Veolia guanya posicions per obtenir el contracte d’aigua de l’àrea de BCN

El grup Veolia guanya posicions per emportar-se l’adjudicació del contracte públic de 1.000 milions per al subministrament d’aigua a vuit ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’administració metropolitana ha publicat aquest 21 de juliol la resolució de la taula de contractació del denominat ‘sobre B’, que conté la documentació relativa a aspectes tècnics, i no encara a l’oferta econòmica, com per exemple el pla d’explotació de serveis o l’estructura organitzativa del personal. Aquesta part de la licitació s’avalua per judicis de valor. De 49 punts possibles, Veolia ha aconseguit els 49, la màxima puntuació.

La classificació respecte a aquest sobre tècnic es completa pel següent ordre, en què queden representades quatre unitats Temporals d’Empreses (UE): UTE Aqualia (FCC) i Aguas de València (45,3 punts); UTE del grup francès Saur (41,8 punts); UTE Societat de Foment Agrícola Castellonense (Facsa), GS Inima Environtment i Constructora de Calaf (41,2 punts); UTE del grup portuguès Indaqua (41,2); i finalment l’empresa Sacyr Aigua (37,6 punts).

Qualitat i balanç hidràulic

El bloc que ara s’ha resolt prioritza el pla d’explotació de serveis (23 punts) – control de qualitat de l’aigua o millora del balanç hidràulic –; el projecte d’organització i gestió del servei –tasques de manteniment de sistemes de proveïment d’aigua– (15 punts); i l’estructura organitzativa del personal del servei (8 punts). Queda pendent de resolució per després de l’estiu el ‘sobre C’, que inclou l’oferta econòmica i altres documents que s’avaluaran mitjançant fórmules automatitzades. Aquest tercer i últim sobre, que representa els 51 punts restants del concurs, serà el definitiu per conèixer l’adjudicatària del contracte.

El contracte públic en el qual Veolia s’ha avançat de moment els seus competidors licita el subministrament d’aigua per a les ciutats de Cervelló; Corbera de Llobregat; Molins de Rei; la Palma de Cervelló; Ripollet; Sant Andreu de la Barca; Sant Cugat del Vallès; i Tiana. A les altres 23 ciutats de l’AMB, Barcelona inclosa, la subministradora actualment és Aigües de Barcelona, també del grup Veolia però constituïda com a societat mixta entre Veolia (70%), Criteria (15%) i el mateix AMB (15%).

L’informe de viabilitat del concurs exigeix que la futura concessionària haurà d’invertir 168,8 milions en la infraestructura hidràulica dels vuit municipis. Les inversions representaran un buf d’aire fresc per a ciutats llastades per contractes caducades anys enrere i en situació d’excepcional transitorietat. Sense anar més lluny, Cervelló, Sant Cugat i Tiana van prorrogar el seu contracte amb Sorea (Agbar) el desembre del 2020, desembre del 2022 i maig del 2023, respectivament. Sant Andreu de la Barca i Molins de Rei, per la seva banda, van prorrogar la contracta amb Aqualia (FCC) al febrer i maig del 2023, respectivament. I després hi ha casos flagrants com Corbera de llobregat, que va per la setena pròrroga contractual d’un acord subscrit amb la Societat General d’Aigües de Barcelona (Agbar) el 1989.

L’AMB va admetre les ofertes dels sis grups empresarials que pugnen pel contracte el 14 d’abril passat. De les sis potencials adjudicatàries, dues es van presentar soles: Veolia, a través de la marca Societat General d’Aigües de Barcelona, i Sacyr Agua. En els quatre casos restants, les societats han optat per UTE’s per enfortir les seves estructures. Sota aquesta fórmula es van presentar, d’una banda, la Societat de Foment Agrícola Castellonense (Facsa), GS Inima Environtment i Constructora de Calaf, cada una amb un 33,3% de participació en l’estructura societària. Aquestes empreses no tenen relació accionarial, però sí que acostumen a presentar-se conjuntament a les licitacions del sector de l’aigua.

En segon lloc, es van presentar el grup Saur mitjançant una UTE integrada per la matriu francesa (20%) i la seva filial espanyola, Gestió i Tècniques de l’Aigua (Gestagua), que té el 80% de l’aliança. La tercera UTE potencialment adjudicatària de la concessió està integrada per Aqualia (FCC) i Aguas de València, cada una amb un 50% de participació. Finalment, la sisena oferta correspon a la presentada pel grup portuguès Indaqua, que licita mitjançant una UTE coprotagonitzada per Indaqua Gestió de l’Aigua i la seva filial espanyola , Hidrogestió, també cada una amb una meitat de la unió.

Tres models de gestió

Aquesta nova concessió d’aigua implicarà que en el perímetre de l’AMB convisquin tres models de gestió: el de l’empresa mixta Aigües de Barcelona; el de les empreses municipals que perviuen (Aigües de Barberà, a Barberà del Vallès; Aigües de Sabadell, a Bellaterra; Aigües de Castellbisbal, a Castellbisbal, també participada per l’AMB; i Aigües del Prat, al Prat de Llobregat); i el de la futura concessionària de la licitació en marxa. De tots aquests serveis, només els de Barberà i el Prat es consideren de gestió directa, és a dir, que són els ajuntaments els que assumeixen íntegrament el servei. La resta són de gestió indirecta a través de societats el capital de les quals no és 100% públic.

Notícies relacionades

Lina López, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia: "Molts carrers han sobreviscut gràcies a gent d’altres països"

Comerços i hotels pressionen per frenar la degradació de Trafalgar

La forma de gestió via concessió ja va suposar un xoc entre l’AMB i Aigües de Barcelona. L’empresa va advertir l’Administració de "vulnerar" el seu acord si no li adjudicava directament el contracte. "Qualsevol decisió contrària a adjudicar a Aigües de Barcelona" els subministraments d’aigua de les vuit ciutats "suposaria una vulneració" dels acords entre l’empresa i l’AMB, deia el document d’al·legacions d’Aigües de Barcelona.

La forma de gestió via concessió, de fet, ja va suposar un xoc entre AMB i Aigües de Barcelona. Tal com va avançar aquest diari, l’empresa va advertir l’administració de "vulnerar" el seu acord si no li adjudicava directament el contracte. "Qualsevol decisió contrària a adjudicar a Aigües de Barcelona" els subministraments d’aigua de les vuit ciutats "suposaria una vulneració" dels acords entre l’empresa i l’AMB, resava el document d’al·legacions d’Aigües de Barcelona. La resposta de l’AMB va ser contundent: "No existeix cap precepte que limiti la capacitat de l’AMB d’escollir, entre les formes i modalitats de gestió disponibles, la que consideri més adequada per a la prestació del concret servei als vuit municipis", va concloure l’administració metropolitana.