La multireincidència baixa un 16% a Barcelona però la policia detecta uns 1.400 nous lladres persistents

D’altra banda, la pressió policial ha provocat que 2.023 DARP no hagin persistit el 2026. Malgrat això, hi ha una intensitat delictiva més gran entre els autors persistents, que concentren 3.372 delictes, per sobre dels 2.904 comesos pels nous DARP, malgrat representar un col·lectiu notablement més reduït.

Aquestes són algunes de les dades analitzades aquest dilluns a la Junta Local de Seguretat de Barcelona que ha estat presidida per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la consellera d’Interior, Núria Parlon. També hi han acudit la subdelegada del Govern a Barcelona, Mari Carmen Garcia-Calvillo, el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, i el tinent d’alcaldia de Prevenció, Seguretat, Convivència i Règim Interior, Albert Batlle, a més de representants dels diferents cossos policials que operen a la ciutat, de la Judicatura i la Fiscalia.

Sobre la multireincidència, la Junta també ha assenyalat l’impuls de l’Oficina Adscrita a la Fiscalia (OAF) de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que compta amb sis efectius, i que des del febrer ha gestionat 72 expedients, 51 dels quals ja han sigut resolts. La unitat funciona com a enllaç amb la fiscalia i facilita un seguiment dels casos de la multireincidència, a més de protecció de víctimes vulnerables i cooperació amb altres cossos policials.

També per combatre la multireincidència, l’Ajuntament de Barcelona continua desplegant el Pla de Videovigilància amb més càmeres al front marítim, l’avinguda de la Catedral, la rambla del Raval i la plaça Reial, a més de la tramitació del projecte previst al turó de la Rovira. Actualment, Barcelona disposa d’unes 160 càmeres de videovigilància i preveu incorporar-ne fins a 500 de noves entre el 2025 i el 2027, amb l’objectiu de reforçar la seguretat en l’espai públic, facilitar la resolució d’investigacions i millorar la capacitat de resposta davant incidències i fets delictius.

Baixen els delictes però preocupen els tirotejos

La principal xifra presentada és que a Barcelona han caigut els delictes un 11,2% a Barcelona en els primers mesos de l’any en comparació amb el mateix període de l’any anterior. També s’han reduït els detinguts i els investigats penalment en un 6,7% i un 8%, respectivament.

La principal preocupació en seguretat a la ciutat són els tirotejos que han deixat diversos morts. Durant l’any 2026, Barcelona ha registrat nou homicidis consumats, tres dels quals estan relacionats amb el crim organitzat. D’aquestes nou investigacions, cinc s’han resolt amb la detenció dels presumptes autors. Segons les anàlisis policials, l’increment de la violència armada respon, principalment, a l’augment de la conflictivitat en entorns criminals i a la creixent presència d’armes de foc en els nivells més baixos de les xarxes de narcotràfic, que s’utilitzen tant per protegir substàncies estupefaents com per disputar-ne el control.

Els responsables policials assenyalen que els homicidis vinculats a disputes entre organitzacions criminals d’Europa de l’Est han experimentat un augment i presenten una elevada complexitat investigadora, ja que sovint són encarregats des de l’estranger i executats per individus especialitzats que es desplacen puntualment per cometre els fets i anar-se’n immediatament. També remarquen que, malgrat l’impacte social i mediàtic que generen aquestes execucions, aquest tipus de violència no es considera estructural ni arrelada a Barcelona, sinó associada a conflictes criminals externs que es traslladen temporalment a la ciutat.

Bandes juvenils

Els Mossos també han constatat un augment de les baralles als carrers, malgrat que els incidents amb armes blanques han baixat un 20,9% en el primer semestre de l’any. També s’han reduït un 6,1% les intervencions d’armes blanques. El descens ve per la pressió policial pel Pla Daga a l’espai públic i en el transport públic. No obstant, els agents assenyalen que el fenomen persisteix entre alguns grups de joves que normalitzen la tinença d’armes blanques com a element d’autoprotecció, prestigi o pertinença grupal, un fenomen que sovint s’ha descrit com a «cultura de la navalla».

A la Junta s’ha assenyalat que es tracta d’«una minoria molt concreta i no és extrapolable al conjunt de la joventut», malgrat que se seguiran amb els dispositius en aquest sentit per reduir el risc que els conflictes interpersonals derivin en episodis de violència greu.

Associada a aquesta ‘cultura de la navalla’, els responsables policials mantenen des del juny del 2025 un seguiment específic dels grups juvenils violents presents a l’espai públic a Barcelona. «Les anàlisis efectuades situen actualment aquest fenomen en un nivell de risc moderat, amb una incidència focalitzada en determinats entorns de la ciutat i episodis violents vinculats principalment a rivalitats puntuals entre grups o individus», assenyalen els Mossos.

També remarquen que en el primer trimestre del 2026 es va registrar un increment de la conflictivitat amb alguns incidents relacionats amb l’ús d’armes blanques, i que el reforç policial i l’aplicació del Daga han provocat que disminuissin. A més, han constatat que l’activitat delictiva es concentra en un nombre reduït de persones i que la majoria dels joves identificats no presenten una trajectòria delictiva continuada. Juntament amb la resposta policial, els agents indiquen la importància de la coordinació amb els àmbits social i educatiu per prevenir situacions de risc i reforçar la convivència.

Menys agressions sexuals, més violència domèstica

La Junta també ha analitzat les dades de violència sexual i masclista. Les denúncies per agressions sexuals a Barcelona s’han reduït un 9,4%, tot i que aquests delictes pugin un 52,4% quan s’associa amb la violència domèstica. Durant els primers sis mesos de l’any, els delictes relacionats amb la violència de gènere han experimentat un descens global del 5,3%, mentre que els vinculats a la violència domèstica han registrat un increment del 2,7%.

En aquest àmbit, el nombre de víctimes ateses ha disminuït un 8,6%, les víctimes en seguiment un 3% i les ordres de protecció vigents un 10%, unes dades que, per als Mossos, evidencien l’increment de l’activitat assistencial i de la protecció policial.

Durant el primer semestre del 2026, el Servei d’Atenció a la Víctima (SAV) de la Guàrdia Urbana ha fet 340 atencions, amb 198 declaracions i 142 assessoraments especialitzats. També s’han tramitat 114 sol·licituds de protecció, de les quals s’han concedit el 39%, i s’han portat a terme 18 derivacions a serveis habitacionals d’urgència. El 13% de les dones ateses estaven acompanyades de menors.

En aquest mateix àmbit destaca també el programa «T’acompanyem», que durant el primer semestre del 2026 ha atès 282 casos. D’aquests, 107 corresponien a situacions de violència que no havien sigut detectades anteriorment pels serveis especialitzats. A més, s’han treballat 53 casos amb sospita de risc, dels quals l’11% han acabat en denúncia penal, mentre que el 65% dels casos atesos han sigut vinculats als serveis socials per reforçar l’acompanyament integral de les víctimes i facilitar-ne l’accés als recursos disponibles.

Més plans operatius

En els sis primers mesos de l’any, els Mossos d’Esquadra a Barcelona ha desplegat 3.291 dispositius policials, un 2,2% respecte al període anterior. Els agents han garantit la seguretat de 224 grans esdeveniments, un 60% més que l’any anterior, amb elevada concentració de persones com la visita del Papa o el Grand Départ del Tour de França i a les diferents etapes celebrades a Barcelona.

Notícies relacionades

Els secrets dels cinc carrers de les festes de Gràcia que es vestiran de Tolkien: «Cada una ha treballat a la seva manera»

Turistes ‘sensesostre’: «¿Pagar 100 euros per una nit? Prefereixo dormir a la platja que pagar un hotel a Barcelona»

Aquesta activitat s’ha complementat amb 1.650 mobilitzacions i amb la realització de 60 operatius d’entrades i registres vinculats a investigacions policials amb suport d’ordre públic. Alhora, s’ha reduït en un 39,3% el nombre de desnonaments executats a requeriment de les autoritats judicials amb la participació d’unitats d’ordre públic.

En el marc del Pla Operatiu Específic d’Alerta Antiterrorista, els Mossos d’Esquadra mantenen un sistema permanent de prevenció, protecció i resposta orientat a garantir la seguretat dels espais i esdeveniments considerats estratègics. A Barcelona, aquest model ha suposat la protecció de 267 punts d’interès i el desplegament de mesures específiques de seguretat en 224 esdeveniments de gran afluència.