El Govern vol construir el nou Clínic amb col·laboració publicoprivada

La Conselleria d’Economia treballa en el pla financer del futur Campus Clínic de la Diagonal, un dels projectes estratègics de l’Executiu a Barcelona, a través de la concessió del seu desenvolupament a una empresa.

El Govern vol construir el nou Clínic amb col·laboració publicoprivada
4
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

Fa mesos que el Govern de Salvador Illa valora fórmules de finançament per impulsar els seus plans en infraestructures o habitatge. Conscients que la via pressupostària convencional és limitada, la col·laboració publicoprivada es presenta com una solució per afrontar treballs en carreteres, línies de metro, electrolineres i presons. Ara l’Executiu vol fer un pas més i concessionar un dels seus projectes estrella de l’àrea metropolitana de Barcelona i Catalunya: el futur Campus Clínic de la Diagonal.

Segons han confirmat fonts de la Conselleria d’Economia i Finances a EL PERIÓDICO, aquesta seria la via per portar-lo a terme, i en aquest moment s’està treballant en el pla financer del projecte, així que encara és aviat per conèixer els detalls sobre el tipus de col·laboració que es pretén establir amb les possibles companyies o unions temporals d’empreses (UTE) que estiguin interessades en el projecte.

Un sistema que es va utilitzar en el passat, per exemple per construir al seu dia la Ciutat de la Justícia, va ser que els privats afrontessin tant la construcció com el manteniment de les instal·lacions. De fet, l’impuls d’aquesta mena de col·laboracions publicoprivades va fer que al novembre al departament que dirigeix Alícia Romero creés una subdirecció específica per a això.

Les obres comencen el 2028

El nou Campus de Salut Clínic-UB, que està previst que es posi en funcionament el 2035, suposarà una inversió estimada de 1.700 milions d’euros. El complex concentrarà l’activitat assistencial de l’Hospital Clínic, la docència universitària i la recerca biomèdica a la zona de la Diagonal, entre Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat. El campus principal comptarà amb unes 12,7 hectàrees destinades a usos sanitaris, docents i d’investigació, dins d’una transformació més àmplia de l’entorn. Així, la previsió és que les obres d’urbanització en el que fins ara eren terrenys esportius de la Universitat de Barcelona (UB) comencin durant el segon semestre del 2028.

Tot i que la major part de l’edificabilitat correspondrà a usos sanitaris i d’investigació, aquests són només una part del projecte. Les administracions treballen ara en la redacció del pla director urbanístic que ha de definir aquest àmbit entre els tres municipis. Tota una llaminadura urbanística de 70 hectàrees en les quals es preveu també la construcció d’entre 800 i 1.125 nous immobles –dels quals la meitat seran protegits– i destinar un 23% del sòl a activitats econòmiques. En aquest espai, a més, també hi haurà equipaments públics que donin serveis a l’Hospitalet, com un pavelló esportiu i un centre educatiu, i s’hi sumaran unes 22 hectàrees d’espais verds.

Connexió de transport

Al seu torn, més enllà de l’impuls del campus sanitari, el pla urbanístic aspira a transformar les actuals connexions de transport de la zona i, per exemple, desfer el nus entre la Diagonal i la ronda de Dalt per convertir-lo en un espai més "amable" i ajudar a desdibuixar les fronteres entre les ciutats implicades. De fet, aquests 1.700 milions previstos es limiten només al desenvolupament del Clínic i dels equipaments que el complementin, però treballs com la transformació de la Diagonal, la ronda de Dalt i el trasllat i soterrament de la subestació elèctrica de Can Rigalt –un moviment "imprescindible" perquè tota l’operació pugui funcionar, però també un dels més complicats– tindran les seves respectives partides econòmiques, que, igual que els calendaris, s’acabaran de definir en un pla d’etapes en els pròxims mesos i anys.

La col·laboració publicoprivada és justament el mètode que ja han plantejat a les constructores per portar a terme altres infraestructures de mobilitat. Al febrer, la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va obrir consultes al mercat per concessionar actuacions per valor de 1.184 milions d’euros: 666 milions per transformar carreteres amb el sistema 2+1, 500 milions per completar nou estacions del tram central de l’L9 del metro i 18 milions per desplegar 11 electrolineres ultraràpides.

Notícies relacionades

Les consultes, els resultats preliminars de les qual es van conèixer al maig, van atraure 60 empreses, una mostra de l’interès per recuperar una via de finançament que Catalunya no impulsava des de feia més d’una dècada, precisament quan governava el PSC amb els dos tripartits. El sector, no obstant, condiciona la seva participació que els contractes delimitin clarament els riscos i sobretot contemplin mecanismes de revisió de preus.

Des de la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya (CCOC) s’aposta per intentar tirar endavant projectes "de la mà de les empreses", igual que va aconseguir el primer concurs de solars per a habitatge públic fa uns mesos. La patronal espanyola, SEOPEN, assegura que no sap si efectivament el Campus Clínic es construirà per aquesta via. Amb tot, l’associació aplaudeix un sistema que, pels errors en casos com les autopistes radials de Madrid, van caure en desgràcia i ara es recuperen. De fet, l’associació ha proposat recentment al Congrés dels Diputats reformar la regulació en matèria de contractació pública per reactivar les concessions, que, assenyala, "suposen tan sols el 0,1% de la licitació pública nacional", així com recuperar la revisió obligatòria de preus en tots els contractes.

Temes:

Barcelona