Barcelona dispara la videovigilància amb la instal·lació de 240 càmeres el 2026, un 60% més que durant els sis anys anteriors

En el període que va del 2020 al 2026, l’Ajuntament de Barcelona ha obtingut permís per a 441 càmeres, que formen el parc actual de sistemes instal·lats. Totes compten amb l’autorització de la Direcció General d’Administració de Seguretat, l’organisme amb competències per a això, i amb un informe favorable de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya (CCDVC), que en supervisa l’ús per part dels cossos policials per garantir la protecció dels drets ciutadans.

Tot i que aquestes 441 càmeres tenen una autorització vigent, la informació analitzada per aquest diari no permet confirmar que totes siguin operatives. El consistori català va assegurar recentment que el nombre actual de càmeres en funcionament és de 186, xifra que es manté després de ser consultat per EL PERIÓDICO.

Desgranat per anys, el consistori català va desplegar 25 càmeres el 2020, 5 el 2021, 50 el 2022, 8 el 2023, 6 el 2024, 56 el 2025 i 240 el 2026. A aquestes 390 cal sumar 51 càmeres més que l’informe no especifica quan van ser autoritzades.

Abans d’instal·lar-les, l’Ajuntament ha de sol·licitar l’aval de la CCDVC. És quan l’obté que el consistori inicia «immediatament» l’adquisició, la instal·lació i l’activació d’aquests dispositius. Les autoritzacions tenen una vigència màxima d’un any i poden ser renovades, explica Joana Ricardo Hoyos, exdirectora general d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior i actual secretària general de la conselleria, en una nota remesa a aquest diari.

Estratègia accelerada

Si analitzem les dades des del color polític del consistori, amb Ada Colau i Barcelona en Comú al capdavant, la ciutat comtal va instal·lar unes 80 càmeres de videovigilància. El govern en minoria del PSC amb Jaume Collboni com a alcalde va camí d’haver-ne desplegat almenys 302. Com que el traspàs de poder es va produir el juny del 2023 no queda clar quines de les vuit càmeres autoritzades aquell any van ser decisió d’un executiu o l’altre.

El consistori actual ha fet de la instal·lació de càmeres a la via pública una part essencial de la seva estratègia de seguretat. El tinent d’alcaldia Albert Batlle va anunciar a principis d’agost el desplegament de gairebé un centenar de nous dispositius abans que acabi l’any, i va assenyalar que Barcelona estava «molt poc videovigilada». La seva intenció és arribar a les 500 càmeres el 2027, un ambiciós objectiu que explica l’accelerada xifrada per EL PERIÓDICO.

Els barris més vigilats

L’annex, proporcionat per la Direcció General d’Administració de Seguretat a través d’una sol·licitud de transparència, també detalla on s’estan desplegant totes aquestes càmeres. Així, la zona més vigilada per part de l’administració pública són les Rambles, que concentra fins a 63 dispositius de videovigilància. Per darrere hi ha el Gòtic Sud i Nou Barris, amb 58 càmeres; l’Eixample, amb 57; l’Anella Olímpica, amb 31; Bellcaire, amb 30; el Born, amb 29 i el Raval, amb 27.

Per districtes, el que compta amb un nombre més elevat de càmeres autoritzades és Ciutat Vella, una àrea altament transitada per turistes que concentra el Gòtic Sud, les Rambles, el Born i el Raval, amb 204. El segueixen l’Eixample (103), Nou Barris (58), Sants-Montjuïc (44), Sant Andreu (21) i Horta-Guinardó (11).

Altres llocs freqüentats pel turisme que reuneixen cada vegada més sistemes de videovigilància són la Sagrada Família, amb 16 càmeres, o els búnquers del Carmel, amb 11.

El consistori assegura a aquest diari que les càmeres «arribaran a tots els districtes de la ciutat» i que la CCDVC avala un desplegament «molt garantista» d’aquests dispositius de videovigilància.

Zones d’alta criminalitat

L’Ajuntament de Barcelona també vincula la instal·lació de càmeres a la «dissuasió» de delictes. Batlle va assegurar a l’agost que el lloc on es col·loquen es determina basant-se en tres elements: el terrorisme, la massificació i l’activitat delictiva. La ciutat comtal és la segona de l’àrea metropolitana en la qual més població ha sigut víctima de l’algun delicte (28,6%), segons l’última edició de l’índex de victimització que elabora anualment l’Institut Metròpoli. Per districtes, les dades oficials mostren que els més afectats són Ciutat Vella (29,9%), Sant Andreu (24,4%) i l’Eixample (24,1%).

Notícies relacionades

L’episodi de pluges «més extraordinari en 60 anys» a Barcelona: 50 despreniments, dues escoles tancades i sis famílies evacuades

Un menor de 12 anys desapareix a Granollers i les pluges dificulten l’operatiu dels Mossos

Recentment, el consistori ha celebrat que la criminalitat a Barcelona ha caigut un 11,2% durant els primers sis mesos del 2026, un descens que en les seves notes públiques ha atribuït, en part, a l’ampliació de la xarxa municipal de videovigilància. No obstant, fonts de l’Ajuntament han explicat a EL PERIÓDICO que encara no es pot concloure que el desplegament de càmeres es tradueixi en una reducció més elevada de la delinqüència.

La societat civil ha reaccionat a aquesta estratègia amb escepticisme. Barcelona i cada vegada més ciutats catalanes «estan utilitzant l’amenaça terrorista per anar construint un panòptic digital» que «obre la porta a la vigilància amb algoritmes i al deteriorament de la democràcia», adverteix Judith Membrives, investigadora de l’IN3 de la UOC i responsable d’IA i Drets Humans a Lafede. «Saber-te vigilat fa que canviïs la teva manera d’estar al carrer i això pot suposar una restricció de drets».