El 30% dels barris no tenen caus ni esplais infantils

Un informe de l’Ajuntament de Barcelona adverteix de la falta d’entitats d’associacionisme educatiu en àrees de la ciutat. La carència és, sobretot, a les zones amb baixes rendes familiars.

El 30% dels barris no tenen caus ni esplais infantils

Bcn

4
Es llegeix en minuts
Clàudia Mas
Clàudia Mas

Periodista

Especialista en històries veïnals, política municipal i reporterisme social

Ubicada/t a Vallès Occidental

ver +

El setembre és sinònim de tornada a l’escola. Però per a moltes famílies l’inici del curs no significa només tornar a les aules. També arriba el moment de pensar què faran els seus fills fora de l’horari escolar i, especialment, durant els caps de setmana. Una de les opcions són els caus i els esplais, que organitzen activitats per a nens i adolescents i se sostenen, en bona mesura, per joves monitors i responsables voluntaris.

Però les dificultats per tenir-ne un a prop de casa estan determinades pel barri de residència. Ho remarca en aquests termes un informe municipal de l’Ajuntament de Barcelona, de recent exposició pública després d’haver-se aprovat en comissió de govern el 30 de juliol passat, en què l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona conclou que de la seva anàlisi resulta que en 23 dels 73 barris de la ciutat –una mica més del 30% de les demarcacions locals–"no hi havia cap entitat d’associacionisme educatiu". Entre aquests hi ha, afegeix el dictamen, "tots els barris on la renda familiar és més baixa, cosa que en dificulta l’accés del infants i els adolescents d’origen divers".

Amb associacionisme infantil es refereix el consistori als coneguts com a caus i esplais, que ofereixen activitats els caps de setmana. La idea de l’administració local és precisament suplir aquesta carència amb casals infantils i ludoteques, si bé el mateix informe reconeix que, "pel que fa al creixement del nombre d’equipaments, s’observa un estancament respecte al ritme que seguien l’any 2010", això malgrat que "l’interès i la satisfacció de la ciutadania han anat augmentant". De fet, dels 45 casals infantils i ludoteques que hi ha a la ciutat, el 87% té més de 10 anys d’antiguitat, l’11% té entre 5 i 10 anys, i només un 2% (un únic centre, el casal infantil Imagina’t, a Sants-Montjuïc) va ser inaugurat recentment, el gener del 2025.

La radiografia social de l’Ajuntament revela que el contrast entre barris és significatiu. Mentre 23 barris pateixen la falta d’entitats, la Vila de Gràcia reuneix per si sola 12 caus i esplais, prop del 10% dels existents a tot Barcelona.

La concentració d’entitats es dona especialment en barris de l’Eixample i als nuclis històric rics dels antics municipis del pla de Barcelona, zones on hi ha tradicionalment un teixit associatiu fort i una presència més important d’entitats vinculades també a la cultura popular.

A l’extrem contrari apareix el vulnerable Nou Barris, un dels districtes on es concentren més barris sense cap cau ni esplai. El districte compta en conjunt amb només cinc entitats, lluny de les 22 que hi ha a l’Eixample.

El comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Rodríguez Núñez, reconeix que existeix "un dèficit d’entitats d’oci educatiu" en diferents zones de la ciutat. Per reduir aquestes desigualtats, assenyala que el consistori ha aprovat una mesura de govern per reforçar l’associacionisme educatiu, amb especial atenció a l’accés a locals, l’acompanyament a les entitats i les ajudes econòmiques. "L’objectiu és que ningú perdi l’accés a l’oci educatiu per la seva situació socioeconòmica", afirma.

Rodríguez recorda, a més, que la distribució actual respon en part a la tradició associativa de cada territori: "Hi ha una presència important de caus i esplais en antics nuclis com Sants, Horta o Sant Andreu, on històricament ha existit un teixit associatiu fort".

"Pocs recursos"

L’escassetat de recursos per a nens i adolescents es percep també des de les entitats que treballen diàriament amb les famílies. "En barris com Verdun hi ha molt pocs recursos per atendre nens i joves, i la demanda supera clarament les places disponibles", explica Ricard León, educador social de la Fundació Pare Manel, que treballa en un centre obert de Nou Barris.

Notícies relacionades

León assenyala que són moltes les famílies que s’interessen per aconseguir una plaça. "Ens trobem amb moltes famílies que truquen a la porta perquè volen una plaça per als seus fills, però hem de prioritzar perquè no els podem atendre a tots", explica. "Al final fem una atenció directa amb els nens a la tarda, amb activitats d’oci i de reforç acadèmic, però també treballem amb les famílies i duem a terme un acompanyament en qualsevol necessitat que puguin tenir relacionada amb la criança", afegeix León. La Fundació Pare Manel també organitza activitats extraordinàries, com colònies durant la Setmana Santa i a l’estiu, amb l’objectiu que els menors puguin accedir a experiències d’oci més enllà del curs escolar sense haver d’estar en un esplai o cau.

Gràcia, l’Eixample i Ciutat Vella són els districtes on l’associacionisme educatiu té més presència entre nens i joves. En canvi, Nou Barris i les Corts apareixen entre els territoris amb una implantació més reduïda.