L'Hospitalet culminarà la construcció del miler de pisos de Cosme Toda després que la justícia tombi l'últim recurs contra el pla

Així ho estima una sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la qual ha tingut accés aquest diari. El text, amb data d'abril d'aquest 2026, deixava oberta la porta a recórrer la decisió al Tribunal Suprem. Amb tot, Laura Alzamora, regidora dels morats a l'hemicicle de L’Hospitalet, apunta que la seva formació ha decidit no continuar amb el procediment perquè «s'allargaria molt el procés i no entraria en el fons de l'assumpte».

La regidora remarca que la sentència se centra en una qüestió de forma i en els costos que la revisió podria tenir en habitatges ja comercialitzats, cosa que considera «greu». «El nostre objectiu no era generar un problema a les persones que hi viuen, sinó evidenciar que hi ha hagut una irregularitat. Volíem que servís, com a mínim, per regular la segona fase, que no s'ha construït», apunta Alzamora.

Dos revessos

El 2022, els Comuns van reclamar una revisió d'ofici a l'Ajuntament de L’Hospitalet de la modificació del Plan General Metropolitano (PGM) que el 2008 va permetre que el sòl industrial a l'entorn de l'antiga fàbrica passés a ser residencial per construir prop de 900 habitatges distribuïts en vuit blocs. També la revisió dels actes derivats d'aquesta modificació i la nul·litat de l'aprovació definitiva de l'esmentada modificació en «incomplir les normes del PGM», segons la literalitat d'un dels recursos.

El consistori va inadmetre la revisió dels actes derivats i va remetre a la Generalitat la del PGM, que també la va rebutjar, després de la qual cosa es van obrir dos fronts judicials el 2023 a iniciativa dels Comuns: un contra la negativa a revisar d'ofici la mateixa modificació del PGM, que culmina en la sentència de 2026; i un altre contra els seus actes derivats, com les llicències i el projecte d'urbanització, sobre els quals els Comuns també van demanar la paralització cautelar de les obres.

Aquesta última petició va ser rebutjada per un jutjat de Barcelona el 2023 i confirmada pel TSJC el 2025, en considerar que, a efectes cautelars, no s'havia acreditat una nul·litat radical i que havia de «prevaler l'interès públic», atès que la suspensió era susceptible de «comportar perjudicis per als interessos generals» en afectar l'estabilitat del planejament vigent i «la seguretat jurídica de la ciutadania i dels operadors afectats».

Un informe pericial

Les demandes es basaven en un informe pericial, encarregat pel mateix grup i signat pel perit Isidre Santacreu, que va assenyalar que aquesta modificació del PGM «incompleix» l'article 264 de les normes que regulen les hores mínimes de sol que hauria de rebre un habitatge en el moment més desfavorable de l'any (el mes de gener) per a «una intimitat, il·luminació i aïllament adequats». És a dir, que «no compleix l'obligació» que tots els habitatges han de tenir almenys una hora de sol al dia.

Segons el recurs dels Comuns i l'esmentat document, l'aplicació de la normativa als terrenys de Cosme Toda podria suposar reduir l'edificabilitat de l'àmbit en «un 34%». D'aquesta manera, segons el text, la modificació adoptada per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona de la Generalitat el 2008 es va basar en una informació que «falseja» les ombres projectades pels edificis de l'àmbit de Cosme Toda.

Tal com indicaven les demandes, aquesta informació va portar al fet que «tots els actes derivats de la modificació estan viciats de nul·litat», per la qual cosa consideraven que les obres s'«haurien de paralitzar immediatament».

La sentència del 2026

La Sala del TSJC tanca la via utilitzada per intentar reobrir l'aprovació urbanística de Cosme Toda, tot i que tampoc declara que tots els aspectes tècnics del planejament siguin correctes. Així, es limita a concloure que la revisió d'ofici plantejada per L’Hospitalet en Comú Podem no pot prosperar en els termes en què va ser formulada. El tribunal considera que, tot i que els recurrents presentaven la seva petició com una revisió de l'acte administratiu que va aprovar la modificació del PGM, els seus arguments i la prova pericial atacaven en realitat el contingut del mateix planejament. Per al tribunal, això equival a promoure la revisió d'una disposició general, una iniciativa reservada a l'administració i que no pot ser instada per un particular.

Notícies relacionades

Una última bala per (intentar) frenar la urbanització de Cosme Toda

Els ‘influencers’, claus per detectar les noves estafes

El TSJC tampoc accepta que els possibles errors permetin parlar d'una nul·litat radical per haver-se prescindit del procediment legalment establert. La Sala recorda que aquest motiu de nul·litat s'interpreta de manera «molt restrictiva» i que per a això s'hauria d'haver prescindit «totalment i absolutament» del procediment. A Cosme Toda, «no s'acredita cap defecte formal necessari que es pugui qualificar de tal rellevància que la seva omissió sigui equivalent a l'omissió total i absoluta del procediment administratiu que afecta l'acte originari», diu el text.

A això, s'hi afegeix un argument de seguretat jurídica. Quan es va demanar la revisió ja havien passat 14 anys des de l'aprovació de la modificació del PGM, i durant aquest temps el planejament havia desplegat efectes: hi havia llicències en execució i habitatges destinats a la seva comercialització. El TSJC adverteix que anul·lar ara el planejament «pot afectar interessos de tercers de bona fe», circumstància que encaixa en els límits que la llei imposa a la revisió d'actes ferms pel temps transcorregut i pels drets consolidats. Més enllà de desestimar el recurs dels Comuns, el tribunal també els imposa el pagament de les costes del procés fins a un màxim de 3.000 euros.