Els locals de Badalona utilitzats com a habitatges es dupliquen en tres anys: en 292 hi ha veïns empadronats

Segons les dades facilitades del padró municipal al PERIÓDICO per l’Ajuntament de Badalona, el nombre de locals registrats amb persones empadronades s’ha doblat amb escreix l’últim any: si el març del 2023 eren 131, el gener d’aquest 2026 ja eren 292, cosa que suposa un increment del 122%. Bogdan i la seva família, per exemple, estan empadronats en un local, però no en el que dormen, sinó en un altre on viu la seva sogra, a pocs metres de distància. El fenomen és generalitzat a l’àrea de Barcelona, on cada vegada més veïns s’empadronen en immobles sense cèdula d’habitabilitat.

També entre el 2023 i el 2026, els pisos en què estan empadronades 10 o més persones han crescut un 60% a Badalona (de 266 el març del 2023 a 426 el gener del 2026). Consultat sobre aquest creixement, l’Ajuntament de Badalona mostra el seu descontentament amb la llei actual del padró, que la tercera tinenta d’alcaldia, Rosa del Amo, descriu com "una mentida". "Conceptualment, hauria de ser el document que recull quanta gent viu a la ciutat i en realitat no ho és, així que la llei hauria de canviar".

Explica Carles Sagués, portaveu de l’associació Badalona Acull, que quan alguna persona en situació d’emergència habitacional arriba a l’entitat, el primer que li pregunten és si està empadronada. La demanda no és baladí: sense padró no es pot accedir als serveis socials bàsics. Per al president de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, Pepe Sánchez, "el padró és clau per avançar en la millora de la situació de persones que estan en situació de vulnerabilitat, perquè puguin tenir accés als serveis bàsics".

Sánchez, que estableix una continuïtat entre la situació habitacional que es van trobar les onades de migrants dels anys 60 i 70 i la dels fluxos migratoris actuals, va més enllà: "Òbviament, no és digne que vuit o més persones visquin en 60 m², però si serveix per ajudar a regularitzar la seva situació, hi estem d’acord". "És partir d’una situació indigna per trobar el camí de la dignitat i els drets", remata el representant veïnal.

Garantir l’accés als serveis bàsics

Bogdan, la seva dona i el seu fill viuen des de fa un parell d’anys en una antiga fruiteria que amb prou feines coneix un llençol penjat com a porta d’entrada. Quan els facin fora d’allà, expliquen, es refugiaran a la furgoneta, a l’espera de poder trobar un altre sostre. Per la zona, al barri de Sant Roc, aquest fenomen abunda. Els locals no només es fan servir com a habitatge, també s’empren per guardar la ferralla recollida abans de vendre-la. Així ho testifiquen veïns consultats, algun fins i tot al corrent de les obres que es porten a terme en una antiga cafeteria que ja s’està reformant per fer-ne un habitatge.

A parer de Sagués, el creixement del fenomen que mostren les dades municipals es nota a peu de carrer: "Cada vegada passa més, en locals als quals fan 10 o 12 compartiments, i hi acaben entrant tantes famílies com espais hi hagi —relata l’activista—, tots paguen i algú s’emporta els diners". És el cas de William, que després de més de dues dècades vivint per l’àrea de Barcelona, des del 2020 habita un antic local del barri de Sant Roc, dividit amb pladur en sis compartiments: "Trobar un pis és impossible, poder pagar un lloguer també és impossible, i si no tens contracte de feina encara pitjor", lamenta William, que també es dedica a recollir ferralla.

Segons la regidora Rosa del Amo, l’auge de pisos amb més de deu habitants i de locals reconvertits "posa clarament en evidència el fracàs de les polítiques d’habitatge dels governs central i autonòmic". D’altra banda, del Amo assenyala que "una part important de gent que arriba a les ciutats en condicions irregulars són els que acaben vivint en locals o en pisos sobreocupats", cosa que també atribueix a un altre "fracàs" de la "política d’immigració del govern central".

4.600 baixes per inscripció indeguda en dos anys

Una gran ciutat com Badalona registra molts moviments al padró municipal. Els dos últims anys amb dades completes (2023 i 2024), les altes i baixes han estat per sobre del llindar de les 60.000 variacions. Més enllà de les modificacions de dades personals, els canvis de residència i la renovació d’estrangers, un dels motius que destaquen entre les variacions són les baixes per 'inscripció indeguda'. Van ser 2.516 a 31 de desembre del 2023 i 2.093 just un any després. En la seva majoria, responen a instàncies de tercers: situacions en què un nou llogater o propietari es va a empadronar i es troba que hi ha altres persones empadronades que no han tramitat la baixa. "El volum de baixes posa de manifest que el padró es va controlant i actualitzant", sosté del Amo.

Segons explica el consistori badaloní, quan algú "no pot acreditar documentalment la titularitat de l’habitatge per al tràmit del padró que sol·licita, ha de presentar una sol·licitud de comprovació de residència". Un cop presentada, els tècnics municipals "han de comprovar per altres mitjans" com ara informes de la Guàrdia Urbana o la Unitat d’Inspecció Territorial "que realment el veí resideix en aquell domicili"; només en cas afirmatiu es "procedeix a la inscripció al padró". En aquesta línia, les dades facilitades per l’ajuntament badaloní es remunten al juny del 2022, moment en què el consistori va començar a utilitzar una nova aplicació informàtica per a la gestió del padró. Aleshores, els tècnics municipals van registrar 505 sol·licituds de comprovació de residència; mentre que el 2023 en van ser 822; el 2024, 1.112; i el 2025, 1.178.

Notícies relacionades

Barcelona ‘expulsa’ del padró 4.230 persones en un any i mig al detectar presumptes fraus per falsedat documental

Els ‘influencers’, claus per detectar les noves estafes

Bogdan és un d’ells. Té un tumor benigne al cap i ha hagut de ser operat en set ocasions, una a la seva Romania natal i la resta a Can Ruti, hospital en què assegura ser "famós, gairebé una estrella". Amb una discapacitat reconeguda del 67%, encara li queda passar almenys una vegada més pel quiròfan, i els serveis socials l’ajuden a tramitar tant les ajudes com la seva entrada a la mesa d’emergència habitacional municipal.

No totes les sol·licituds de comprovació de residència acaben en inscripcions al padró. Per delimitar quantes persones en situació de vulnerabilitat estan empadronades fora dels seus domicilis a Badalona, si és que en disposen, cal fixar-se en les dades de persones en situació d’"habitatge inexistent" ateses pels Serveis Socials i, després, empadronades en dependències municipals. Així, a 1 de gener del 2026, 469 persones figuren empadronades en equipaments gestionats per l’Ajuntament de Badalona: "En aquests casos, el padró s’ha de fer per normativa en un edifici municipal, i es fa quan hi ha constància que la persona sense sostre viu a Badalona i té un pla de treball amb els Serveis Socials", puntualitza del Amo.