El futur Hospital Clínic crearà un pol biomèdic entre Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues amb fins a 1.100 habitatges nous

Així, el PDU ha de ser el full de ruta que modeli la intersecció entre les tres ciutats i la transformi en “un referent internacional en assistència, recerca i formació”. Ara, el document es donarà a conèixer a la ciutadania i la previsió és que s’aprovi inicialment durant el primer semestre del 2027, amb l’objectiu que l’aprovació definitiva arribi a principis del 2028. "Projectes com el del Clínic passen un cop cada 100 anys", ha reivindicat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, després de la reunió que ha mantingut el consell general del consorci.

Més enllà de l’impuls del campus sanitari, que es complementarà amb el pol biomèdic que també es dibuixa al tram sud de L’Hospitalet —al costat de l’Hospital de Bellvitge—, el pla urbanístic preveu transformar les connexions de transport actuals i, per exemple, desfer el nus entre la Diagonal i la Ronda de Dalt per convertir-lo en un espai més “amable” i ajudar així a redefinir les fronteres entre les diferents urbs implicades.

A més, l’avanç del PDU del Clínic preveu la construcció d’entre 800 i 1.125 habitatges nous —dels quals la meitat seran protegits— i destinar un 23% del sòl a activitats econòmiques. La idea és que no sigui un pol de recerca aïllat, sinó que es completi amb usos diferents i funcioni com un barri que, a més, compti amb equipaments nous i zones verdes noves. És a dir, l’objectiu és impulsar un espai de referència sanitari que també doni resposta al projecte d’avingudes metropolitanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) perquè la metròpolis barcelonina funcioni més com una ciutat. Una cosa similar al que es va fer ja fa anys a l’àmbit on ara s’ubica la Ciutat de la Justícia.

El mateix conseller ha recordat que fa just 120 anys es va inaugurar l’actual Clínic a l’Eixample, després que l’Hospital de la Santa Creu es quedés petit per a l’atenció que ja llavors requeria. Aquell salt a l’Eixample va acompanyar el creixement de la ciutat i va permetre redimensionar els serveis mentre s’edificava un barri nou. D’alguna manera, el nou salt del Clínic, ara, a la frontera amb L'Hospitalet i Esplugues, funciona també com a metàfora del camí cap a la ciutat metropolitana que ha d’afrontar conjuntament els reptes assistencials, econòmics i d’habitatge dels pròxims anys.

El nou campus també preveu la prolongació del metro de la L3 (verda). El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ja ha modificat la prolongació de la L3 des de Zona Universitària, a Barcelona, perquè, a més de donar servei a Sant Joan de Déu —com ja estava previst—, tingui una sortida al futur Campus i faciliti així la mobilitat de treballadors i veïns.

S’amplien les hectàrees per al Campus

Tot i que les intencions són clares, els documents encara són provisionals i hi ha qüestions que encara estan subjectes a modificacions de cara a l’aprovació inicial. A més, pròximament, el consorci té previst licitar un concurs internacional d’arquitectura que ha de seleccionar l’equip encarregat de redactar el projecte del nou campus. La previsió és que les obres d’urbanització als terrenys esportius, fins ara, de la Universitat de Barcelona (UB) comencin durant el segon semestre del 2028. En paral·lel, després de la reunió d’aquest 2 de setembre, també s’ha donat a conèixer que Esplugues acollirà la nova facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB. S’ubicarà en uns terrenys contigus al PDU, tot i que no formarà pròpiament part del pla urbanístic.

També es manté la previsió que la inversió per desenvolupar el nou campus se situï en prop dels 1.700 milions d’euros. Això, no obstant, simplement afecta el desenvolupament del Clínic i els equipaments que l’acompanyin. Feines com la transformació de la Diagonal, la Ronda de Dalt o el trasllat i soterrament de la subestació elèctrica de Can Rigalt —un moviment “imprescindible” perquè tota l’operació pugui funcionar, però també un dels més complicats— tindran les seves respectives partides econòmiques, que, juntament amb els calendaris, s’acabaran de definir en un Pla d’etapes durant els pròxims mesos i anys.

Una de les qüestions que encara s’ha de concretar és l’edificabilitat global de l’àmbit, que anirà entre els 860.000 i els 950.000 metres quadrats. Amb tot, un mínim del 63% del sostre edificable total de l’àmbit es destinarà a usos sanitaris, docents i de recerca; al voltant del 23% correspondrà a activitat econòmica vinculada a la salut, la innovació i els serveis avançats; fins a un 10% es reservarà per a habitatge, i el 4% restant es destinarà a equipaments locals de proximitat.

Increment de l’espai per al campus

Pel que fa a la superfície destinada al mateix campus, l’elaboració de l’avanç del PDU ha permès incrementar-la significativament. De les 10 hectàrees plantejades originalment en els criteris bàsics de partida, s’ha passat a un àmbit total de 12,7 hectàrees per als equipaments sanitaris o de recerca i les seves activitats complementàries. Això ha permès que L'Hospitalet també integri part dels equipaments sanitaris previstos. De fet, de cara a la segona ciutat de Catalunya, l’avanç en la planificació urbanística ha inclòs una novetat de pes.

I és que les institucions implicades han anunciat que el futur Clínic també atendrà la població de la zona nord de L'Hospitalet —una mica més de 150.000 persones—. Els veïns dels barris del nord esperen des de fa més de 20 anys un hospital general nou redimensionat a les necessitats de la població actual, una promesa que s’ha anat eternitzant. De fet, bona part dels veïns s’han de traslladar fins a l’Hospital Moisès Broggi, a Sant Joan Despí, per rebre algunes atencions i tractaments mèdics. El nou Clínic s’ubicarà, parcialment, als terrenys on estava previst el nou hospital de L'Hospitalet i passarà a assumir l’atenció que fa dues dècades ja havia d’acollir un hospital general nou.

Tot i que tot l’àmbit tindrà una superfície d’uns 500.000 metres quadrats de sostre, al campus principal li correspondran uns 380.000 metres quadrats de sostre per a usos sanitaris, docents i de recerca, amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, i fins a 120.000 metres quadrats de sostre per a usos complementaris, entre els quals hi podrà haver una residència per a investigadors i metges residents (MIR), espais de suport a l’activitat del campus i altres serveis per als seus usuaris, com ara restauració.

Notícies relacionades

Els ‘influencers’, claus per detectar les noves estafes

El frau elèctric aflora entre els nous bufets lliures ‘low cost’ de BCN

La planificació de l’àmbit es complementa amb tres grans espais verds interconnectats: la prolongació de la rambla de Finestrelles, el nou parc a la carretera de Collblanc i l’ampliació de Can Rigal. Aquests espais, apunten les administracions, actuaran com a corredors ecològics entre Collserola i la ciutat i integraran equipaments locals de proximitat per als barris de l’entorn. En total, les zones verdes sumaran unes 22 hectàrees.

Participació ciutadana

Amb el vistiplau a l’avanç del PDU s’obre ara una nova fase. Entre setembre i desembre d’aquest any es desenvoluparà un procés de participació ciutadana amb sessions deliberatives presencials a L'Hospitalet, Barcelona i Esplugues, canals de participació digital i una sessió final de retorn. "Les aportacions recollides serviran per millorar l’encaix urbà, ambiental, funcional i social del projecte abans de l’aprovació inicial del PDU", apunten.