Barcelona només cobra un 23% de les multes per zones de baixes emissions

En un recent informe, la Sindicatura de Comptes de Catalunya fiscalitza els ajuntaments per les seves sancions vinculades a les ZBE. I conclou que Barcelona, pionera en aquesta normativa, tan sols aconsegueix cobrar entorn d’un 23% de la quantia total de les multes que imposa cada any.

Sancions de 18 milions

La Sindicatura, que té com a missió fiscalitzar la gestió econòmica del sector públic català, pren com a referència el període entre 2022 i 2025, aquest últim any fins al març. Després d’estudiar les dades públiques cedides pel consistori, infereix que la proporció de cobrament de sancions per ZBE en cada exercici es limita a una quantia que oscil·la entre el 17,4% i el 23,5% de l’import total de les multes. Per exemple, el consistori va posar l’any 2022 sancions per valor de 18 milions, dels quals únicament va aconseguir cobrar 3,1 milions (17,4%). Dels 16,4 milions de les sancions del 2023, va recaptar 3,3 milions (20,2%). El 2024 va ingressar a les arques municipals 2,8 milions sobre un total previsible de 12,2 milions (23,5%). En el primer trimestre del 2025 van ser 1,2 milions els que va cobrar sobre els 5,6 totals als quals feien referència les sancions (22,7%).

L’informe lamenta que "es constata que no sempre hi havia correspondència directa entre les sancions imposades i els imports cobrats", tot i que reconeix que els imports recaptats per Barcelona i per Sant Cugat del Vallès són "rellevants". Respecte al conjunt dels ajuntaments obligats a establir una ZBE, la Sindicatura valora que, "malgrat l’existència generalitzada de marcs sancionadors, la seva aplicació efectiva és encara limitada en molts municipis, ja que en pocs casos hi ha una concentració clara de l’activitat sancionadora".

Davant consultes d’EL PERIÓDICO sobre les sancions no cobrades, l’Ajuntament de Barcelona ha explicat diverses vegades que hi ha diverses causes. Per exemple, pot haver-hi cobraments pendents que s’arrosseguen d’un exercici fins al següent. Després també hi ha casos d’insolvència en què no hi ha béns localitzables quan s’executa un embargament després que el contribuent no hagi pagat de manera voluntària.

També poden mediar anul·lacions per prescripcions al superar-se els terminis en què s’han de notificar o liquidar les penalitzacions. I fins i tot hi pot haver casos de derogacions per defunció de l’infractor. "També hi ha un volum de circumstàncies en les quals ens hem pogut equivocar", va apuntar recentment a aquest diari el gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona (IMH), Josep Medrano.

Malgrat tot, la Sindicatura conclou que, en matèria de sancions, "Barcelona destaca pel seu volum i trajectòria, amb un nombre molt elevat de sancions des de l’any 2023 i una recaptació significativa, fet que evidencia un sistema plenament operatiu".

Sant Cugat i Sant Boi

Notícies relacionades

El nen desaparegut a Granollers durant les pluges s’havia perdut quatre vegades abans: «Li agraden els trens i els ponts»

Barcelona registra més de 1.600 queixes per brutícia al Raval en poc més de mig any

La xifra total de sancions del gran ajuntament català entre el 22 de febrer del 2023 i el 31 de març del 2026 és de 261.870. El segueixen Sant Cugat, amb 9.568 sancions des de l’1 de novembre del 2021 i una recaptació anual d’entre 163.600 i 374.700 euros, i Sant Boi de Llobregat, amb 2.370 multes des del 10 de març del 2025.

L’informe de la Sindicatura també retreu a les administracions locals que la la laxitud dels ajuntaments al multar "redueix l’efectivitat" de les zones de baixes emissions. Entre gener del 2022 i març del 2025, únicament sis dels 23 municipis de Catalunya obligats a una ZBE sancionaven els vehicles contaminants que accedien als perímetres per protegir la qualitat de l’aire.