El bar dels horrors

"És el bar de terror més brutal", prometen els reels. Ja s’ha fet viral, és clar. Neo Caja Negra (Torrent de l’Olla, 121), el primer bar-museu dels horrors de Barcelona. Serveixen begudes amb ganivets i ulls comestibles, cerveses amb Frankenstein a l’etiqueta i fins i tot bosses de sang take away. Al segon glop et passen les ganes de córrer cap a la llum com Carol Anne a Poltergeist. Òbviament hi ha un bany per cagar-se de por ple de regalims de sang. "Va bé –diuen– perquè la gent no tarda al lavabo".

A l’entrada et rep un Nosferatu de mida real, un esquelet –es diu Paco– i una pica d’aigua beneita. "Poso aigua destil·lada, que no es corromp", somriu el Benito. Ja hi ha clients esperant a la porta abans d’obrir. "Aquí venen vampirs", diu amb to rutinari. També sol entrar a prendre alguna cosa un paio disfressat de Predator. "I a les tres de la matinada – riu l’amo– ja venen els zombis".

Benito Lorente, 60 anys. Va començar a col·leccionar "aquests bitxos", que diu ell, per superar la por de Freddy Krueger. Ara el té per tot arreu. "El meu company de fatigues", el mira amb carinyo. Se li ha escapat de les mans, reconeix. "L’horror és molt addictiu".

¿Quants diners es deu haver gastat? "No ho sé, ni ho vull saber", s’encongeix d’espatlles. Només de bustos, deu haver-hi 80 figures, les va comptar un dia el Dopa, el cambrer. "Avui m’ha arribat aquest d’Holanda". El Benito t’ensenya al mòbil un nen amb impermeable groc com el d’It –"mida real"– i el pallasso Pennywise sortint de la claveguera. ¿La peça més cara? "El Nosferatu que hi ha a la porta. Mil euros". Però al que té més afecte és al Predator que penja rere la barra. "Està fet per un mestre faller amb paper maixé". I això no és res. Encara queda bona part de la seva col·lecció de terror a Terrassa, al seu primer bar-museu. "És gairebé el doble que aquest". Encara té a dins fins un Austin 7 de 1926 envaït de gremlins. 39 anys va estar obert.

Glops esborronadors

"No són còctels –puntualitza l’amo–. Això és un antre, són horror drinks", riu. Hi ha begudes esborronadores ideals per a selfies. Són begudes temàtiques que se serveixen amb ulls i cervells de gominola, xeringues i ganivets de pega. Inspirats en Chucky, La Cosa, Michael Myers, Divendres 13. Fins i tot la cervesa és instagramejable. És vermella i la serveixen amb un posavasos lluminós. "Només la venem nosaltres", treu pit Benito. It’s alive, es llegeix a l’etiqueta amb Frankenstein. Potser mors de por, però no de gluten. És sense.

Notícies relacionades

Els ‘influencers’, claus per detectar les noves estafes

El frau elèctric aflora entre els nous bufets lliures ‘low cost’ de BCN

"¿No passen coses aquí?", els solen preguntar. "Al final et trobes amb gent a qui li atrau la foscor, l’horror i t’expliquen unes històries...", esbufega el Dopa, el cambrer. Ell no se sorprèn. Al bar ha arribat a muntar un ritual de vampirs. Aquí va gravar el seu primer curt: Vampiria.

"De vegades dormo aquí i no passa res", diu el Benito. "Han caigut ampolles soles de la prestatgeria", explica com si res. ¿Què li fa por a ell? "Els humans", riu.