Una sentència decisiva

La incineradora de Sant Adrià de Besòs afronta un judici el 2027 que pot ser decisiu per al seu futur. Si més no, ho serà per resoldre si el sistema de càlcul per mesurar la temperatura a la qual cremen les escombraries ha sigut precís i ha garantit que no se superessin els rangs d’emissions contaminants o si l’algoritme per revisar un indicador clau per impedir la dispersió de dioxines i furans ha incorregut en inexactituds, amb perill que el procés de combustió no resultés fiable per destruir compostos tòxics completament. L’excap d’explotació de la planta s’enfronta a una petició de la fiscalia i l’acusació exercida per l’entitat Airenet de quatre anys de presó en la vista que se celebrarà de l’1 al 15 de febrer, per un presumpte delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, amb risc greu per a la salut de les persones.

"Tersa no contamina. És un fet. Tots els contaminants estan controlats", afirma amb rotunditat el director d’Acció Climàtica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Frederic Ximeno. Remarca que el procediment judicial no ha demostrat que s’excedeixen els llindars de pol·lució i que la qüestió que cal dirimir se centra en la validesa de la fórmula matemàtica amb què la planta supervisa les seves operacions. "Hem demanat per activa i per passiva a l’autoritat ambiental de Catalunya, que és la Generalitat, si la manera de calcular que fem servir és l’adequada i si considera que donem les dades bé, i diu sempre que sí que assegura una combustió correcta", postula.

En tot cas, Ximeno concedeix que el mètode amb què s’avaluen les condicions en què cremen els rebutjos queda a expenses de la sentència. "Aquest judici és molt important per a nosaltres –expressa–. Si el jutge ens diu que no és correcte, canviarem el tipus de control de la combustió, perquè hem d’assegurar que no hi ha risc per a la salut".

Al seu torn, respon que és "impossible de sensoritzar" amb un aparell dins d’un forn a altíssimes temperatures perquè els gasos derivats de la incineració s’eleven fins als 850ºC durant almenys dos segons després de l’última injecció d’aire de combustió. Aquesta és la condició que s’exigeix per evitar emissions a l’atmosfera amb elevades quantitats de compostos nocius. De tota manera, Ximeno remarca que Tersa fa un seguiment continu de dioxines des del 2009 i assegura que no s’han apreciat mai incompliments.

Discrepàncies entre estudis

La denúncia veïnal que va desencadenar les indagacions, els atestats de la Guàrdia Civil i l’escrit d’acusació de la fiscalia coincideixen a citar i basar-se en bona part en estudis del 2014 i el 2017 de la Universitat Rovira i Virgili (URV), encapçalats pel catedràtic emèrit de Toxicologia José Luis Domingo. Dels informes, l’institut armat i el Ministeri Públic en destaquen que les mostres recollides als voltants de Tersa van donar resultats "notablement més elevats que als voltants d’altres instal·lacions de tractament de residus urbans de Catalunya" i es va concloure que "els habitants de Sant Adrià tenen una probabilitat tres vegades superior de desenvolupar càncer al llarg de la seva vida que els residents a Barcelona i Badalona".

Notícies relacionades

Barcelona es veu amb més opcions d’acollir la final del Mundial del 2030 després de guanyar la de la Champions

La vaga de les biblioteques a Barcelona s’enreda al jutjat a l’espera de reprendre’s les negociacions

Ximeno assenyala que les anàlisis que van causar la sospita sobre la planta no van arribar a resultats concloents. Emfatitza que "només una de 12 mostres de terra" del treball de camp va observar presències preocupants de dioxines que, segons assenyala el responsable de l’AMB, "poden ser d’orígens diversos".

El responsable afegeix que "hi ha altres informes que no coincideixen amb la URV". Esmenta estudis datats entre el 2016 i 2019 del Consell Superior d’Investigacions Científiques, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. Es tracta de tres dictàmens que la defensa del directiu encausat de Tersa també esgrimeix. En síntesi, afirmen que les concentracions detectades de dioxines a l’aire i el sòl van ser baixes, van negar nivells d’alerta per risc cancerigen i no van trobar un índex de mortalitat per sobre de la mitjana a la zona de Barcelona pròxima a la central. ◼