Albiol té empadronades 345 persones a l’alberg per a sensesostre de Badalona que va tancar el 2024

L’equipament públic on l’Ajuntament de Badalona té empadronades més persones és precisament el que, fins a mitjan 2024, va ser l’únic alberg municipal per a persones sense sostre de la ciutat, Can Bofí Vell, i que des de la primavera d’aquell any roman tancat arran del rebuig de les entitats socials i de l’oposició a la decisió del govern de l’alcalde Xavier Garcia Albiol (PP). Concretament, les dades municipals revelen que són 345 les persones que hi figuren com a empadronades a data 1 de gener del 2026, un 73,5% del total. La tercera tinenta d’alcaldia del govern municipal, Rosa del Amo, ratifica a aquest diari que Can Bofí Vell «s’ha mantingut com a lloc d’empadronament de persones sense sostre, igual que els SBAS».

La paradoxa s’explica per la figura de l’empadronament sense domicili fix, la qual els Ajuntaments estan obligats a aplicar en casos de persones sense llar o que resideixen en infrahabitatges per permetre’ls l’accés als Serveis Socials. Així ho precisa l’Ajuntament: preveu «equipaments com domicilis ficticis d’empadronament en situacions d'habitatge inexistent», assegura. El març del 2023 –data de les dades més antigues facilitades pel consistori–, eren 195 les persones empadronades a Can Bofí Vell, a més de 161 empadronades en uns altres sis equipaments de serveis socials. Entre l’1 de gener del 2024 i la mateixa data del 2025, el període en què l’equipament va tancar, els empadronats a Can Bofí Vell van passar de 239 a 303. La xifra va continuar ascendint, fins a arribar als actuals 345, cosa que reflecteix un augment del 76,9% entre 2023 i gener d’aquest any.

La regidora Del Amo, molt crítica amb l’actual regulació del padró, que considera «una mentida», assenyala que, quan «hi ha constància que la persona sense llar viu a Badalona i té un pla de treball amb els Serveis Socials, l’empadronament s’ha de fer per normativa en un edifici municipal».

Així, en total, i a 1 de gener d’aquest any, eren 469 les persones «en situació d'habitatge inexistent» empadronades en set instal·lacions municipals. La tendència total, així com la del cas de Can Bofí Vell, és a l’alça: el març del 2023 eren 356 els sensesostre empadronats en algun SBAS; 382 el 2024, i 440 el 2025. Del Amo ha explicat que des de l’Ajuntament de Badalona «s’ha fet l’esforç de treure l’empadronament a edificis municipals com el del Viver, on anteriorment hi havia persones empadronades, i es mantenen únicament les SBAS per a l’empadronament de persones sense llar».

Polèmic forrellat

Tant per al portaveu de l’entitat Badalona Acull, Carles Sagués, com per al president de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, Pepe Sánchez, les dades resulten «molt sorprenents». Sánchez assegura haver-se quedat «de pedra» al saber que l’Ajuntament continua empadronant a Can Bofí Vell malgrat portar gairebé dos anys i mig tancat.

El forrellat de l’equipament, que el govern municipal sempre ha atribuït al fet que l’empresa cooperativa que gestionava el lloc patia impagaments des d’anys enrere, va causar polèmica en el seu moment fins al punt que la Síndica de Greuges va iniciar una actuació al respecte. Entitats socials i partits de l’oposició van criticar el tancament repetidament, amb més afany a propòsit dels episodis de fred intens. En l’últim, a principis d’aquest any, l’Ajuntament va haver d’habilitar el poliesportiu de la Colina per atendre les persones que no disposaven de sostre per dormir.

Notícies relacionades

Barcelona ‘expulsa’ del padró 4.230 persones en un any i mig al detectar presumptes fraus per falsedat documental

Els ‘influencers’, claus per detectar les noves estafes

Així mateix, durant els dies posteriors al desallotjament de l’antic institut B9, que va deixar al carrer centenars de migrants, Can Bofí Vell va ser ocupat durant unes hores com a mètode de protesta. El govern d’Albiol ha assegurat en diverses ocasions que treballa en una alternativa a l’antic alberg, basada, això sí, en un model «diferent» del de Can Bofí Vell.

En l’últim recompte de persones sense llar que va portar a terme la Taula Sense Llar de Badalona (plataforma formada per vuit entitats), el maig del 2025, van comptabilitzar fins a 325 persones que dormien al carrer o bé precisaven dels recursos de la plataforma per no passar les nits sota sostre. Fa més d’un any, l’Ajuntament de Badalona va anunciar que abandonaria la plataforma, amb l’argument que «els objectius i la missió de la Taula Sense Llar de Badalona pel que fa a la visibilització del fenomen del sensellarisme i al treball en xarxa a la ciutat s’havien assolit».