El turisme xinès torna a BCN i puja un 30% al triplicar els vols directes
La recuperació d’aquests turistes, que quasi van desaparèixer des de la pandèmia, atrau nous perfils i interessos i arriba a la seva quota històrica més alta a la ciutat. Fins al juliol ha arribat a 174.434 viatgers i 407.020 pernoctacions.
Després de la gairebé extinció del turisme xinès que va acusar Barcelona després de la pandèmia, el gegant asiàtic torna a deixar-se veure amb força als carrers de la capital catalana. En els set primers mesos de l’any és la nacionalitat que més ha crescut (30,2%) entre els visitants allotjats en hotels de la ciutat, i tot indica que superarà, de lluny, els més de 233.000 que va registrar el 2025, la seva millor dada en la sèrie històrica. Però, més enllà de xifres, el ressorgiment d’aquests turistes arriba amb nous perfils i hàbits: menys pes de les compres i més interès en experiències locals i gastronòmiques.
Fins al juliol, els viatgers xinesos van suposar un 3,25% del total dels hostes a Barcelona, com va avançar aquest diari el mes passat. Estan molt per sota del viatger internacional per excel·lència (14,7% dels EUA), però ocupen la setena posició en el rànquing de les nacionalitats estrangeres de turistes que pernocten en hotels.
Pes estratègic
En aquest context, els 174.434 comptabilitzats en set mesos destaca pel seu valor estratègic. És un dels mercats desitjables en la planificació de Turisme de Barcelona, perquè representa un viatger desestacionalitzat (no ve a l’estiu pel sol i platja, sinó durant tot l’any), amb alt consum d’activitats culturals, bon comprador, tranquil i cívic. El potencial de creixement d’aquest mercat és descomunal, però la capital catalana apunta a captar selectivament aquest visitant, que té interessos en l’experiència local genuïna i de nivell mitjà-alt i alt.
Precisament, la primera setmana d’octubre l’afluència de viatgers xinesos viurà el punt àlgid de visites, coincidint amb la seva golden week o període de vacances.
La seva presència és molt visible aquests dies perquè durant un parell d’anys pràcticament van desaparèixer. Tot i que Barcelona havia anat ampliant la quota d’aquest viatger, que el 2019 va arribar als 181.366 allotjats hotels de la ciutat, la pandèmia va tenir un efecte molt més marcat que en altres mercats. Amb dades recollides per l’Observatori del Turisme a Barcelona, el 2021 només van venir 13.748 xinesos i la seva recuperació va ser lenta. Un any més tard van ser-ne 62.816, i només en un any, el 2023, van pujar fins a 150.494, i ha seguit a l’alça amb una pujada del 40% un any després, aconseguint el seu rècord de 233.566 (+10,5% interanual) el 2025. En pernoctacions, van arribar a les 574.425. Mentre que fins al juliol del 2026 s’han comptabilitzat 407.020.
Dos elements han resultat clau en aquesta resurrecció. D’una banda, més agilitat en la tramitació dels visats que els permeten poder accedir als viatges de llarga distància. De l’altra, l’ampliació de les connexions aèries.
Fonts d’Aena detallen a aquest diari que abans de la crisi de la covid el mercat de la Xina i Hong Kong suposava un 47% de la quota asiàtica a l’aeroport del Prat. Operaven només dues companyies, amb 12 freqüències setmanals.
En canvi, en l’actualitat el mateix binomi arriba al 66% del mercat asiàtic, amb un creixement del 153%. Quatre companyies operen les rutes (Air China, Cathay, China Eastern i Shenzen), amb quatre destinacions (Hong Kong, Beijing, Shanghai i Shenzen), i els vols han arribat aquest estiu a pics de 38 freqüències setmanals, més del triple que en prepandèmia.
Com explica Amadeu Jansana, director d’Economia i Empresa de Casa Àsia a Barcelona, assenyala que ara les connexions surten també des de regions de l’interior del país i que això multiplica l’abast d’aquest mercat.
Nous viatgers i interessos
L’expert apunta que el viatger xinès que visita actualment Barcelona no és el que va començar a despuntar fa una dècada, quan era un gran comprador de luxe. Ara, tot i que conserva la passió pel shopping, els seus interessos inclouen les "experiències úniques" locals i sobretot les inquietuds gastronòmiques.
I és que el viatger xinès ja no només arriba com abans –en grans grups, sovint guiats per un acompanyant–, sinó també en parella, família o amb amics. També viatgen més joves i amb una mica més de "sofisticació", afegeix Jansana, amb perfils socials de nivell mitjà-alt. L’allotjament no és la seva prioritat pressupostària.
Notícies relacionadesDes d’El Corte Inglés constaten aquest gir experiencial cap a tot allò que estigui relacionat amb la gastronomia. El seu Club del Gourmet atrau també periodistes i influencers xinesos. Per animar aquest públic, disposen de quatre empleats que parlen xinès al seu establiment de la Diagonal, i dos més al de la plaça de Catalunya.
A la Roca Village, la destinació de compres de luxe de l’àrea de Barcelona, destaquen que, segons el seu registre de tax free, els visitants xinesos ocupen la primera posició destacada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Expert en seguretat sobre les fortes pluges i inundacions: «Un pàrquing subterrani es pot convertir ràpidament en una trampa»
- Al minut Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe
- Al minut Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions
- Al minut Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»
- Perfils psicològics Quan discrepar sempre acaba en batalla: per què hi ha persones que viuen instal·lades en el conflicte
