«Cauran més trossos i faran mal»

«Tenim por que caigui un tros de fatxa sobre algú i li ha calat mal», apunta Lara, presidenta del bloc 44. No es tracta només d’una qüestió estètica. Els edificis presenten esquerdes i desperfectes a les plaques de la façana, alguns dels quals han provocat despreniments. Els veïns consideren necessària una rehabilitació per solucionar el problema de fons i garantir la seguretat. «Des del 2009 ja vam veure que s’estaven esquerdant les cantonades de les plaques de la façana ventilada», recorda Lara, presidenta de la comunitat del número 44.

Els propietaris s’han reunit recentment amb representants de l’Ajuntament de Terrassa per abordar l’estat dels edificis. El consistori assegura que la trobada va servir per obrir «un procés de diàleg i anàlisis tècnic» i estudiar les actuacions necessàries i les alternatives de finançament. Segons l’Ajuntament, Habitatge Terrassa ha plantejat diverses opcions que hauran de ser debatudes i aprovades per les juntes de propietaris, entre les quals la redacció dels projectes, la direcció d’obra i mesures provisionals de seguretat mentre no s’executin les obres definitives. També assegura que ajudarà les famílies amb més dificultats econòmiques a buscar finançament i possibles ajuts d’altres administracions.

Però els veïns asseguren que l’última reunió no va aportar una solució concreta. «No assumeixen la responsabilitat de la reparació de la façana sense pagar íntegrament el cost», afirma Lara. Tampoc, segons els propietaris, se’ls ha garantit que puguin accedir a les futures ajudes de la Generalitat, el decret del qual encara no s’ha publicat.

Segona reclamació

El conflicte es remunta al 2009, quan van aparèixer les primeres esquerdes. El 2014, davant la falta de respostes, els veïns van tornar a presentar una reclamació. L’administració va apuntar llavors a una falta de manteniment, una explicació que els propietaris rebutgen. «Els defectes ja es veien abans que els pisos tinguessin tres anys. Per això entenem que no és un problema de manteniment», afirma Lara.

Les comunitats van encarregar llavors dos informes tècnics independents, un a un arquitecte tècnic i un altre a un enginyer de camins. Segons els veïns, tots dos van assenyalar problemes a la instal·lació de les plaques. «Els dos informes confirmen que no es va utilitzar el material de subjecció adequat ni es van seguir les instruccions tècniques del fabricant», explica Lara.

Segons la interpretació dels propietaris d’aquests informes, la instal·lació no permetria absorbir correctament la dilatació de les plaques. «Es generen unes tensions que fan que s’esquerdi i, quan s’esquerda, cauen els trossos», resumeix la presidenta. Els informes van ser traslladats a Habitatge Terrassa el 2019. Els veïns asseguren que l’empresa pública realitza un seguiment anual dels edificis, però denuncien que han sol·licitat aquests informes en diverses ocasions sense rebre’ls.

Aquell mateix any, segons els propietaris, Habitatge Terrassa es va comprometre a reclamar al constructor i instal·lar una xarxa protectora als tres edificis, a més de fer-se càrrec del seu manteniment. La xarxa havia de servir com a mesura de seguretat mentre es resolia el problema.

«El 2019 ens van dir que reclamarien al constructor i que posarien una xarxa protectora als tres edificis, a més de fer-se càrrec del seu manteniment», recorda Lara. No obstant, els veïns asseguren que les actuacions no es van materialitzar. A principis del 2026, sostenen, se’ls va comunicar que ni tan sols s’havia presentat la demanda contra el constructor. Abans de l’estiu, les tres comunitats van rebre una carta per decidir si volien que s’instal·lessin les xarxes, però, segons els veïns, Habitatge Terrassa només assumiria el seu manteniment durant un any. «Nosaltres volem que facin el que es van comprometre: presentar la demanda contra el constructor, posar la xarxa i fer-se càrrec de tot el seu manteniment», reclama Lara.

Cost elevat

Notícies relacionades

Els ‘influencers’, claus per detectar les noves estafes

El frau elèctric aflora entre els nous bufets lliures ‘low cost’ de BCN

L’altre gran problema és el cost. Les comunitats han demanat pressupostos i calculen que la rehabilitació podria arribar als 400.000 euros per edifici, uns 10.000 euros per vivenda. «Estem parlant de vivendes de protecció oficial, de gent amb ingressos limitats. És una quantitat massa elevada per assumir-la», explica Lara.

L’Ajuntament manté oberta la via del diàleg i assegura que les solucions plantejades hauran de ser aprovades per les comunitats. Els veïns asseguren que continuen sense tenir una resposta que resolgui el problema econòmic.