Francisco Romero: «Les ciutats són capaces d’influir en l’agenda internacional»

Al llibre proposa vostè repensar el municipalisme. ¿Què significa això?

El llibre el vaig escriure l’estiu passat, quan Trump va començar a intervenir políticament a diverses ciutats, una Portland, on havia treballat. Vaig parlar amb l’administració de la ciutat, amics i excompanys d’allà i em deien que, en aquests casos, calia posar de relleu el món municipal per la seva capacitat per posar-se d’acord i incidir en l’agenda nacional i internacional. Això va coincidir amb alguns canvis en alcaldies nord-americanes importants. Però hi ha un altre eix: la tecnologia. Totes aquestes marques que han acompanyat lideratges amb trets autocràtics són empreses tecnològiques que estan trencant, en part, l’essència del que va ser el naixement d’internet.

¿Què creu que pot aprendre la política municipal de l’estructura d’internet?

Sobretot, perquè no podem deixar la tecnologia únicament en mans del món dels negocis. Internet va néixer per connectar sistemes diferents i, des del principi, va tenir un impacte positiu en l’àmbit públic. Un bon exemple d’això és la primera campanya d’Obama i el paper que hi va tenir el moviment grassroots. Ara la IA ha quedat en gran mesura en mans d’empreses, i això planteja com pot intervenir la tecnologia a les ciutats. Quan fem un projecte per a un barri, hem d’afegir una capa tecnològica que permeti exportar-lo a altres barris i ciutats, cosa que evitarà determinades formes polítiques que avui estan guanyant força. Totes les ciutats parlem el mateix idioma perquè tenim els mateixos reptes i posem el ciutadà al centre.

Projecta les ciutats com un sistema de sistemes.

És l’enfocament d’internet: qualsevol cosa que fas en un barri acaba tenint incidència en un altre. Per això és difícil que un barri es despengi, que es creïn moviments d’ultradreta on els prejudicis i les etiquetes apareixen fàcilment. És important utilitzar la tecnologia en positiu perquè totes les ciutats recuperin múscul econòmic, social i de serveis públics, i perquè la globalització no se’ns carregui. Treballar més en xarxa, fer projectes que es puguin aplicar a altres ciutats i fer-los arribar als joves. El llibre és una recepta, un petit assaig que combina aquesta equació: la incidència local i el poder de la tecnologia.

Al llibre parla de com des del municipalisme es pot resistir a l’embat d’aquesta ultradreta.

Ultradreta. Sí, al municipalisme els problemes ens pugen per l’escala. Al final, aquestes formes creen més ferides entre els qui tenen més i aquesta classe treballadora que intenta progressar. La manera de combatre això és des de la ciutat: repartint el progrés, fent projectes que arribin a tot arreu. També podem fer-ho aplicant la tecnologia en positiu, amb projectes arreu del món. Soc molt escèptic sobre el fet que això es pugui combatre des d’un únic lloc.

¿Per què?

Perquè en el moment en què t’allunyes de la proximitat, és més fàcil deshumanitzar allò que veus diferent. En un projecte participen persones amb orígens diferents que treballen per un mateix objectiu. El capítol més vilafranquí del llibre parla del món casteller. En un símil molt utilitzat (la pinya, la base i l’estructura) és un exemple clar i universal.

Escriu un paral·lelisme entre com es construeix un castell i una ciutat, des de la força conjunta, però afirma que aquesta idea s’ha debilitat.

Cal donar més eines a les ciutats perquè puguin incidir en els organismes internacionals. Això té un referent en l’època de l’alcalde Maragall, que va ser una inspiració per a mi: les Olimpíades, que van tenir un impacte global en positiu quan internet encara no era d’àmplia difusió. Les ciutats tenen molta capacitat per influir en l’agenda internacional i podem fer projectes que es puguin compartir. Això s’ha debilitat durant molts anys, i caldria recuperar-lo perquè és una garantia que els lideratges ultres ho tinguin més difícil. La ciutat és el fonament de tot això: si són forts, treballen en xarxa i utilitzen la tecnologia en benefici públic, debiliten els discursos extremistes.

¿Fins a quin punt pensa que la democràcia depèn de l’èxit del municipalisme?

Depèn d’una manera essencial. Les noves alcaldies, com la de Zohran Mamdani [alcalde de Nova York], acaben dient que, si la democràcia no és útil per a les classes treballadores perquè no aconsegueix arribar al progrés social i econòmic, llavors tothom es veu amb força.

¿I aquí és on entren aquests joves dels quals parla al seu primer llibre?

Per a aquesta generació d’entre vint i trenta anys és molt difícil veure en unes eleccions municipals o en l’administració una possibilitat d’incidir al món global. Aquest llibre ho vaig fer perquè havia de preparar la meva candidatura a l’alcaldia i volia dir als joves que els necessitem, precisament, si volem aturar la destrucció del planeta, posar en valor els serveis públics i re.

¿Quines coses ha aportat vostè dels coneixements del seu llibre a la política local?

Qualsevol cosa que fas en un barri tindrà conseqüències en els altres, és la manera de fer arribar el progrés a tot arreu. I aquesta visió s’aplica també a les ciutats en general: tenim projectes, com Insight Penedès, que es puguin aplicar a Vilafranca, però també en ciutats de fora. El patrocinen empreses d’aquí però que són globals, i premien les idees que puguin combatre els problemes internacionals a qualsevol ciutat. O projectes relacionats amb el món del vi. Les ciutats parlem el mateix idioma, tenim els mateixos reptes i hem de fer-ho.

Notícies relacionades

Els ‘influencers’, claus per detectar les noves estafes

El frau elèctric aflora entre els nous bufets lliures ‘low cost’ de BCN

¿Com valora el seu mandat? ¿I com prepara la seva candidatura per al 2027?

Ha sigut per a mi una etapa de molta il·lusió. Hem desenvolupat un programa que reflecteix la meva manera d’entendre les ciutats. Ja n’hem executat el 81% i encara tenim mesos per seguir treballant. Volem fer les coses sent-hi, una altra idea molt maragalliana: ser a cada barri. De cara al pròxim programa, em plantejo mirar de donar continuïtat tant a aquesta manera d’entendre el municipalisme com a les actuacions que hem iniciat i que volem acabar de concretar.