Veolia es perfila com a guanyadora del gran contracte d’aigua de l’àrea de Barcelona després que l’AMB validi la seva oferta econòmica

La validació de l’AMB ha estat necessària perquè la proposta de la multinacional francesa —matriu de l’empresa Aigües de Barcelona— havia incorregut en «presumpta temeritat», en termes de la mesa de contractació de l’AMB responsable de controlar el procés. Els arguments de Veolia per justificar la seva oferta defensen la seva capacitat per oferir economies d’escala i el seu coneixement del territori metropolità a partir de la dilatada experiència d’Aigües de Barcelona, que subministra aigua a la capital i a 22 ciutats més del seu entorn. Veolia ha hagut de justificar per què la seva oferta és viable «malgrat incórrer en baixa anormal» i garantir que la seva proposta «no compromet la correcta prestació del servei», exigia l’AMB.

També s’han vist obligades a donar explicacions dues Unions Temporals d’Empreses (UTE): UTE Sociedad de Fomento Agrícola Castellonense (Facsa), GS Inima Environtment y Constructora de Calaf i la UTE Gestagua-Saur. Fonts vinculades a l’administració metropolitana assenyalen a aquest diari que després de l’anàlisi de la documentació de les diferents empreses es va elaborar un informe tècnic que va concloure que «es permet considerar justificada la baixa proposada i compatible amb el compliment de les obligacions derivades del contracte», no només de Veolia, sinó també de les altres dues empreses, per la qual cosa no s’altera la classificació de les ofertes. D’acord amb aquest informe, la Mesa va acceptar les ofertes, les va puntuar i Veolia va aconseguir la màxima puntuació (100).

Nova documentació

Per això ara es proposa que es reclami a Veolia, com la més ben puntuada, que aporti tota una sèrie de documentació per ser proposada, amb la seva aportació, com a adjudicatària de la concessió. En un informe de l’AMB al qual ha tingut accés l’ACN, la mateixa administració metropolitana considera que en la informació aportada per Veolia es pot constatar que existeix una «explicació raonada, quantificada i sustentada en compromisos de tercers i informes tècnics» que és «suficient» per «generar la convicció que l’oferta pot ser complerta a satisfacció de l’administració», per la qual cosa es proposa donar-la per «justificada».

Durant el procediment de contractació pública, Veolia ha obtingut la màxima puntuació tant per la seva proposta tècnica com per la seva oferta econòmica. Dels 100 punts en joc, Veolia n’ha aconseguit 100; la UTE Aqualia-Aguas de Valencia és segona amb 93,58 punts; i la UTE Gestagua-Saur, tercera amb 91,61 punts. Fruit d’aquesta classificació són les al·legacions d’Aqualia i Aguas de Valencia (Global Omnium) que l’oferta de Veolia és «totalment injustificable». De fet, totes dues empreses han formulat al·legacions i han sol·licitat per transparència els expedients administratius vinculats al contracte, passos propis de les empreses com a pas previ a explorar la via judicial contra adjudicacions.

El context del contracte d’aigua

El contracte públic que Veolia ha guanyat virtualment licita el subministrament d’aigua per a les ciutats de Cervelló; Corbera de Llobregat; Molins de Rei; la Palma de Cervelló; Ripollet; Sant Andreu de la Barca; Sant Cugat del Vallès; i Tiana. Tot i que la durada estimada del contracte és de 25 anys —fet que situa la seva finalització l’any 2051—, la licitació preveurà la possibilitat d’una pròrroga de gairebé quatre anys més. A les altres 23 ciutats de l’AMB, Barcelona inclosa, la subministradora és actualment Aigües de Barcelona, també del grup Veolia però constituïda com a societat mixta entre Veolia (70%), Criteria (15%) i el mateix AMB (15%).

Notícies relacionades

Les obres al riu Besòs per reparar els danys i retirar les runes de la riuada duraran setmanes

Més de 1.000 botigues de Barcelona ofereixen els descomptes de 10 euros dels Bonus Consum a partir d’avui

L’informe de viabilitat del concurs exigeix que la futura concessionària haurà d’invertir 168,8 milions en la infraestructura hidràulica dels vuit municipis. Les inversions representaran una alenada d’aire fresc per a ciutats llastades per contractes caducats anys enrere i en situació d’excepcional transitorietat després d’una important sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La competència sobre la gestió de l’aigua a les ciutats de l’àrea de Barcelona va ser dels ajuntaments fins a l’octubre del 2020. El TSJC va sentenciar aleshores que la competència corresponia en realitat a l’AMB com a administració, que passava d’exercir una coordinació instrumental del servei a rellevar directament els consistoris com a titular.

Aquesta nova concessió d’aigua implicarà que en el perímetre de l’AMB convisquin tres models de gestió: el de l’empresa mixta Aigües de Barcelona; el de les empreses municipals que perviuen (Aigües de Barberà, a Barberà del Vallès; Aigües de Sabadell, a Bellaterra; Aigües de Castellbisbal, a Castellbisbal, també participada per l’AMB; i Aigües del Prat, a El Prat de Llobregat); i el de la futura concessionària de la licitació en marxa. De tots aquests serveis, només els de Barberà i El Prat es consideren de gestió directa, és a dir, que són els ajuntaments els que assumeixen íntegrament el servei. La resta són de gestió indirecta a través de societats el capital de les quals no és 100% públic.