Perfil - Esteve Camps
El ‘guardià’ de la Sagrada Família de Barcelona
El president delegat de la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família rebrà aquesta setmana el guardó per la seva aportació a la ciutat, després d’un intens 2026 que corona la seva carrera professional.
Als 12 anys, Esteve Camps i Sala (Barcelona, 1947) va baixar resolt al carrer amb una guardiola per obtenir donatius que financessin l’avenç en la construcció de la gran basílica que va llegar Gaudí a la ciutat. "¿Qui m’anava a dir a mi que acabaria sent president delegat de la Fundació Sagrada Família?", reflexiona a un any de la seva merescuda jubilació i amb tots els deures fets. L’activista i promotor cultural català, més barceloní que l’icònic temple, tanca un cercle perfecte entorn de la faraònica obra: de la implicació primerenca al mèrit d’haver propulsat el ritme de les obres amb tenacitat planificador i comptable, però també amb fe plena en el projecte. El final de la seva carrera en actiu li ha portat un fermall d’or aquest 2026: l’estrena de la Torre de Jesús el juny passat, coincidint amb el centenari de la mort de Gaudí i la visita del papa Lleó XIV. I, com a cirereta, el guardó a Barceloní de l’Any 2026 que li atorgarà EL PERIÓDICO el 16 de setembre.
El currículum de Camps és llarg i intens, tot i que l’última etapa de la seva vida professional és la que li ha donat especial notorietat. Fa 15 anys que exerceix de president delegat de la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família des que va ser nomenat pel cardenal arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach, però ja abans havia participat en l’organització de la visita del papa Benet XVI. "El meu pare sempre deia que, per estar-se sense fer res, ja hi ha les plantes", relata. Així que sempre va tenir clar que mentre Déu li "donés salut", estaria "ocupat".
Amor a Barcelona
Camps ha llaurat una carrera polièdrica sempre lligada a Barcelona, que va incloure diferents càrrecs de responsabilitat a La Caixa, alhora que estava al servei de l’Església catòlica. Va dirigir centres culturals catòlics i va estar especialment entregat a entitats de Gràcia durant mig segle, cosa que li va valer el Premi Ateneu i un vincle vital amb el barri, on fins i tot va ser pregoner de la festa major el 2012. Ara, a punt de fer els 79 anys, també és conseller de Càritas diocesana. Sempre actiu, i expressant amb el seu treball un "incondicional amor a Barcelona" que li "van transmetre" els seus pares des de la infància.
La seva gestió de l’òrgan que lidera la construcció de la Sagrada Família no només ha destacat per l’accelerada a les obres i la seva eficàcia en el finançament amb recursos propis generats per una òptima planificació de la venda d’entrades, sinó també per desencallar processos i acords urbanístics pendents amb l’Ajuntament. En la seva etapa hi ha hagut aliances municipals, des de la certesa que el temple es projectaria encara més com a gran icona local després d’arribar a l’altura de 172,5 metres, que l’ha portat a ser la construcció més alta de Barcelona però també "l’església més alta del món", remarca amb orgull.
Notícies relacionades"Esteve Camps exemplifica la tenacitat de la ciutat per construir un temple que s’ha convertit en símbol", destaca l’alcalde Jaume Collboni a aquest diari. "Una ciutat que ara ha enlluernat de nou el món, des de la llum ha projectat la Sagrada Família", prossegueix en al·lusió a la missió del guardonat. Aquesta tenacitat és lloada per tothom qui el coneix, igual que la seva claredat d’idees i la seva franquesa. Però, ¿hi ha temor que l’èxit de la celebració atregui encara més visitants, fins al punt que la situació esdevingui ingovernable? Camps creu que el límit d’entrades diàries –4,9 milions de visitants l’any passat– posa fre al creixement, més enllà de l’increment de capacitat que pugui aportar, l’any vinent o el 2028, l’ascensor vidrat que permetrà pujar a la Torre de Jesús.
El guardià de les obres de la Sagrada Família té encara per davant diversos mesos d’actes commemoratius. Quan parla de la recta final de la seva trajectòria, ho fa amb "l’enorme satisfacció d’haver pogut fer una aportació a la teva ciutat". Aquest any, a més, la junta avança en la definició artística de la façana de la Glòria, un repte que el manté apassionat, tant des del punt de vista físic com espiritual, fins a l’últim minut.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La figura de Jarque ja llueix al Museu de Cera de BCN
- El comiat ‘Pedrito’ (Pedro amb 39 anys) es retira del futbol
- Barcelona, protagonista Jordi Cruz obrirà un restaurant de cuina tradicional
- 59a edició del FESTIVAL DE SITGES Les directores espanyoles per fi irrompen en el cine de terror
- Nations League Espanya converteix la victòria en rutina
