Petons a la festa de Cañete

El sopar dels premis de Pimec és el més nombrós que se celebra. 1.300 convidats obliguen a una organització impecable. I encara més quan hi ha mitja Barcelona política i empresarial. El president Antoni Cañete va tornar a demostrar que el temps d’un discurs és relatiu. Divuit minuts seguits parlant poden ser curts. Ara, cal fer-ho com ell: sense papers, amb passió, reivindicatiu i amb les idees clares.

La nit va començar amb puntualitat. Una cosa que sempre mereix ser destacada quan hi ha polítics pel mig. El president del Parlament va arribar uns segons tard. Ho dic perquè Josep Rull és un dels polítics més puntuals d’aquest país. Jaume Collboni va ser breu i concís, que és exactament el que ha de fer un alcalde quan dona la benvinguda. Salvador Illa va tancar de la mateixa manera. I això que s’havia aixecat a les cinc de la matinada per anar a córrer, després va tenir una atrafegada sessió parlamentària i, quinze hores després, era allà al costat de Cañete.

L’alta ministra Elma Saiz va fer l’esforç de parlar en català, cosa que s’agraeix, però va oblidar controlar l’extensió del discurs. Al seu costat, dos homes amb bon sentit de l’humor: el delegat del Govern, Carlos Prieto, i el delegat de la Zona Franca, Pere Navarro.

No obstant, la taula on hi havia Albert Batet, de Junts; l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, i la consellera d’Economia, Alícia Romero, va ser la més divertida. Tots tres són persones agradables i pròximes. Així que es van saludar i es van fer un petó com a bons amics, encara que les seves idees polítiques estiguin als antípodes. En una altra taula, Jordi Martí, de Junts, compartia conversa amb Albert Batlle, del PSC. Salvador Illa ho va resumir en el seu discurs: «La pugna política no està disputada amb les relacions personals».

El Barça femení

Una altra de les estrelles del sopar i de la setmana va ser Miriam Nogueras, també de Junts, que va fer un tou de petons. No sé d’on treu les hores per mantenir el bronzejat estiuenc. La va entrevistar Danae Boronat i tothom la va escoltar amb atenció. Mentrestant, la vicepresidenta del Barça, Elena Fort, celebrava el 0-6 que el femení li va clavar al Roma. Vaig compartir taula amb la degana dels advocats de Barcelona, Cristina Vallejo. És un plaer coincidir-hi: conversa, simpatia i elegància.

La tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay va arribar amb Susanna Visauta. Hi havia la cònsol dels Estats Units, Lia Miller; el president del RACC, Josep Mateu; Josep Lluís Sanfeliu, de Barcelona Global; el dircom de Damm, Fede Segarra; la directora general de la Zona Franca, Blanca Sorigué; el president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles, Miquel Noguer; el periodista Oriol Nolis; el subdirector d’EL PERIÓDICO, Sergi Saborit, i el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. Per cert, hi ha qui espera cada any a veure el color d’americana que llueix Ginesta. Aquesta vegada va aparèixer de blanc.

En fi, que hi va haver entrevistes, actuacions, premis, abraçades i petons. I, sobretot, aquella barreja tan catalana en què algú de Junts acaba xerrant amb algú del PP, o que un empresari s’acosta al president de la Generalitat, mentre el del Parlament es passeja per les taules o l’alcalde atén les peticions d’un conciutadà. Tot amb absoluta normalitat.

Notícies relacionades

Els ‘influencers’, claus per detectar les noves estafes

El frau elèctric aflora entre els nous bufets lliures ‘low cost’ de BCN

Els premis van ser un èxit. Una demostració de com es fa per fer bé les coses. De manera que l’enhorabona a Cañete; als seus vicepresidents, Miquel Camps, Mireia Cammany, Emili Rousaud, Emma Gumbert, Pere Cornellà i Antoni Torres, i a tot l’equip de Pimec. I no hem de descuidar-nos del xef, Jordi Jacas, del Molí de l’Escala, per l’excel·lent menú.

També va ser nombrosa la festa de celebració del 145è aniversari de La Vanguardia, amb premiats il·lustres com el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, o Joan Manuel Serrat. La salutació cordial entre el president executiu del grup Godó, Carlos Godó, i el conseller delegat de Prensa Ibérica, Aitor Moll, va ser una altra demostració que la competència pot ser sana. Quina llàstima que Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo no en prenguessin nota. Els dos polítics, presents en l’acte, no es van ni mirar a la cara. Així anem.