Telefónica ven els seus edificis a BCN que s’havien de destinar a equipaments

Fa 21 anys, en ple inici de la transició tecnològica, la substitució de les antigues centrals de comunicació analògica per les digitals va portar a «una reducció substancial de la superfície ocupada pels equips als edificis destinats a centrals telefòniques», va descriure el text. «L’alliberament d’espai als edificis permet que alguns d’aquests puguin ser destinats a altres usos dotacionals, que podrien millorar la dotació d’equipaments de la ciutat de Barcelona», deia el compromís. El van signar qui llavors era l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, i qui va ser el president de Telefónica, César Alierta.

Avui dia, quatre de les nou instal·lacions que figuraven al conveni ja no pertanyen a la companyia i dues més estan en venda, segons les fonts consultades. Les altres tres continuen actives com a part del node de telecomunicacions de Telefónica a Barcelona i s’han renovat per continuar prestant servei. Ara ho fan a través de la xarxa de fibra òptica.

Al seu torn, cap dels immobles que van canviar de qualificació arran de l’acord i aglutinen 38.816,70 metres quadrats construïts s’ha reconvertit fins ara en biblioteques, gimnasos, residències, centres cívics o qualsevol altra dependència dirigida a un públic ampli. La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) advoca perquè els edificis que van ser patrimoni de Telefónica es transformin perquè obrin les portes a la ciutadania. «Hi ha barris amb una falta important d’equipaments», addueix Albert Recio, col·laborador de la FAVB. Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona es limita a dir que les obligacions que li imposava el conveni amb Telefónica les va complir «fa molt de temps».

Els nou immobles es van incloure en el mateix conveni pel qual es va requalificar l’antiga seu de Telefónica a Barcelona, l’edifici Estel. El document va preveure que el gran edifici de l’avinguda Roma es destinés a habitatges i altres usos i ara acull un complex d’oficines.

Els edificis estan repartits per gairebé tots els districtes: n’hi ha un al número 26 del carrer Mercaders, a Ciutat Vella, i dos més al 393 de Gran Via de les Corts Catalanes i al 22 de Marquès de Campo Sagrado, un altre es troba en el número 36-38 del carrer Ca l’Alegre de Dalt, a Gràcia, i un més al 397-403 del passeig Maragall, a Horta-Guinardó; a les Corts, n’hi ha un a Bordeus, 16-20, i se’n localitza encara un altre al 250 de Sant Antoni Maria Claret, a Sant Martí; el de Sant Andreu és a Cinca, 39-47, i a Nou Barris és a Boada, 2-10.

Algunes de les centrals mantenen el rètol de Telefónica a l’entrada; en d’altres, ja es va arrencar. En una, a la de Maragall, hi subsisteix una botiga de Movistar. En totes, no és usual veure tràfec de treballadors. «En general, no tenen activitat», observa Recio. En canvi, fonts pròximes a l’empresa neguen que els immobles que es mantenen en mans de Telefónica estiguin abandonats.

La Prosperitat ha continuat reivindicant sovint que un dels edificis de la companyia passi a tenir usos públics. La central del barri –que ara està dedicada a la xarxa de fibra– data de 1964 i suma 3.565 metres quadrats construïts. La reclamació ha reflotat després que residents a la zona veiessin que l’interior es buidava de trastos durant l’estiu, assegura l’associació veïnal. En una assemblea oberta fa poc als veïns, es va advocar per reclamar a l’Ajuntament que l’immoble aculli una ampliació de les consultes de l’ambulatori, d’unitats com ara pediatria, i també de sales d’atenció de serveis socials.

«Tenen unes carències d’espais que fa temps que ens preocupen», explica la presidenta de l’Associació de Veïns de la Prosperitat, Meri López. L’entitat preveu redactar un projecte al costat del CAP i els serveis socials per sol·licitar al consistori que l’immoble es transformi. «Més o menys està encaminat, no ho volem perquè sí –al·lega López–. L’edifici és un gegant al mig del barri. Hi ha necessitat i estem en un punt de col·lapse a Barcelona per trobar espai per a equipaments».

Centrals obsoletes

Notícies relacionades

Els ‘influencers’, claus per detectar les noves estafes

El frau elèctric aflora entre els nous bufets lliures ‘low cost’ de BCN

Els quatre edificis que Telefónica ja va vendre eren antigues centrals de coure, instal·lacions ja obsoletes que van oferir línia fixa de telefonia durant dècades i connexió a internet mitjançant ADSL. Fonts del sector immobiliari apunten que una de les dependències que l’empresa ja va traspassar va ser la del carrer Bordeus, el 2022. Així, la seva conversió en equipaments depèn avui dels nous propietaris. Telefónica es va desfer d’aquestes propietats en el procés d’apagada de la instal·lació de coure, que va culminar entre el 2024 i el 2025, amb què va reduir actius i en va adaptar d’altres per incorporar-los a la xarxa de fibra òptica, que requereix molt menys espai que la tecnologia d’abans. Tres de les nou centrals del conveni del 2005 sí que s’han remodelat per operar amb fibra i Telefónica no té intenció d’alliberar-les perquè estan en funcionament.

Les dues restants, la companyia les ha posat en venda. Fonts del sector no diuen quines són ni a quant es taxen. Sí que indiquen que els preus són els normals del mercat i són oberts a qualsevol oferta, sigui de postors públics o privats. Recio advoca perquè el consistori hi intervingui.