Una vintena de gitanos entra a la universitat aquest curs

Des del 2018, les universitats catalanes reserven un mínim d’una plaça de cada titulació per a estudiants gitanos, amb l’objectiu de reduir la seva infrarepresentació en els estudis universitaris, en els quals actualment tot just un centenar d’alumnes són gitanos. En l’àmbit estatal, només el 0,8% de l’alumnat de l’esmentat col·lectiu arriba la titulació universitària. A més de la reserva de places, altres ajuts afavorits per la Generalitat ofereixen assessorament i recursos als estudiants gitanos que es decideixen per cursar estudis superiors.

Així, en aquest curs que comença, una vintena de joves (i no tan joves) gitanos començaran els estudis universitaris en diferents centres de Catalunya. A inicis de setembre, els consellers de Drets Socials, Raül Moreno, i d’Universitats i Recerca, Núria Montserrat, van rebre aquesta vintena de preuniversitaris en una de les sales de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona per parlar amb ells sobre "les necessitats i sobretot sobre les oportunitats" que se’ls obren amb l’inici dels seus estudis superiors: "La universitat és el veritable motor d’ascensor social de la societat catalana", va indicar Montserrat. "Encara tenim una prevalença de l’abandonament escolar per part del col·lectiu gitano, sobretot a l’ESO", va lamentar, per la seva banda, Moreno.

Una de les metes que persegueixen les polítiques de la Generalitat incideix en la capacitat de penetrar en les xarxes del col·lectiu: "Quan una persona gitana estudia una carrera universitària, el seu entorn ho sap i coneix que no només és possible estudiar a la universitat, sinó que això comporta ser una persona professional en el teu àmbit –va afirmar el conseller de Drets Socials–, cosa que té un efecte de xarxa en el conjunt de la comunitat gitana". "L’objectiu és que aquests joves puguin convertir-se en referents" va rematar la titular d’Universitats i Recerca.

Referent

En efecte, durant el col·loqui que els dos consellers van mantenir amb els futurs alumnes, alguns van destacar la figura del referent com a bàsica per decidir-se per estudiar una carrera. Un jove va admetre que "veia impossible" fer carrera, ja que "amb prou feines hi ha referents gitanos a la universitat"; però que quan en va conèixer un, va canviar d’opinió.

Notícies relacionades

Les restriccions per la pesta porcina esgotenrestauradors de Collserola

BCN augmenta l’oferta de metro a les línies L1 i L5 a causa de més demanda

Per Janira Puig Cortés, de 18 anys i veïna de Cambrils, els referents positius els tenia a casa: "La meva família sempre m’ha transmès la importància d’estudiar i de formar-te com a persona per poder tenir un criteri propi i poder veure els problemes del món", afirma aquesta estudiant, que en pocs dies començarà a cursar Dret i Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona. A més del recolzament familiar, Puig destaca el paper de l’Administració: "Una amiga de la família que treballa en projectes d’integració del poble gitano em va donar a conèixer el projecte de la Generalitat mitjançant el qual es reserven places universitàries per al col·lectiu gitano".

La consellera de Recerca i Universitats va recordar que les PAU per a alumnes que acaben d’aprovar el batxillerat no són l’única entrada al món universitari. És el cas de Juan José Pisa Flores, de 35 anys i de Castellbisbal. Va començar a treballar a l’Hospital de Bellvitge com a zelador i, a poc a poc, "va descobrir" la infermeria. El camí va ser llarg. Primer va cursar un grau mitjà i després un de superior i aquest curs començarà la carrera d’Infermeria: "Tinc una mica de por, no sé com serà, però m’il·lusiona molt poder treballar en el meu àmbit, i sé que els companys m’ajudaran, cosa que ho fa tot més fàcil".