"Una ciutat que es construeix i es transforma"

Sandra Bestraten i Esteve Camps van rebre ahir el reconeixement d’EL PERIÓDICO com a Barcelonina i Barceloní de l’Any 2026, en un acte que va reunir sobre l’escenari l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el president de Prensa Ibérica, Javier Moll, i la vicepresidenta de la companyia, Arantza Sarasola. Tots quatre van posar junts davant els fotògrafs abans que els homenatjats prenguessin la paraula.

Bestraten i Camps són dos noms estretament vinculats a Barcelona, representatius d’una ciutat que "no deixa de construir-se i transformar-se". Tots dos han lloat la ciutat des de mirades diferents, tot i que complementàries: ell des de la Sagrada Família i la vocació de servei; ella des de l’arquitectura, l’accessibilitat, la igualtat i l’habitatge.

Camps va començar la seva intervenció evocant els seus pares, a qui va atribuir haver-li transmès, des de petit, "l’amor incondicional" per Barcelona. Va recordar també que, als 12 anys, sortia als carrers de la ciutat per recaptar diners amb una guardiola. "Per a un fill de Barcelona com el que us parla", va afirmar, la distinció ha suposat "satisfacció i orgull".

El seu discurs va girar en bona part entorn de la Sagrada Família. Camps va destacar la recent culminació de la Torre de Jesús, fruit, segons va explicar, de 144 anys de treball i de la voluntat d’un poble. La nova torre, la més alta de la basílica, va convertir el temple en l’edifici més alt de Barcelona. El president delegat del Patronat de la Sagrada Família va tancar la seva intervenció animant a continuar treballant per la ciutat "amb passió i vocació de servei". Per reforçar aquesta idea, va citar uns versos de Tagore: "He despertat i he vist que la vida era servei. He servit i he vist que el servei era l’alegria".

Abans, Bestraten havia repassat en el seu discurs diferents episodis de la Barcelona recent: l’Eixample, els Jocs Olímpics de 1992 –durant els quals, va recordar, la seva família va acollir a casa metges vinculats a la cita olímpica– i el Congrés Internacional d’Arquitectes celebrat aquest any a la ciutat, que va reunir prop de 10.000 professionals de tot el món, el doble dels previstos. L’arquitecta va reivindicar que Barcelona no s’ha construït només a partir de grans noms, sinó també gràcies al treball dels arquitectes de l’Administració i dels nombrosos professionals que han contribuït a aixecar-la.

Un dels passatges més destacats de la seva intervenció va ser el dedicat a la seva tasca docent. Bestraten va explicar el projecte Comerç Accessible Sense Barreres, que des de fa 15 anys acosta els seus estudiants als problemes d’accessibilitat: recórrer els comerços en cadira de rodes per detectar les barreres que troben les persones amb mobilitat reduïda. Segons va detallar, el projecte ha permès formular propostes per a més de mil comerços.

La premiada també va reivindicar el paper de les dones en la professió. Nascuda el juny de 1976, en plena efervescència democràtica, va vincular la seva trajectòria al recorregut de la Comissió de Dones de la Interescolaegial, que representa 170.000 dones professionals col·legiades. El seu discurs va acabar amb una referència a Antoni Gaudí. Bestraten va posar en valor el treball col·lectiu que va sostenir la seva obra i va presentar el projecte digital Constel·lació Gaudí, pensat per posar en valor la col·laboració entre arquitectes i artesans.

"A tots els arquitectes"

Notícies relacionades

L’episodi de pluges «més extraordinari en 60 anys» a Barcelona: 50 despreniments, dues escoles tancades i sis famílies evacuades

Un menor de 12 anys desapareix a Granollers i les pluges dificulten l’operatiu dels Mossos

"Soc de Barcelona. El meu barri és la Marina des de fa 25 anys", va dir Bestraten, autora també d’un llibre sobre els cent anys d’habitatge social a la ciutat. L’arquitecta va dedicar el reconeixement "a tots els arquitectes de Catalunya" i va reservar un últim agraïment per al seu marit, Emili, també arquitecte i, en les seves paraules, "gran pare".

Durant els discursos, la pluja va començar a fer-se notar sobre el recinte i només en els minuts finals va obligar a accelerar la recta final de l’acte. De fet, una hora després del tancament dels parlaments, en ple còctel, va sonar un avís de Protecció Civil per "temps violent". No obstant, l’essencial de la nit ja s’havia dit: els responsables del guardó van assenyalar que el reconeixement vol celebrar Barcelona en les seves dimensions social i científica, així com les persones que treballen per la ciutat.