Habitatge

Barcelona impulsarà 1.500 pisos públics en 10 anys amb els sindicats CCOO i UGT

L’acord, per la fórmula de dret de superfície que permet l’accés assequible però preserva la titularitat pública, s’inicia aquest any amb tres solars que sumaran 179 immobles

Barcelona reprèn les obres dels pisos públics per a gent gran de la Salut després de dos anys d’aturada i eleva el pressupost en cinc milions

Barcelona explora subvencionar remuntes en edificis privats per guanyar habitatges públics

Collboni, con Camil Ros (UGT) y Belén López (CCOO), durante la presentación del convenio de vivienda.

Collboni, con Camil Ros (UGT) y Belén López (CCOO), durante la presentación del convenio de vivienda. / Ayuntamiento de Barcelona

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presentat aquest dilluns un «conveni pioner» amb els sindicats CCOO i UGT per promoure a la ciutat 1.500 pisos públics durant els pròxims 10 anys. Els habitatges s’adjudicaran mitjançant cessió en dret de superfície i se sortejaran entre totes les persones inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona (RSHPOB).

El pla començarà aquest 2026 amb la cessió de tres solars per construir els primers 179 pisos i la resta s’aniran adjudicant de manera progressiva durant una dècada. En concret, s’ubiquen al passeig de l’Havana, 10 (el Bon Pastor, Sant Andreu), amb 47 habitatges; al passatge del Marquès de Castellbell, 1-5 (la Clota, Horta-Guinardó), 97 pisos; i el carrer de Palamós, 62 (Trinitat Nova, Sant Andreu), 35 habitatges més.

L’alcalde ho considera un «nou pas» en la prioritat que el govern municipal es va marcar a principis de mandat per impulsar un miler de habitatges protegits a l’any, que el 2027 superaran aquesta xifra, ha dit. Tot i que una part d’aquest programa és la promoció directa, el consistori també dona cabuda a altres aliances i instruments per afavorir l’increment d’aquest parc residencial, com la que ha presentat avui. En aquest sentit, ha destacat el paper històric que havien jugat els sindicats, i que ara es vol recuperar. «Volem que els sindicats també formin part de la solució», ha intervingut. «Cal anar més ràpid i més lluny».

El dret de superfície suposa una fórmula a mig camí entre la compra i el lloguer que proporciona estabilitat residencial i arrelament a la ciutat durant dues generacions, però manté la titularitat pública del sòl. Implica preus més assequibles d’accés a l’habitatge, i s’articula amb un contracte de cessió per un període de 75 anys i es formalitza a través d’una escriptura pública.

Mantenir el sòl públic

El mecanisme permet que el beneficiari pugui sufragar la hipoteca durant els primers 30 anys, però amb mensualitats «equivalents a un lloguer assequible». Com que l’Ajuntament continua sent titular del sòl, al finalitzar el dret de superfície els pisos s’integren al parc públic de lloguer de la ciutat. «El sòl és propietat dels ciutadans de Barcelona» i d’aquesta manera es blinda la «protecció antiespeculació», ha remarcat Collboni.

Obres de construcció d’una nova promoció residencial a Barcelona, el mes passat. /

Zowy Voeten / EPC

Com ha recordat, aquesta primera bateria dona compliment a l’acord de la Taula de Diàleg Social del 2025 per implicar els sindicats en «la creació de fórmules noves per facilitar l’accés a l’habitatge dels treballadors». Per això, CCOO i UGT integraran una taula conjunta amb l’Ajuntament per adjudicar la construcció a promotors socials. Belén López, secretària general de CCOO, ha explicat que el sindicat «no és promotor», però també donarà visibilitat a aquestes promocions que incorporaran cooperatives i altres entitats.

El secretari general de la UGT, Camil Ros, ha assumit que 1.500 pisos «no solucionen el problema de l’habitatge a Barcelona» –que atribueix al sector privat i les seves actuacions «especuladores»–, però creu que sí que alleujaran les necessitats de col·lectius com joves que només poden optar a habitacions, o persones grans amb problemes d’accessibilitat que estan residint en edificis antics sense ascensor.

Segons informa el consistori, la col·laboració sindical ja es dona en capitals europees com Londres, Berlín, Viena i Dublín. A Barcelona, els 1.500 immobles seran sortejats davant notari entre sol·licitants registrats a l’RSHPOB i els sindicats donaran difusió a la inscripció, sense que sigui condició necessària estar afiliat. Les famílies aspirants han de tenir capacitat econòmica per assumir una hipoteca assequible que no superi el 30-35% dels ingressos de la unitat de convivència.

Un pis de 70 metres quadrats costaria uns 173.000 euros

S’estima que un pis de 70 metres quadrats en dret de superfície pot costar, aproximadament, 173.320 euros més despeses, segons els preus per a habitatge protegit en dret de superfície que estableix la Generalitat de Catalunya.

Notícies relacionades

L’alcalde ha avançat que a mesura que es disposi del sòl públic en nous sectors en ple auge residencial, com la Sagrera o la Marina del Prat Vermell, el pla continuarà avançant. Precisament, al tractar-se de barris en eclosió, considera estratègic afavorir l’arrelament veïnal, ha remarcat. De moment, alleujaran les necessitats de barris treballadors com els que integren el primer paquet de solars.

L’objectiu municipal és «activar el màxim d’operadors per crear habitatge a Barcelona», a més d’afavorir el dret a l’habitatge a totes les capes socials. El nou impuls se suma a accions en marxa amb l’Incasòl, el Consorci de la Zona franca, el conveni ESAL i altres concursos oberts.