornin a les aigües els residus que treuen diàriament en les seves xarxes al costat de les captures. És el que feien en molts casos davant l’absència de contenidors específics per dipositar les escombraries, tal com explica Luis García, secretari de la Comissió Interfederativa de Confraries de Pescadores del País Valencià (Coincopesca), que va ser per on es va iniciar el projecte a través de 9 ports.

L’any passat aquesta xifra s’havia elevat a 40 de tot el litoral mediterrani espanyol, l’Andalusia atlàntica i Galícia.Són 550 barcos i 2.600 pescadors que col·laboren en aquesta iniciativa que ha permès l’extracció de 600 tones d’escombraries(152 el 2019). «Cada vegada hi ha més residus a les xarxes per la pressió urbanística a la costa», afirma García, que afegeix que «no és el mateix un xalet que una torre de quinze plantes». I tot això té conseqüències molt serioses: «Es perd qualitat a l’aigua, hi ha menys plàncton i els éssers que viuen allà mengen més residus convertits moltes vegades en partícules gairebé microscòpiques. És perjudicial per al consumidor, clar, però també provoca que els animals es desplacin a altres zones i es perdin caladors». «És necessari netejar el mar», conclou.

I llavors, ja el 2016, va entrar en escena Ecoembes, una organització sense ànim de lucre constituïda el 1997 per empreses com Idilia Foods, Danone, Calvo o Unilever, majoritàriament agroalimentàries obligades per llei a pagar pel reciclatge de cada envàs que treuen al mercat.Amb aquests diners, Ecoembes, que el 2019 va facturar 642 milions, inverteix en els contenidors groc (plàstic) i blau (paper) que hi ha en tots els ajuntaments i, gràcies a la majoria dels seus 130 treballadors, «s’assegura que el contingut va a les plantes de reciclatge i que el procés es realitza correctament», segons explica la seva directiva Carolina Martín.

Notícies relacionades

¿Qui hi ha darrere del reciclatge?

Objectiu: infraestructures eficients per aprofitar el potencial d'energies renovables

A ‘Upcycling the Oceans’, Ecoembes subministra els contenidors, uns als barcos i altres als ports, on els pescadors dipositen de forma gratuïta les escombraries que treuen del mar. Els costos del projecte van a càrrec al 50% d’aquesta organització i d’Ecoalf, segons Martín. Irene Díaz prossegueix el relat d’aquest procés que implica altres companyies privades, perquè els residus van primer a una planta de separació de materials. Després, les ampolles de plàstic van a una planta de reciclatge i es transformen primer en escames i després en gransa (‘pèl·let’). Aquesta última passa a una planta de filat que fabrica un fil de polièster que es pot utilitzar per a productes com maletes, sabatilles o jaquetes. En aquesta última volta de la cantonada hi ha l’empresa Ecoalf, que ja estava a la casella de sortida, a través de la seva fundació.

Sobrecostos

Una de les funcions d’aquesta última és eixugar els sobrecostos que ocasiona el procés amb plàstics procedents del mar, el tractament del qual és més onerós que el d’aquells que es recullen a terra. Aquesta entitat té més socis que Ecoalf i es proposa fer una tasca de «sensibilització sobre la necessitat de la sostenibilitat del medi marí». Díaz recorda queel plàstic PET (ampolles) que reciclen només suposa el 10% dels residus i que estan en converses amb altres empreses, per exemple del moble, perquè utilitzin un altre tipus d’escombraries plàstiques. La roda no deixa de moure’s.