Els pubs irlandesos de Barcelona desconfien de l’auge d’aquests locals: «A tot estirar, n’hi ha uns 7 o 8 autèntics»

Restaurants japonesos, locals indis, italians o salons de catximbes formen ja part del paisatge urbà. En aquesta extensa llista han començat a ocupar un lloc destacat els ‘Irish pubs’, locals que prometen reproduir l’essència de les tavernes irlandeses. No obstant, la seva proliferació en els últims anys ha promogut un debat entre clients i propietaris, ja que no tots els bars que s’anuncien com a irlandesos realment ho són.

Segons un recompte realitzat per EL PERIÓDICO, Barcelona reuneix més d’una vintena d’establiments d’aquest tipus, concentrats principalment en zones turístiques i de gran afluència. Els que coneixen el sector, però, asseguren que només un petit percentatge manté una vinculació real amb Irlanda. John Martin, propietari del pub Pobail Nua, calcula que «a tot estirar, hi ha 7 o 8 bars autèntics, els altres generen una cultura irlandesa falsa».

Nombrosos locals incorporen expressions com ‘Irish pub’ al nom o decoren l’espai amb símbols associats a Irlanda com a reclam comercial. «Es creuen que per servir Guinness i posar mobles antics ja són un bar irlandès», alerta Nicolás de Girolamo, encarregat del pub Flaherty’s. En la mateixa línia, Martin afirma que «el que estan fent és aprofitar-se de la nostra bona fama per fer diners fàcilment».

Aquesta percepció també la comparteix la mateixa clientela. Maria Dalton, irlandesa establerta a Barcelona des de fa 30 anys i antiga treballadora de dues tavernes de la ciutat, recorda que quan va arribar «tot just hi havia tres bars». Ara observa «com copien l’estil dels que hi ha a Irlanda perquè saben que és un bon negoci».

¿Què fa autèntic un ‘Irish pub’?

Per als dos responsables, l’autenticitat va molt més enllà del nom, la decoració o la venda d’una cervesa en concret. El personal, els productes, el menjar i fins i tot la manera de relacionar-se amb el client formen part d’una experiència que, asseguren, no es pot reproduir només amb una determinada estètica.

Tant Flaherty’s com Pobail Nua compten amb propietaris i treballadors d’origen irlandès, un factor clau per preservar els costums i les formes pròpies del país. «Ens guiem molt pel que es consumeix a Irlanda. Si allà es consumeix, ho portarem aquí», explica de Girolamo.

Més enllà de la nacionalitat, l’amo de Pobail Nua recalca que l’essencial és que els que treballen al bar coneguin de primera mà la cultura irlandesa i sàpiguen traslladar-la al local. «Si no hi treballa ningú irlandès, és una rèplica», sosté. Segons el seu criteri, «qui coneix els productes del país i sap com tractar-los és la gent que n’és originària».

L’autenticitat també es reflecteix en l’oferta gastronòmica. Per al gerent de Flaherty’s, un veritable ‘Irish pub’ ha d’oferir allò que un irlandès trobaria en una taverna del seu país. Des de plats tradicionals com el ‘Sunday Roast’ fins a productes habituals com les patates de bossa Tayto o cerveses de marques com O’Hara’s. «No té sentit ser un bar irlandès i servir coses espanyoles», apunta. Fins i tot aquestes tavernes mantenen algunes de les aficions típiques del país, com les retransmissions esportives. «És molt important tenir almenys dues o tres pantalles al bar per veure partits de futbol gaèlic o de rugbi», comenta de Girolamo.

La música en directe i les activitats lúdiques també hi són molt presents. Alguns establiments compten amb actuacions musicals amb artistes irlandesos o organitzen ‘pub quizzes’, un joc de preguntes «on solen participar tots els clients», explica l’encarregat de Flaherty’s.

Un punt de trobada d’irlandesos

Malgrat estar associats al turisme, els ‘Irish pubs’ s’han consolidat com un punt de trobada per a residents de Barcelona. «El 60 o 70% dels nostres clients són irlandesos, anglesos, escocesos o francesos que viuen a la ciutat», assevera de Girolamo. A aquesta clientela s’afegeix cada vegada més el públic català a l’«estar creixent el seu interès per veure com funciona una taverna irlandesa», especifica.

Notícies relacionades

Montornès del Vallès, la zona zero de l’últim temporal, encara no s’ha recuperat una setmana després: «Encara traiem fang de casa nostra»

Sant Adrià demana ajuda a la Generalitat davant l’augment del consum de droga al costat de les vies de Rodalies a la Mina

Però la falta d’autenticitat d’alguns establiments repercuteix en l’experiència dels consumidors. Martin afirma que alguns clients entren en bars buscant un ambient irlandès i acaben decebuts. «És trist perquè hi ha gent que va a un pub, pren una cervesa, té una mala experiència i acaba pensant ‘això no és res especial’», lamenta. S’hi suma el preu: mentre Martin reconeix mantenir tarifes econòmiques al seu pub, en altres locals una cervesa pot arribar als 9 euros.

De cara al futur, tots dos gerents coincideixen que l’auge d’aquests locals continuarà, però «només sobreviuran els autèntics». Segons el propietari de Pobail Nua, «al final del dia els clients saben què és una cosa de veritat i què és una rèplica», conclou convençut.