La caiguda del consum d’alcohol s’estén en bars i restaurants

La tendència global de reducció del consum d’alcohol s’està traduint a la ciutat en una menor facturació en bars, restaurants i oci nocturn, que fins i tot pot complicar la supervivència d’alguns negocis amb marges estrets. Distribuïdors, patronals de l’hostaleria i empresaris intenten reaccionar i adaptar-se a la nova demanda light, enfocant-se a augmentar la qualitat davant la quantitat.

Fa temps que discoteques i bars musicals alerten de les dificultats que passa el sector per la caiguda del consum. Hi ha una nova generació de joves clients amb una menor socialització que, a més, beuen i gasten poc. Com a context general, les últimes dades publicades són positives en termes de salut: un recent informe del Ministeri de Sanitat amb dades del 2023 destacava que, des del 2006, el consum d’alcohol a Espanya entre joves de 15 a 24 anys ha caigut un 60%, amb només un 17,9% dels que actualment beuen almenys una vegada per setmana, que en el conjunt de la població és del 31,1%, també molt per sota del 48,4% de gairebé dues dècades abans.

L’estadística cauria més a data d’avui, coincideixen diversos entrevistats. Però curiosament Espanya s’ha convertit en el país de la Unió Europea amb més proporció d’abstemis (un 33,2% no ha provat l’alcohol l’últim any), malgrat ser el segon en consum diari d’alcohol, per darrere de Portugal.

Vi i cervesa

A nivell mundial, tots els consums alcohòlics cauen en els últims anys. Però en el cas d’Espanya, l’abril passat es va registrar un descens del 6,1% interanual en el segment del vi. Fins i tot la cervesa, que es mantenia estable davant el descens en altres països, va patir un retrocés per primera vegada en la història, com reflecteix l’estadística del 2025 del Ministeri d’Hisenda, amb una recaptació un 3% inferior. I encara més ho van fer les begudes espirituoses.

No hi ha dades per municipis, i els estudis més recents de l’Agència de Salut a Barcelona són del 2021, previs a aquesta tendència. Però la ciutat no és una excepció en aquestes disminucions malgrat l’oxigen que aporta el turisme en termes d’impacte econòmic. "Sense turistes la situació seria molt més preocupant, perquè quan estan de vacances es permeten disfrutar, i a més per a ells el preu de l’alcohol a Espanya és barat", assenyala un empresari del sector a l’Eixample.

Des de Barcelona Restauració, el seu president, Salvador Vendrell, assenyala que "el consum ha baixat clarament i qualsevol restaurador de Barcelona pot confirmar-ho, no només entre els joves, tot i que a ells els afecta a més per preu". El també empresari afegeix que no tots els establiments ho noten en la mateixa proporció, ja que depèn de la seva especialitat. Però la reducció de la taxa d’alcoholèmia permesa als conductors i els controls també han incidit en els consums més responsables i han propiciat canvis en la demanda, afegeix.

En la restauració, el canvi de tendència afecta especialment l’alta gastronomia, amb costos d’elaboració molt elevats i que estan perdent pistonada al capítol de begudes, necessari per a la seva rendibilitat.

La patronal de l’oci nocturn i l’hostaleria Fecalon està sondejant els seus associats sobre l’evolució des de començament d’any. Les dades preliminars que avancen a EL PERIÓDICO, segons el primer tram de respostes rebudes, destaquen que els operadors estan registrant un descens de facturació d’entre el 10% i el 15%, "tot i que una part rellevant declara caigudes superiors al 15%". No es tracta d’una paràlisi de l’activitat, emfatitzen, sinó d’una reducció de clients i, sobretot, "de la despesa mitjana per persona". "El consumidor és més sensible al preu", mantenen.

En concret, l’enquesta mostra "una clara tendència descendent en consum de destil·lats i combinats" en l’oci nocturn. "El menor consum d’alcohol, reducció del nombre de consumicions per visites i una recerca de productes econòmics més gran", retraten la situació, indica un portaveu. Per això, aprecien un millor comportament en productes com la cervesa i l’aigua. "Hi ha un canvi de patró de consum", suggereixen, des de la "preocupació" per un "empitjorament de la rendibilitat" en un context de "reducció del tiquet mitjà i augment de costos". Es queixen de menys marges de benefici en un moment en què augmenta "la competència d’activitats no regulades", en al·lusió a festes i vesprejos que no s’ajusten a les llicències.

La salut

Notícies relacionades

El Vallès impulsa el seu propi 22@

Nou motor econòmic amb 30.000 llocs de treball

Un dels establiments de referència en venda de vins, caves i destil·lats, Vila Viniteca, que també subministra a l’hostaleria, observa de prop els canvis de tendències. El director de les botigues, Joan Arnal, assumeix que en general es dona menys consum generalitzat per salut, nous hàbits que prioritzen el fitnes a l’oci nocturn, economia personal... Sobretot fora de casa. I que aquest fenomen és més visible a Barcelona (5 establiments) que a Madrid, on també tenen botiga, perquè allà la gent surt més i diàriament. Puntualitza que els restaurants "compren menys" perquè també hi ha cada vegada més competència d’establiments, i que el relleu generacional no ha arribat al vi.

Per això, l’empresa catalana focalitza la seva estratègia a atendre nous segments de mercat. "El primer és transmetre que el consum moderat de vi és cultura". Els cellers també reforcen l’aposta pels vins blancs, davant d’una caiguda molt més acusada del vi negre.