La pujada del tribut metropolità de l’àrea de Barcelona reactiva el rebuig veïnal: «És desproporcionada»

Ho estima així Armand Capdevila, portaveu de la Plataforma No Tribut AMB Unificada, que lidera les reivindicacions contra el tribut. «Hem comparat rebuts del 2025 i el 2026 i detectem increments desproporcionats de fins al 650%»,lamenta Capdevila. Les pujades més grans de l’impost metropolità s’esperaven als immobles superiors a un valor cadastral superior a 49.213,77 euros, ja que els que estan per sota d’aquesta xifra fins ara estaven exempts del tribut i la quota mitjana que començaran a pagar serà de 17,5 euros anuals, segons dades del mateix AMB.

Sobre aquests pisos, la gran majoria amplis i en bones zones, l’entitat veïnal està convençuda que els locals comercials «han sigut més afavorits amb el tribut del 2026» que les llars. Per il·lustrar-ho, Capdevila mostra els missatges que ha rebut de veïns de municipis com Sant Boi de Llobregat, Pallejà o Sant Vicenç dels Horts. «Jo pagava 16 euros i ara en pago 29», explica un veí. «Jo he calculat més d’un 70% més que l’any passat, ja està bé», addueix un altre. Un ciutadà de Pallejà qualifica l’increment d’«abusiu»: «He passat de pagar 43 euros a pagar-ne 112. Tot el meu suport a qualsevol acció de protesta», lamenta.

El malestar veïnal conviu amb el tribut metropolità especialment des del 2019, el punt d’inflexió de les crítiques ciutadanes. Va ser aleshores quan, arran d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), es va començar a cobrar als municipis de la segona corona metropolitana –Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès o Molins de Rei, per exemple–, que fins aleshores n’estaven exempts.

La recerca de l’encaix legal del Tribut

A la reforma fiscal que l’AMB acaba de tirar endavant l’han precedit converses entre l’administració metropolitana i el Ministeri d’Hisenda, tal com va avançar aquest diari. L’objectiu d’aquestes modificacions era trobar en la Llei d’Hisendes Locals un encaix legal per al tribut metropolità, de manera que la seva reformulació no afectés financerament l’AMB, que els darrers anys ha recaptat uns 130 milions d’euros amb aquest impost.

Malgrat la singularitat estatal que representa l’ens metropolità, la tensió a Madrid ha obstaculitzat que aquestes negociacions arribin de moment a bon port. L’ens metropolità està preocupat perquè la Justícia l’ha obligat executar una reforma fiscal en detriment dels contribuents particulars i amb la qual ha perdut 40 milions d’ingressos propis, posant en perill les seves inversions. L’escenari de bloqueig polític ha portat l’AMB a escalar institucionalment la seva reclamació al Congrés dels Diputats entorn d’aquest recàrrec sobre l’impost de béns immobles (IBI) únic a Espanya.

El gust de la reforma fiscal és agredolç a l’AMB perquè representa una victòria de les grans empreses en detriment de les economies domèstiques. Si fins ara els immobles en poder de les grans societats tributaven més, ara ho faran en la mateixa mesura que els particulars. És la conseqüència dels triomfs judicials d’Endesa, Naturgy i Enagás, que fa anys que guanyen al Tribunal Suprem recursos contra les diferents ordenances del tribut metropolità des de l’any 2020.

Notícies relacionades

Nova jornada de vaga als autobusos de Barcelona: aquests són els horaris i els serveis mínims

Barcelona fa una segona compra «antidesnonaments» en 24 hores: un solar ocupat del Raval amb una intrahistòria polèmica

Aquest diari ja va explicar que en l’origen d’aquestes demandes hi ha liquidacions tributàries, valorades en 5,7 milions d’euros entre el 2020 i 2024, que les grans empreses energètiques han considerat «il·legals». Essencialment, argumenten en els seus recursos que pateixen un greuge comparatiu en la tributació dels anomenats Béns Immobles de Característiques Especials (BICES). Consideren que tributen en condicions diferents de la resta d’immobles gravats pel tribut metropolità, tant els urbans com els rústics.

Gairebé una desena de sentències judicials del Tribunal Suprem els han donat la raó: el tribut metropolità no pot introduir novetats jurídiques, com exempcions, tipus diferenciats o reduccions en la quota, que no contempli ja la regulació estatal de l’IBI, l’impost sobre el qual es calcula. L’ordenança fiscal del tribut per a aquest 2026 elimina aquestes diferències, homogeneïtza el règim fiscal del tribut amb l’IBI i aspira a tancar el capítol judicial que tants maldecaps li ha causat a l’AMB els últims anys.