Els veïns del Putxet presentaran una demanda col·lectiva pels danys

L’advocada va apuntar cap a una reclamació contra la Generalitat de Catalunya per ser la promotora de les obres i que, posteriorment, el mateix Govern podrà reclamar a les empreses responsables dels treballs. El full de ruta habitual en aquests casos és que els demandants i l’administració pública iniciïn un procés de negociació a partir de la reclamació. La lletrada Pérez-Pozo Toledano també va portar les reclamacions per l’enfonsament del Carmel de fa dues dècades.

L’advocada va assegurar que el dany causat als veïns és "irreparable" i va remarcar que, malgrat que reclamaran indemnitzacions econòmiques, ningú traurà la "por" generada als veïns i comerciants afectats pel forat provocat per les obres de l’L9 fa dos mesos. La línia argumental dels veïns és basar la demanda en el principi culpa in vigilant, que fa referència al fet que, quan es contracta una feina, "cal vigilar que es faci bé".

"Fa dos mesos que som fora de casa, i el que ens queda", afirma la Patricia, de 42 anys, una de les afectades. La veïna assegura que han fet entrevistes individualitzades de cara a la demanda col·lectiva. "La nostra casa és plena de finestres que no tanquen, portes que no tanquen, cal pintar tota la casa... S’han de fer obres fortes, esquerdes per on passa la llum", lamenta la Patricia.

Aquesta concreció il·lustra els tres tipus de perjudicis als quals al·ludiran els veïns. En primer lloc, els materials, tals com les esquerdes o els desperfectes als habitatges. En segon lloc, els personals, entre els quals es troben els possibles danys físics, psicològics i morals provocats per l’evacuació i la incertesa. Finalment, els veïns reclamaran els perjudicis econòmics, com la pèrdua d’ingressos dels comerços i la possible reducció del valor dels immobles.

El retard de la tornada a casa

Més d’un terç de veïns afectats pel forat ocasionat per les obres de l’L9 del metro al barri del Putxet el 7 de juliol han passat l’estiu sense poder tornar a casa seva. L’última notícia que van rebre abans que comencés el mes d’agost va ser que una nova esquerda que va ser trobada al soterrani del número 2 del carrer de Rubinstein retardaria fins almenys aquest setembre el seu retorn.

A finals d’agost, Pilar Díaz, delegada del Govern a Barcelona, va anunciar que una de les quatre finques que quedaven per tornar ho podrà fer en unes cinc o sis setmanes, però les altres tres han d’esperar fins a principis del 2027 per motius de seguretat.

Ho va explicar Díaz juntament amb Ramón Ramírez, director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, i Sebastià Massagué, director de Bombers de Barcelona, que van desvincular la nova esquerda trobada a finals de juliol amb el retard de la tornada dels veïns. Concretament, tenen llum verda per tornar entre finals de setembre i principis d’octubre 15 habitatges i un local ubicats al bloc 5 del carrer de Teodora Lamadrid, mentre que els números 2 i 4 del carrer de Rubinstein i el 3 de Teodora Lamadrid no tindran més notícies fins a les portes de l’any que ve.

Notícies relacionades

L’episodi de pluges «més extraordinari en 60 anys» a Barcelona: 50 despreniments, dues escoles tancades i sis famílies evacuades

Un menor de 12 anys desapareix a Granollers i les pluges dificulten l’operatiu dels Mossos

"S’han de fer totes les tasques de consolidació del terreny, i això no depèn estrictament dels recursos que hi posem sinó de la quantitat de material que el terreny accepta", va argumentar per apuntalar la seguretat dels afectats Ramírez, que especifica que fins a principis d’any no es podrà establir una data de retorn concreta per als afectats.

Fins a finals d’agost, 54 dels 87 habitatges afectats tenien el vistiplau dels tècnics i el 38% restant havien quedat a l’espera de més novetats. Després de l’anunci de Díaz, queden sense tornar a curt termini un total de 18 habitatges i set dels 16 comerços afectats. Però l’estimació del temps que comporta consolidar el terreny i, per tant, el retard venen després de "moltes hores d’injecció de ciment". Per això, en casos com el del número 2 del carrer de Rubinstein, un dels edificis amb més danys més estructurals, es necessitarà un procés de reparació encara més llarg.