El Govern es compromet amb l’Hospitalet al trasllat d’una subestació elèctrica que torpedina el pla del Clínic

El mateix Govern de la Generalitat s’ha compromès així que es porti a terme el trasllat i soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc per «millorar la integració urbana del sector». L’equipament s’haurà de moure a l’àmbit del parc de Can Rigal, just a la frontera entre el terme municipal de Barcelona i el de l’Hospitalet. «Guanyarem 40.000 metres quadrats i trencarem una barrera històrica», celebra l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós. «Hi ha hagut moltes visions i sensibilitats que s’han anat ajustant. Realment és un èxit per a tothom», apunta Quirós, que reconeix que en aquest procés s’han generat «moments de dificultat i en què ens hem hagut de plantar i dir: ‘Escolteu, així no’».

No sempre ha estat clar que el trasllat de la subestació fos una prioritat. De fet, el Govern ja ha posat sobre la taula altres alternatives per garantir el subministrament elèctric que necessitarà el nou Hospital Clínic, entre les quals l’ampliació de la subestació de les Corts. La reubicació de la infraestructura actual resulta, sobretot, imprescindible per poder alliberar terreny, desenvolupar en el seu conjunt el futur campus Clínic, un àmbit molt més ampli que el mateix hospital i que ha d’acollir també equipaments, serveis i altres usos vinculats al projecte, i donar energia als nous equipaments, vivendes, a més de continuar subministrant energia a l’Hospitalet, Barcelona i altres municipis pròxims com fins ara.

Tot i que l’horitzó del futur hospital es manté el 2035, encara no està clar el calendari ni la inversió que haurà de posar cada part. S’havia parlat d’uns 60 milions d’euros. El Consorci del Campus Clínic confia a tenir a finals d’any un informe de viabilitat que permeti començar a concretar aquests aspectes. A priori, sobre el paper el trasllat haurà de ser sufragat pel FC Barcelona, que té el 35% del sòl afectat; la promotora immobiliària Metropolitan House (32%); l’Ajuntament de l’Hospitalet (25,5%), i altres petits propietaris (7,5%). «Estem parlant d’un servei per a tot el projecte. Per tant, fer caure la pressió econòmica només en els propietaris de la part de Can Rigalt de l’Hospitalet no té cap lògica», diu l’alcalde de l’Hospitalet, que apunta que si els beneficis de l’operació són compartits; les càrregues també haurien de ser-ho.

Atenció mèdica a la ciutat

De fet, més enllà de la subestació, aquest nou Clínic que al principi semblava que miraria només cap a Barcelona, ha anat ampliant la seva visió per integrar cada vegada més en ella a Esplugues i l’Hospitalet i desenvolupar, en paraules del consorci encarregat de la seva arribada, «una nova centralitat metropolitana».

En el cas de l’Hospitalet, l’altra gran notícia és queel futur Clínic també atendrà la població de la zona nord de l’Hospitalet –unes 150.000 persones–. Els veïns dels barris del nord esperen des de fa més de 20 anys un nou hospital general redimensionat a les necessitats de la població actual, una promesa que s’ha anat eternitzant. De fet, bona part dels veïns han de traslladar-se fins a l’Hospital Moisès Broggi, a Sant Joan Despí, per rebre algunes atencions i tractaments mèdics.

El nou Clínic s’ubicarà parcialment, als terrenys on estava previst el nou hospital de l’Hospitalet i passarà a assumir l’atenció que fa dues dècades ja havia d’acollir un nou hospital general. «Hem aconseguit que l’Hospital Clínic entri a l’Hospitalet i que es converteixi en l’altre centre de referència [juntament amb Bellvitge] de la ciutat», reivindica Quirós. Conscient que el nou centre no arribarà fins, almenys, el 2035, el regidor avança que s’està treballant amb el Departament de Salut perquè, de forma progressiva, els veïns de la zona nord puguin ser atesos a Bellvitge o l’Hospital General, per al qual s’hauran de destinar més recursos. Un pla que s’ha de fer públic en les pròximes setmanes o mesos.

Pisos i equipaments

Més enllà d’equipaments dedicats a la salut i la investigació, l’àmbit del futur Campus Clínic també destinarà un 23% de la seva superfície a activitat econòmica i un 10% a vivenda. En total, es preveu que es puguin construir fins a 1.125 pisos entre l’Hospitalet i Barcelona, amb uns 800 ubicats a l’Hospitalet i els altres en terrenys de la capital catalana. El mateix David Quirós celebra que, en el cas hospitalenc, el nombre de noves vivendes hagi descendit de les prop de 1.200 previstes en plans anteriors a aquestes 800, de les quals la meitat comptaran amb algun tipus de protecció oficial.

Aixecar noves promocions a l’Hospitalet fa temps que s’ha convertit en un assumpte difícil a causa de l’alta densitat existent. De fet, després de donar-se a conèixer els detalls del nou Clínic, els grups de l’oposició del PP i els Comuns han criticat que es construeixin nous blocs a la zona nord, mentre que des d’ERC-EUiA han reclamat que els 800 pisos siguin protegits. A més, el PP, Vox i els Comuns també van qüestionar fins a quin punt el Clínic serà un hospital de referència per a la ciutat i han insistit en la demanda d’un nou Hospital general. Els republicans sí que van abraçar l’arribada del Clínic, tot i que en el seu cas van retreure que es facin anuncis a, almenys, una dècada vista.

Notícies relacionades

El futur Hospital Clínic crearà un pol biomèdic entre Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues amb fins a 1.100 habitatges nous

Els ‘influencers’, claus per detectar les noves estafes

L’alcalde David Quirós reivindica que, a més de rebaixar l’edificabilitat, s’ha aconseguit que els blocs no s’ubicaran a la façana nord de la carretera de Collblanc, cosa que ha de permetre una cornisa més verda i ampla. A més, el regidor explica que s’estudia la possibilitat que alguns veïns de la zona nord que puguin veure’s afectats per processos d’esponjament puguin ser reallotjats en aquests blocs, ja que la ciutat no compta amb un gran parc de vivenda pública ni pràcticament espai on edificar. És una opció que s’acabarà d’analitzar a la redacció del ‘masterpla’ per a la rehabilitació urbana de l’àrea del Samontà, que ha d’anar a càrrec d’agència pública de desenvolupament urbà Barcelona Regional, la mateixa que ha estat al càrrec de la redacció del projecte del Campus Clínic. La idea, apunta Quirós, és que els dos projectes puguin anar de la mà tant com sigui possible.

Més enllà dels pisos, l’àmbit que alliberarà la subestació i els terrenys contigus han de permetre la construcció de nous equipaments per als veïns de l’Hospitalet. Entre ells, un nou centre educatiu –a expenses encara de concretar-se si serà una escola o un institut escola– i un nou poliesportiu de l’Hospitalet Nord, amb piscina coberta i descoberta com l’actual. Els edificis actuals no s’enderrocaran, assegura Quirós, fins que els nous estiguin construïts. Així, respecte a la pista d’atletisme, la idea és construir-ne una de nova en l’entorn de la Feixa Llarga en el marc d’una Ciutat Esportiva que englobi també l’Hospi de futbol, el rugbi o la petanca, entre d’altres.