La superilla del Poblenou compleix 10 anys: de la prova pilot a un model en contínua expansió a Barcelona

Els «talls de circulació, pèrdua d’aparcament o el trasllat de les parades d’autobús» van xocar amb els veïns que celebraven recuperar la qualitat de vida de barri i de la via pública per als transeünts i les bicicletes.

«Volem carrers més habitables, amb menys contaminació, menys soroll i més seguretat per als infants, i més espai per als vianants i els ciclistes», va justificar aleshores Salvador Clarós, president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou.

L’objectiu d’aquesta primera superilla era pacificar la zona, donant prioritat a vianants, bicicletes i transportpúblic, per fer una ciutat més sostenible, guanyar espai per a la ciutadania i fomentar la recuperació d’aquest espai públic amb activitats per a la gent del barri.

«Estem complint les demandes europees»

El 2016, Janet Sanz, llavors regidor d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat a l’Ajuntament de Barcelona, ja va advertir que el sistema que s’estendria a tota la ciutat. «Moren més de 3.500 persones a l’any per aquesta causa a l’àrea metropolitana. Estem complint les demandes europees per reduir la pol·lució. Ara, el Poblenou ha guanyat més de 8.000 metres quadrats sense vehicles. A partir del gener construirem més superilles a l’Eixample i, de nou, a Sant Martí», va dir el 2016.

Laura Esquius, estudiant d’Arquitectura el 2016, també va considerar aquest projecte com un èxit en declaracions per a El Periódico, mentre alguns veïns denunciaven que era caòtic accedir al barri en transport privat: «Barcelona no pot ser una ciutat exclusiva per als cotxes. Si tracem un mapa de les zones amb vehicles, tot és de color vermell. Una superilla, en el fons, recupera la idea de Cerdà de guanyar espai públic per al gaudi ciutadà».

Un model de ciutat que continua creixent

Notícies relacionades

Montornès del Vallès, la zona zero de l’últim temporal, encara no s’ha recuperat una setmana després: «Encara traiem fang de casa nostra»

Sant Adrià demana ajuda a la Generalitat davant l’augment del consum de droga al costat de les vies de Rodalies a la Mina

Ara, aquest model que va començar amb Poblenou segueix en contínua adaptació i, l’Ajuntament treballa en una remodelació de la primera superilla de l’Eixample amb voreres diferenciades de la calçada i set tipus d’arbres diferents, que inaugurarà el 2027.

La reforma del carrer Parlament amb Borrell pretén recuperar visualment les voreres i donar més presència als arbres, tenint en compte també criteris estètics. Les dues úniques espècies arbòries que hi ha avui a la cruïlla de Parlament amb Borrell són plàtans i acàcies del Japó, i ara s’hi incorporaran com a nous «veïns» exemplars d’auró de Montpeller, tipuanes, ginkgoals i sòfores.