Ciutat Vella millora en el rànquing dels barris més rics de BCN

Del balanç municipal del 2023 i comparant-lo amb la mateixa font des del 2015 es desprèn que la distribució del poder adquisitiu es manté més aviat estable a Barcelona. Sarrià-Sant Gervasi i les Corts continuen copant les rendes més altes, mentre que les més baixes es concentren a Nou Barris i altres zones del costat Besòs.

La renda disponible als domicilis i dividida per persona va pujar de 19.334,55 euros el 2015 a 24.862,78 euros el 2023 de mitjana, un 28,60% més en vuit anys. Les Tres Torres presumeix de ser el barri amb més renda segons l’última estadística (49.219,08 euros), on més puja la quantitat total per resident en comparació amb el 2015 (16.575,13 euros) i també en increment percentual respecte a fa 11 anys (50,8%). La Marina del Prat Vermell empata amb les Tres Torres en el tant per cent de creixement, tot i que amb una mitjana de guanys més baixa, de 19.073,66 euros, que equival a 6.421,34 euros més que en la dècada anterior. Ciutat Meridiana perdura com la zona amb l’import més baix a l’abast per habitant (13.351,46 euros) i on els beneficis han pujat menys (2.384,35 euros). En canvi, Sant Genís dels Agudells és el barri on menys ha crescut la renda en percentatge, amb un 15,6% de variació.

Mentre els extrems amb les rendes més acomodades i les més pobres persisteixen sense alteració, sí que es donen oscil·lacions en la classe mitjana dels veïnats. Dels 73 barris de la ciutat, 28 han escalat en la classificació d’ingressos disponibles per veí, a l’experimentar un creixement superior al de la mitjana des de la dècada passada. En canvi, 35 barris reculen posicions mentre que 10 conserven el lloc en la llista. Tot i que el progrés sigui dispar, cap barri perd capacitat econòmica.

Al desgranar les dades, s’observen cinc barris que ascendeixen entre set i 14 llocs en el rànquing d’ingressos. L’auge de la construcció d’habitatges en els últims anys, augments de població notables i reformes urbanístiques que han modificat el paisatge d’alguns veïnats explica la progressió. També trasllueixen variacions en el teixit social, ja siguin fruit de l’arribada d’habitants per poblar noves promocions o efecte de processos de gentrificació.

La Clota remunta

Així, la Clota, amb poc més de 1.000 habitants, és el racó de Barcelona que més avança en la classificació de renda, al remuntar del lloc 46 al 32 en vuit anys. Els ingressos mitjans van millorar un 33,5% al barri del 2015 al 2023, al mateix temps que es va enfilar al tercer lloc per augment de població (un 29% més) i al segon amb més domicilis construïts, a l’acabar-se 209 habitatges, el 75,45% sobre els existents.

La Marina del Prat Vermell va incrementar els residents en un 49,6% i va ser on més es va edificar en proporció. Amb 595 pisos nous, un 111,63% del parc habitable es va construir entre el 2015 i el 2023. Fins i tot en la part baixa, es va elevar de la posició 65 a la taula de riquesa per càpita. El Gòtic va ser el barri que més va ampliar la seva població, tot i que amb prou feines es va dotar de 102 habitatges nous. Se li atribueix un creixement poblacional del 57,7%, amb 8.946 persones més censades. Va pujar de la posició 55 a la 46 en la classificació d’ingressos, al mateix temps que va ser la zona que més va rotar de població –amb una taxa de renovació de 355,89 persones per cada 1.000– i amb més habitants amb menys de cinc anys d’empadronament, el 58,7%.

Dos barris més de Ciutat Vella van seguir una tònica similar a la del Gòtic entre el 2015 i el 2023. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera va pujar 12 esglaons en el rànquing de renda, del lloc 54 al 42, es va aixecar com el segon veïnat amb més taxa de canvi de població (308,91 persones per cada 1.000) i un 47% dels seus habitants havien arribat feia menys d’un lustre. La Barceloneta va ascendir de la posició 57 a la 50, va ser el quart barri amb més rotació (289,82 persones per cada 1.000) i el 43,5% dels seus habitants no feia més de cinc anys que hi residien.

Al seu torn, sis barris van perdre entre cinc i 10 llocs en la classificació. No significa que la seva població guanyés menys el 2023 que vuit anys abans, però van presentar augments més moderats, sempre inferiors a la mitjana de la capital. La Sagrada Família va descendir cinc llocs, del 20 al 25, amb un increment de la renda disponible del 21%, gairebé vuit punts menys que el conjunt de Barcelona. Tot i que amb una taxa de rotació més aviat alta (220,98 persones per 1.000 habitants), només va créixer un 1,2% en població i es van aixecar 190 pisos entre el 2015 i el 2023, un 0,82% del parc immobiliari.

Porta i la Sagrera

Dos barris pròxims van flaquejar a la taula d’ingressos: Porta va passar del lloc 50 al 55 i la Sagrera, del 37 al 43. L’alça de les seves retribucions no va arribar al 19%. La Sagrera va registrar un 3,5% més d’empadronats entre el 2015 i el 2023, a l’espera que s’erigeixin 11.347 pisos en el seu contorn en els pròxims anys. Dos barris contigus més, Sant Genís dels Agudells i la Vall d’Hebron, van retrocedir cinc esglaons en la llista. Sant Genís va baixar del 48 al 53, mentre que la Vall d’Hebron ho va fer del 19 al 24, després d’anotar-se un 21,2% d’augment de renda.

Sense sortir de l’entorn de la Vall d’Hebron, Montbau es va desplomar 10 posicions en el rànquing d’ingressos, la caiguda més gran a Barcelona. La renda es va ampliar un 17,7%, el segon increment més curt de la sèrie. Un tret comú dels tres barris veïns és que amb prou feines es van proveir de nous habitatges: en consten 25 d’edificats a Sant Genís dels Agudells entre el 2015 i el 2023 i cap a Montbau i la Vall d’Hebron. Tot i així, Sant Genís va guanyar un 9,9% de població, la Vall d’Hebron la va augmentar un 7,4% i Montbau, un 2,6%.

Al reduir l’anàlisi a les 1.068 seccions censals, s’aprecia que l’evolució econòmica no és uniforme als barris. Un cop d’ull carrer a carrer revela antagonismes amb escassos metres de separació, si bé la divisió territorial a l’escala més petita que compta amb estadístiques constata que les cotes de riquesa més grans s’aglutinen al quadrant nord-oest de la capital, mentre que els nivells més exigus estan més disseminats. Les 46 seccions més riques el 2023 es restringien a Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, amb uns emoluments de 44.228 a 54.089 euros disponibles per habitant de cada llar. Tot i que els dos districtes ja dominaven amb les vies més pròsperes el 2015, llavors es colaven nou seccions de l’Eixample, Sant Martí i Gràcia entre les 50 amb més fons en mans dels seus habitants. Vuit anys després, només en constava una de la Dreta de l’Eixample entre el mig centenar més acabalat. Quant a les més desfavorides, la dispersió és més gran. Entre les 50 amb menys beneficis el 2023 es comptaven 25 seccions de Nou Barris, 10 de Ciutat Vella, set de Sant Martí, sis de Sant Andreu i dues de Sants Montjuïc, sense gairebé distinció respecte al 2015.

Notícies relacionades

Els veïns de l’Hospitalet, entre la incertesa i la indignació després del temporal: «Aquí no puc viure perquè això tornarà a passar»

A peu de carrer | «El parc fluvial del Besòs està tancat perquè és impracticable, amb el riu fora del seu llit»

La bretxa s’eixampla

Els ingressos de la secció més rica el 2015, a la Bonanova, distaven 26.835 euros amb els de la més pobra, al Besòs i el Maresme, que repeteix com la menys afavorida el 2023, quan el separaven 42.992 euros de la més acomodada, a Sant Gervasi-Galvany. La bretxa entre les seccions al capdavant i les de la cua s’ha eixamplat de 17.356 euros el 2015 a 26.475 euros el 2023, una pujada del 52,5%. A part, les diferències dins d’un mateix entorn són remarcables: les retribucions a certs carrers de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el Gòtic o Gràcia han prosperat amb molta més intensitat que altres veïns, mentre que els increments vigorosos de renda es barregen amb els tènues a l’Eixample.