La caiguda del consum d’alcohol colpeja restaurants i locals d’oci de Barcelona i impulsa canvis

Fa temps que discoteques i bars musicals alerten de les dificultats que passa el sector per la caiguda del consum. Hi ha una nova generació de joves clients que no només surten menys, sinó que beuen i gasten poc. Com a context general, les últimes dades publicades són positives en termes de salut: un recent informe del Ministeri de Sanitat amb dades del 2023 destacava que des del 2006 el consum d’alcohol a Espanya entre joves de 15 a 24 anys havia caigut un 60%, amb ‘només’ un 17,9% dels que actualment beuen almenys una vegada per setmana, que en el conjunt de la població és del 31,1%, també molt per sota del 48,4% de gairebé dues dècades abans.

L’estadística cauria més a data d’avui, coincideixen diversos entrevistats. Però curiosament Espanya s’ha convertit en el país de la Unió Europea amb més proporció d’abstemis (un 33,2% no ha provat l’alcohol l’últim any), malgrat ser el segon en consum diari d’alcohol, per darrere de Portugal.

En àmbit mundial, tots els consums alcohòlics cauen en els últims anys. Però en el cas d’Espanya, l’abril passat es va registrar un descens del 6,1% interanual en el segment del vi. Fins i tot la cervesa, que es mantenia estable davant el descens en altres països, va patir un retrocés per primera vegada en la història, com reflecteix l’estadística del 2025 del Ministeri d’Hisenda, amb una recaptació un 3% inferior. I encara més ho van fer les begudes espirituoses.

No hi ha dades per municipis, i els estudis més recents de l’Agència de Salut a Barcelona són del 2021, previs a aquesta tendència. Però la ciutat no és una excepció en aquestes disminucions malgrat l’oxigen que aporta el turisme en termes d’impacte econòmic. «Sense turistes la situació seria molt més preocupant, perquè quan estan de vacances es permeten disfrutar, i a més per a ells el preu de l’alcohol a Espanya és barat», assenyala un veterà empresari del sector a l’Eixample.

Des de Barcelona Restauració, el seu president, Salvador Vendrell, assenyala que «el consum ha baixat clarament i qualsevol restaurador de Barcelona pot confirmar-ho, no només entre els joves, tot i que a ells els afecta a més per preu». El també empresari afegeix que no tots els establiments ho noten en la mateixa proporció, ja que depèn de la seva especialitat. Però la reducció de la taxa d’alcoholèmia permesa als conductors i els controls també han incidit en els consums més responsables i han propiciat canvis en la demanda, afegeix.

En la restauració són especialment sensibles a aquest canvi de tendència alguns establiments d’alta gastronomia, amb costos d’elaboració molt elevats i que estan perdent pistonada en el capítol de begudes, necessari per a la seva rendibilitat.

Preocupació en la nit

La patronal de l’oci nocturn i l’hostaleria Fecalon està sondejant els seus associats sobre l’evolució des de començament d’any. Les dades preliminars que avancen a EL PERIÓDICO, segons el primer tram de respostes rebudes, destaquen que els operadors estan registrant un descens defacturació del 10-15%, «tot i que una part rellevant declara caigudes superiors al 15%». No es tracta d’una paràlisi de l’activitat, emfatitzen, sinó d’una reducció de clients i, sobretot, «de la despesa mitjana per persona». «El consumidor és més sensible al preu», mantenen.

En concret, l’enquesta mostra «una clara tendència descendent en consum de destil·lats i combinats» en l’oci nocturn. «El menor consum d’alcohol, reducció del nombre de consumicions per visites i una recerca de productes econòmics més gran» retraten la situació, indica un portaveu. Per això, aprecien un millor comportament en productes com la cervesa i l’aigua. «Hi ha un canvi de patró de consum», suggereixen, des de la «preocupació» per un «empitjorament de la rendibilitat» en un context de «reducció del tiquet mitjà i augment de costos». Es queixen de menys marges de benefici en un moment en què augmenta «la competència d’activitats no regulades», en al·lusió a festes i tardeigs que no s’ajusten a les llicències.

Un dels establiments de referència en venda de vins, caves i destil·lats, Vila Viniteca, que també subministra a l’hostaleria, observa de prop els canvis de tendències. El director de les botigues, Joan Arnal, assumeix que en general es dona menys consum generalitzat per salut, nous hàbits que prioritzen el fitnes a l’oci nocturn, economia personal... Sobretot fora de casa. I que aquest fenomen és més visible a Barcelona (5 establiments) que a Madrid, on també tenen botiga, perquè allà la gent surt més i diàriament. Puntualitza que els restaurants «compren menys» perquè també hi ha cada vegada més competència d’establiments, i que el relleu generacional no ha arribat al vi.

Per això, l’empresa catalana focalitza la seva estratègia a atendre nous segments de mercat. «El primer és difondre que el vi amb moderació és cultura», perquè de fet és una elaboració natural. Els cellers també aposten per caldos més lleugers i per blancs per «incloure» nous públics, ja que la caiguda del vi negre és molt més acusada, tret de DO concretes. Així com per vins ecològics, pels valors que comporten i el seu interès per a molts consumidors.

I, sobretot, Vila Viniteca apunta que «el vi de poca qualitat desapareixerà», així com els granels que abans influïen en l’estadística de consum anual. «Ara es valora més la qualitat, beure menys però millor, perquè a més a Espanya tenim grans vins per 10 euros», remarca. Motiu pel qual els seus tastos i cursos a la botiga del Born sempre són plens (amb descomptes per a joves), perquè hi ha interès en aquesta qualitat. Arnal detalla que han redoblat el seu esforç en aquesta adapció, per la qual cosa afirma que en botiga han venut més l’últim any amb més tiquet mitjà. Els destil·lats cauen globalment, malgrat l’auge del tequila «que és la nova ginebra», compara.

Estocs retallats

Diversos restauradors consultats que demanen anonimat reporten caigudes substancials en la venda de vins o copes, cosa que porta a reduir carta de begudes i tenir menys estocs, cosa que es pot apreciar quan un client vol repetir ampolla i de vegades no disposen de més. La calor d’aquest estiu ha fet que la cervesa resistís millor, però sense auges. I tot i que l’ampolla continua sent el format més venut en sopars i dinars, perquè surt millor de preu, els ajustos de consum i pressupost es deixen notar també en la creixent petició de vins per copes. Matteo Prandini, director adjunt de Pantea Group, amb restaurants com Eldelmar Hermanos Torres, Público (especialitzat en vins), entre d’altres, i xiringuitos al litoral.

«A Espanya hi ha una caiguda del 5,2% en consum d’alcohol, no obstant, es beu menys però millor», apunta, explicant que els seus locals han crescut lleugerament en caixa però han baixat en unitats despatxades. Apunta que a l’estiu, i amb més presència de turistes, el consum de vi per copes ha pujat un 10%. El viatger «manté l’import i no abaixa el volum». Però també ha augmentat el cost invertit per ampolla durant tot l’any. Un detall important és que tot i que no resulta una beguda majoritària, aquest any han servit un 23% més de ‘mocktails’ o còctels sense alcohol en el conjunt dels seus negocis. També han notat un increment en la demanda de vi sense alcohol, malgrat ser molt més car.

En aquest punt, alguns operadors apunten que resulta paradògic l’auge de ‘falsos’ destil·lats amb reducció d’alcohol o vins 0,0 en un escenari en què es prioritza la salut. «El consum d’alcohol ha de ser moderat, però és natural. Per eliminar-lo i mantenir gust o color d’altres begudes, cal utilitzar químics, al cap i a la fi», assenyalen des d’un celler de Gràcia.

La Unió de Licoristes de Catalunya, que agrupa el 90 de fabricants de licors i alguns cellers i es va fundar el 1932 després de tres segles de tradició elaboradora al territori, celebrarà precisament els dies 30 de setembre i 1 d’octubre de la mà de la Fundació Alicia i Nielsen un simposi a Barcelona on s’analitzarà la caiguda del consum i la tendències mundials.

Notícies relacionades

Un menor de 12 anys desapareix a Granollers i les pluges dificulten l’operatiu dels Mossos

Christophe Martinot: "Barcelona atrau talent, creativitat i perfils diversos"

«El fet és que excepte vermuts i licors tipus Aperol, que creixen bastant» –considerats productes intermedis–, la resta de begudes alcohòliques es consumeixen menys. I les primeres no compensen la caiguda global, relata a aquest diari el seu secretari general, Enric Porta. L’entitat ha analitzat els nous comportaments dels compradors i apunta que una menor socialització (substituïda per més pantalles), preocupació per la salut i una allau d’informació sobre l’alcohol i l’abstinència a les xarxes socials han contribuït al canvi. Apunta també als alts marges que apliquen alguns restaurants en els seus preus i als canvis demogràfics, amb població de religions que no rebutgen l’alcohol. Per això, estima que la distribució en hostaleria ha caigut entorn d’un 25%, mentre que la venda de cervesa també retrocedeix per primera vegada.

Corrobora l’adaptació del sector, bolcat en les begudes 0,0 i també emfatitza que s’«han diparat les begudes ‘ready to drink’» o combinats en llauna. Aquesta és una alternativa en la distribució en supermercats i botigues, però no per a l’oci nocturn o la restauració, que prepara les seves pròpies copes. També s’obren pas els vins de baixa graduació (5,5º), encara tímidament.