La justícia tomba el recurs final per frenar els mil pisos de Cosme Toda

Els macroblocs que ja defineixen el perfil urbà entorn de la històrica fàbrica Cosme Toda de l’Hospitalet de Llobregat no faran marxa enrere. La justícia ha tombat els últims intents dels Comuns de frenar les últimes fases d’urbanització del complex.

Així ho estima una sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El text, amb data d’abril del 2026, deixava oberta la porta a recórrer la decisió al Tribunal Suprem. Amb tot, Laura Alzamora, regidor dels morats a l’hemicicle hospitalenc, apunta que la seva formació ha decidit no seguir amb el procediment perquè "s’allargaria molt el procés i no entraria en el fons de l’assumpte".

La regidora remarca que la sentència se centra en una qüestió de forma i en els costos que la revisió podria tenir en habitatges ja comercialitzats, una cosa que "considera greu". "El nostre objectiu no era generar un problema a les persones que viuen allà, sinó evidenciar que hi ha hagut una irregularitat. Volíem que servís, com a mínim, per regular la segona fase, que no s’ha construït", apunta Alzamora.

El 2022, els Comuns van reclamar a l’Ajuntament de l’Hospitalet una revisió d’ofici de la modificació del Pla General Metropolità (PGM), que el 2008 va permetre que el sòl industrial a l’entorn de l’antiga fàbrica passés a ser residencial per construir prop de 900 habitatges distribuïts en vuit blocs. També van reclamar que es revisessin els actes derivats de la modificació i la nul·litat de l’aprovació definitiva de la modificació esmentada per "incomplir les normes del PGM", segons la literalitat d’un dels recursos.

El consistori va inadmetre la revisió dels actes derivats i va remetre a la Generalitat la revisió del PGM, que també va acabar sent rebutjada. Després es van obrir dos fronts judicials el 2023 a iniciativa dels Comuns: un contra la negativa a revisar d’ofici la modificació del PGM, que culmina en la sentència del 2026; i un altre contra els actes derivats, com les llicències i el projecte d’urbanització, sobre els quals els Comuns també van demanar paralitzar les obres cautelarment.

Informe pericial

Notícies relacionades

L’episodi de pluges «més extraordinari en 60 anys» a Barcelona: 50 despreniments, dues escoles tancades i sis famílies evacuades

Un menor de 12 anys desapareix a Granollers i les pluges dificulten l’operatiu dels Mossos

Aquesta última petició va ser rebutjada per un jutjat de Barcelona el 2023 i confirmada pel TSJC el 2025, al considerar que, a efec- tes cautelars, no s’havia acreditat una nul·litat radical i que havia "de prevaler l’interès públic", ja que la suspensió era suscepti- ble de "comportar perjudicis per als interessos generals" per afectar l’estabilitat del planejament en vigor així com "la seguretat jurídica de la ciutadania i dels operadors afectats".

Les demandes es recolzaven en un informe pericial, encarregat pel mateix grup, que va assenyalar que aquesta modificació del PGM "incompleix" l’article 264 de les normes que regulen les hores de sol mínimes que hauria de rebre un habitatge en el moment més desfavorable de l’any (el mes de gener) per tenir "una intimitat, una il·luminació i un aïllament adequats". És a dir, que "no compleix l’obligació" que tots els habitatges han de tenir almenys una hora de sol al dia.