Indigència extrema

Sant Adrià alerta de més consum de drogues a prop de les vies de la Mina

La ciutat demana ajut als departaments de Drets Socials i Salut de la Generalitat i adverteix que no pot afrontar tota sola la presència de toxicòmans que acampen i envaeixen la zona de pas dels trens de Rodalies.

Sant Adrià alerta de més consum de drogues a prop de les vies de la Mina
3
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un noi es cola per un forat de la tanca que s’alça entre un descampat i les vies del tren que ressegueixen el límit del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. Travessa els raïls amb unes quantes gambades abans d’alentir el pas i caminar per la vora de la via fins a perdre’s per algun racó per punxar-se. L’escena es repeteix una desena de vegades en diferents moments divendres al migdia, al costat del túnel per on l’R1 circula sota la ronda Litoral. El dramàtic augment de persones sense llar a Catalunya i l’àrea metropolitana s’agreuja si s’hi afegeix la dependència de les drogues, dos factors que tornen a confluir i a reclamar atenció al barri, que encara pateix per l’estigmatització.

L’Ajuntament de Sant Adrià detecta que la presència de persones sense sostre que acampen i consumeixen estupefaents en espais públics ha augmentat a la Mina els darrers mesos. "Cada vegada veiem més al municipi perfils de persones sense sostre als quals s’afegeix l’addicció a drogues dures", exposa l’alcaldessa, Filo Cañete. Adverteix especialment del degoteig de persones que entren i surten de la zona de vies, amb el risc de ser atropellades per l’ànsia d’injectar-se la dosi. Per això, el govern local demana ajuda a la Generalitat per abordar una realitat que, segons avisa, supera les capacitats d’una població de menys de 40.000 habitants.

"Els últims mesos, sobretot a l’estiu, hem vist perfils de toxicòmans que acaben vivint al carrer", explica. Assegura que abans passava puntualment, tot i que era més habitual a la Mina que en altres zones, a causa del petit tràfic d’estupefaents que castiga certs punts del barri. "Temps enrere, consumien i se n’anaven; ara venen, consumeixen i es queden", diferencia.

El centre de reducció de danys (REDAN) de la Mina, gestionat per l’Hospital del Mar, porta a terme una tasca clau per minimitzar els riscos de l’addicció crònica a la droga. Els seus empleats també perceben que ara més persones consumeixen a la via pública, alhora que continuen sortint al carrer per derivar-les a la sala de venopunció. La instal·lació, situada al mig del barri, salva vides: reverteix prop d’un centenar de sobredosis a l’any i els darrers mesos ha atès un 45% més d’aquestes emergències que els mateixos mesos del 2025, enmig de més pressió assistencial.

"El nombre de consums a la sala i altres activitats del REDAN (programa d’intercanvi de xeringues, retorn de xeringues, cures...) ha augmentat", admet el centre. Alhora, Cañete alerta que s’han reduït l’horari i els punts de consum a la sala de venopunció. Diu que fa tres anys que demana més hores de servei. "Cal ampliar-les per evitar que els usuaris siguin al carrer i perquè se’ls pugui fer un seguiment sanitari", planteja la socialista. Precisa que el servei ha topat amb falta de suplents per substituir els professionals, "que són molt vocacionals".

El centre reconeix "dificultats per disposar de personal especialitzat que supervisi amb seguretat el consum" de droga. Afegeix que el Departament de Salut s’ha compromès a ampliar-ne els horaris abans que no acabi el 2026. "No ens podem quedar només amb això", opina Cañete. "Cal afegir-hi altres recursos, perquè la conseqüència és que ara es queden a viure al carrer", remarca.

Falta de places

Notícies relacionades

Tot i que havia decaigut, la vora dels raïls de Rodalies ja havia sigut un lloc sovintejat per injectar-se d’amagat i perillosament. Anys enrere, es van saber alguns atropellaments en aquest punt, que s’estén al llarg de potser uns 300 metres, amb els marges de les vies plens de runa. En aquest trajecte, per on no és permès deambular, sobresurten algunes xeringues i diversos trams estan coberts de bosses del kit de la sala de venopunció.

"Sabem que hi ha persones, però no quantes. Són perfils de toxicòmans més durs i cal actuar d’una manera diferent que en altres casos", afegeix. Sobre això, l’Ajuntament té previst fer una reunió amb els departaments de Drets Socials i Salut de la Generalitat per tractar la indigència crítica que campa al costat del traçat ferroviari. Sant Adrià vol evitar que un eventual desallotjament dispersi el consum que ara es concentra al voltant dels raïls; alhora, defensa oferir un servei que presti una assistència integral a aquests consumidors i afavoreixi que disposin d’un sostre mentre reben ajuda. "L’atenció sanitària s’ha de combinar amb la tasca social", postula Cañete.

Temes:

La Mina