Les rendes per lloguers i inversions accentuen la desigualtat entre barris

"Entre el 2022 i el 2023, la renda per càpita de Barcelona va créixer gairebé un 13%, i les rendes mixtes, un 24,5%", xifra l’Oficina Municipal de Dades. Encara més, el departament de l’Ajuntament concreta que l’agregat de rendes mixtes amb rendes de la propietat i altres transferències corrents va créixer un 87,7% el 2023. "Sota aquest concepte hi ha rendes empresarials, d’autònoms, de la propietat, d’actius financers... És lògic que apareguin en territoris amb més renda", comenta l’organisme responsable de les estadístiques municipals. Els barris més benestants també són els que donen més pes a les rendes mixtes com a font d’ingressos, com passa als districtes de Sarrià-Sant Gervasi (44% en l’estructura del compte de la renda), les Corts (35%) i l’Eixample (30%).

Polarització socioeconòmica

L’Oficina de Dades recorda que "la pandèmia del 2020 va suposar una aturada general de l’activitat econòmica" en què les mesures de protecció social van sostenir les franges desfavorides i van moderar la desigualtat. "El 2023 es va produir una forta recuperació econòmica que es mostra més intensa en l’augment de rendes mixtes, que venien d’uns nivells molt baixos, i la reducció del pes de les prestacions socials –explica–. En conseqüència, els barris amb un nivell de renda més alt tenen un creixement més elevat, i això fa que augmentin les diferències entre barris".

El professor agregat de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona (UB) Lluís Frago interpreta la "diferent intensitat" en l’increment de la renda entre els barris de Barcelona com el reflex d’un "procés més general de polarització socioeconòmica i d’aprofundiment de les desigualtats urbanes". "Els mecanismes d’acumulació i concentració de la riquesa –particularment les rendes derivades del capital, però també els salaris associats als segments més qualificats del mercat laboral– tendeixen a beneficiar i a concentrar-se en espais que ja partien de posicions favorables", exposa. Frago afegeix que "als barris amb menys renda tenen un pes comparativament més important els salaris baixos, les situacions de precarietat laboral i les transferències socials, factors que limiten la seva capacitat relativa de creixement i contribueix a reproduir les diferències territorials existents".

Claudio Milano, professor del Departament d’Antropologia Social de la UB, afirma que les causes darrere dels contrastos "són les de sempre". "D’una banda, el capital i, de l’altra, un mercat de treball especialitzat en el turisme, l’hostaleria i el comerç, que genera moltíssima feina però mal pagada, amb estacionalitat i jornades parcials", analitza.

Milano postil·la que "una part del que guanyen les seccions riques són rendes immobiliàries que paguen les seccions pobres: el lloguer que surt de la Barceloneta cada dia 1 acaba comptabilitzant com a renda a Sarrià. La desigualtat entre barris no és la fotografia de dues ciutats que s’ignoren, és part d’una estructura urbana desigual. Són vasos comunicants".

Revalorització i expulsió

Milano avisa que hi ha barris amb un nivell d’ingressos per càpita que prospera com a "resultat de l’expulsió" de residents sense possibilitat d’assumir l’encariment dels costos. En aquest sentit, adverteix que darrere la pujada de barris com el Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i la Barceloneta a la taula de la renda a Barcelona hi ha la "substitució de veïns" per població amb més bona remuneració. "Al seu lloc ha entrat un perfil de resident nou, de vegades estranger, amb feina telemàtica i amb ingressos declarats molt per sobre de la mitjana local", apunta.

Notícies relacionades

Un menor de 12 anys desapareix a Granollers i les pluges dificulten l’operatiu dels Mossos

Christophe Martinot: "Barcelona atrau talent, creativitat i perfils diversos"

Sobre aquests mateixos llocs de Ciutat Vella, Frago indica que, "tot i que el seu ascens en el rànquing és més moderat, la seva elevada centralitat urbana exerceix una atracció residencial creixent sobre població amb una capacitat adquisitiva superior". "Aquesta dinàmica s’ha de relacionar amb processos de revalorització immobiliària, transformació de l’estructura residencial i substitució progressiva de determinats perfils socioeconòmics, tot i que amb intensitats i característiques diferents segons el barri", puntualitza.

Segons l’Oficina Municipal de Dades, les zones que més escalen en la classificació per ingressos "combinen un fort augment de les rendes del treball, acompanyades en general d’augments rellevants de les rendes mixtes". Afegeix que són veïnats que "han patit una transformació urbana notable". Al seu torn, avalua que els que baixen més posicions "estan en posicions mitjanes" i "han quedat més estancats, amb creixements moderats de rendes salarials i rendes mixtes".