BCN elabora una estratègia amb 44 mesures per prevenir els suïcidis

L’estratègia té tres línies mestres. D’una banda, la prevenció davant les "ideacions, temptatives i situacions de patiment emocional" com la soledat no desitjada, l’aïllament social, el malestar emocional i les desigualtats socials. També la detecció que garanteixi "una resposta precoç, coordinada i sostinguda per a les persones en risc i el seu entorn". Finalment, el seguiment dels casos, per a la qual cosa és clau la consolidació de la Xarxa de Prevenció de la Conducta Suïcida "com a espai de coordinació, desplegament i contrast" de l’estratègia. Tot això quedarà emmarcat en 44 accions, "que s’aniran adaptant per donar resposta a les necessitats emergents", i de les quals destaca l’elaboració d’un "mapa de punts calents a l’espai públic".L’estratègia consta de tres línies mestres. D’una banda, la ja esmentada prevenció davant les "ideacions, temptatives i situacions de patiment emocional" com la soledat no desitjada, l’aïllament social, el malestar emocional i les desigualtats socials. Però també la detecció que garanteixi "una resposta precoç, coordinada i sostinguda per a les persones en risc i per al seu entorn". Finalment, el seguiment dels casos, per a la qual cosa resulta clau la consolidació de la Xarxa de Prevenció de la Conducta Suïcida "com a espai de coordinació, desplegament i contrast" de la nova estratègia. Tot això quedarà emmarcat en 44 accions a desplegar, "que s’aniran adaptant per donar resposta a les necessitats emergents", i de les quals destaca l’elaboració d’un "mapa de punts calents a l’espai públic".

Llocs amb més risc

Aquest mapa servirà per "posteriorment analitzar quines mesures preventives es poden aplicar, com barreres físiques o la senyalització dels recursos" que tenen al seu abast les persones que es trobin en aquesta situació. Villanueva i la cap del Departament de Salut Mental, Lídia Ametller, van explicar que s’elaborarà un document de treball que permetrà assenyalar aquells llocs on l’espai públic pot ser més sensible perquè les conductes suïcides es puguin produir i actuar de manera preventiva en aquelles localitzacions. Així mateix, no es descarta que sigui jurídicament viable que la Guàrdia Urbana pugui disposar de les dades del mapa. "Un cop detectat el punt, es valorarà quines mesures es poden instal·lar".Aquest mapa servirà per "posteriorment analitzar quines mesures preventives es poden aplicar, com barreres físiques o la senyalització dels recursos" que tenen al seu abast les persones que es trobin en aquesta situació. La regidora Villanueva i la cap del Departament de Salut Mental, Lídia Ametller (que també ha pres part en la presentació de l’estratègia) han explicat que s’elaborarà un document de treball que permetrà assenyalar aquells llocs on l’espai públic pot ser més sensible perquè les conductes suïcides es puguin produir i actuar de manera preventiva en aquelles localitzacions. Així mateix, no es descarta que sigui jurídicament viable que la Guàrdia Urbana de Barcelona pugui disposar de les dades del mapa: "Una vegada detectat el punt, es valorarà quines mesures es poden instal·lar".

Notícies relacionades

Nova jornada de vaga als autobusos de Barcelona: aquests són els horaris i els serveis mínims

Barcelona fa una segona compra «antidesnonaments» en 24 hores: un solar ocupat del Raval amb una intrahistòria polèmica

Es preveuen cartells com els que des de fa un any es veuen al metro de Barcelona, que recorden l’existència d’un telèfon d’ajuda (900 925 555). Actualment, hi ha 11 senyalitzacions a la xarxa de metro, tot i que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va anunciar que col·locarà aquests rètols a cada parada de les línies 1, 2, 3, 4 i 5. El 2023, TMB va donar per primera vegada dades sobre suïcidis al metro: 126 atropellaments des del 2019 fins a mitjans de setembre del 2023.

Villanueva i Ametller van assegurar que la taxa de suïcidis a Barcelona "es manté estable des de fa uns 10 o 15 anys". El 2023, 117 veïns es van treure la vida. El 2024 es van registrar 1.128 episodis d’ideació i 860 temptatives. Aquestes conductes van augmentar a partir del 2021, sobretot en perfils joves, "coincidint amb l’empitjorament de la salut mental observat a conseqüència de la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia", estableix el consistori.